Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

plurianual

  1. Curiosament, en castellà (VOX, GDUEA) significa 'que s'estén durant diversos anys, que dura diversos anys'; Em canvi, en català (DIEC, DEC93, DVAL), 'que té lloc diverses vegades a l'any'.
  2. Compte: el Salt 2.0 inclou una segona accepció: 'que afecta més d'un any'.
  3. Sobre la manera d'indicar 'que dura diversos anys', Roser Vernet-IEC (22.08.2000) m'ha constestat: «Plurianual té el significat que recull el DIEC i que es correspon amb el dels adjectius acabats en -anual, 'que te lloc x vegades l'any'. Amb el significat de 'que dura x anys', 'que té lloc cada x anys', pròpia dels adjectius acabats en -ennal, hauríem de dir pluriennal (vg. biennal, quinquennal, etc.). Pluriennal es pot usar en el sentit esmentat, però només s'hauria d'emprar quan fos del tot necessari i el context no permetés fer servir els mots biennal, triennal, etc. La CL està d'acord en acceptar pluriennal com a part del sistema -anual / -ennal, però sembla precipitat donar-lo d'alta en DIEC.»
  4. (GDLC) pluriennal adj BOT. Perenne.
  5. D'altra banda, queda per aclarir multianual, que tampoc apareix recollit en els diccionaris.
  6. Criteris de la UB (2004):

    plurianual o pluriennal?

    Si bé l'adjectiu anual significa tant 'que s'esdevé un cop l'any' com 'que s'esdevé cada any; que dura un any', en períodes d'anys superiors hi acostuma a haver una paraula per a cada significat.

    Paral·lelament, es diu que és pluriennal tot el que dura més d'un any o tot el que té lloc cada x anys.

    S'ha negociat el Pla pluriennal d'inversions per al període 2001-2006.

    Els cicles universitaris són pluriennals.

    Com en el cas anterior, cal no abusar de l'adjectiu pluriennal, i se n'ha d'evitar l'ús sempre que sigui substituïble per un altre adjectiu acabat en -ennal que indiqui un nombre d'anys més concret.

    Bibliografia
    RUAIX, J. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996, pàg. 238.
    BRUGUERA, J. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000 (El Calidoscopi), pàg. 51.