fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

Versió [PDF]

Llista dels articles nous del DIEC2 classificats per àrea temàtica

1. Aquesta classificació temàtica és la que s'ha emprat per als treballs de redacció de la segona edició del DIEC. Hi ha articles que apareixen sota més d'una àrea perquè tenen més d'un codi temàtic. En els articles que tenen accepcions pertanyents a diferents àrees temàtiques, hem subratllat sota de cada epígraf les informacions pertinents.
 

AGRICULTURA

1. alcaduf m. Caduf.

2. badoc¹ m. Afecció de l'avellaner produïda per l'àcar eriòfid Phytoptus avellanae que ataca els borrons, deformant-los.

3. carrota f. Pastanaga 1.

4. compostatge m. Procés de preparació de compost per a l'adobament de la terra.

5. conreadís -issa adj. Que pot ésser conreat.

6. cultivar¹ f. Varietat d'una planta, originada en cultiu. Pomes de la cultivar Golden.

Mireia és una cultivar de clavell creada a Catalunya.

7. erinosi f. Afecció deguda a l'atac d'àcars eriòfids. Erinosi de la perera, de la vinya.

8. eriòfids m. pl. 1 Família d'àcars que causen malures a les plantes. 2 m. Individu d'aquesta família.

9. espinalb m. Arç blanc (→).

10. estrelitziàcies f. pl. 1 Família de plantes monocotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles allargades, sovint molt grosses, disposades en dues rengleres, de flors irregulars embolcades per grans bràctees en forma de barqueta i agrupades en inflorescències terminals o laterals i fruit capsular, pròpia de l'Amèrica tropical, del sud d'Àfrica i de Madagascar, a la qual pertanyen l'estrelítzia i l'arbre del viatger. 2 f. Individu d'aquesta família.

11. frèsia f. Lliri de Sant Josep (→).

12. llimer¹ m. Llimera² 2.

13. malherbologia f. Estudi de les males herbes dels conreus i dels mitjans per al seu control.

14. moniatar m. Camp plantat de moniatos.

15. nectariner m. Presseguer d'una varietat que produeix nectarines (Prunus persica var. nucipersica).

16. nitroinjecció f. Tècnica d'adobament de la terra que consisteix a enterrar directament l'amoníac anhidre a certa profunditat.

17. ombú [pl. -ús] m. Bellaombra.

18. pitavola f. Papallona 1.

19. potos m. Planta de la família de les aràcies, que no arriba mai a florir, de tiges penjants o enfiladisses, mitjançant arrels caulogèniques, amb els entrenusos solcats, i de fulles ovades, més o menys corbades a la base, d'un verd lluent amb taques de color groc pàl·lid, originària de les illes Salomó i cultivada com a ornamental (Epipremnum aureum o Pothos aureus).

20. purí [usat generalment en pl.] m. Líquid format per excrements, orina i aigua de neteja de les corts dels porcs, generalment amb un contingut d'aigua superior al 80 %, que, emprat com a adob, es comporta més com un fertilitzant mineral que orgànic. Fossa de purins.

21. raigràs m. Herba perenne de la família de les gramínies, de fulles estretes i d'espiguetes amb una sola gluma, aplicades a l'eix de la inflorescència, que es fa en prats i vores de camins, emprada com a past i en jardineria (Lolium multiflorum).

22. regó m. Regada.

23. rotocultor m. Fresa¹ 2.

24. safranar m. Camp plantat de safrà.

25. sorregar v. tr. Regar accidentalment, per filtració o per sobreeiximent, (una terra diferent de la que hom volia regar).

26. taronjar m. Tarongerar.

27. trips m. Insecte del gènere Thrips, molt petit, fitòfag, que pot causar estralls als cultius perquè transmet virosis. Trips de Califòrnia. Trips de la ceba.

28. tsuga f. Arbre del gènere Tsuga, de la família de les pinàcies, conreat en parcs i jardins.

29. xapo m. Aixada ampla, sovint amb el mànec curt i corbat, que serveix per a cavar o per a arreplegar.

AMFIBIS I RÈPTILS

1. amfisbenis m. pl. 1 Grup de rèptils escatosos, generalment àpodes, d'aspecte vermiforme, amb escates concèntriques, ulls poc desenvolupats i hàbits subterranis. 2 m. Individu d'aquest grup.

2. anolis m. Rèptil saure del gènere Anolis, de la família dels iguànids, que té un disc extensible a la gola, facilitat per canviar de color i costums arborícoles o grimpadors.

3. batagúrids m. pl. 1 Família de rèptils quelonis d'aigua dolça i semiterrestres, amb la closca dura, ovalada i generalment aplanada, amb unions òssies entre la part superior de la closca i el plastró, extremitats ben desenvolupades i dits dotats d'ungles fortes. 2 m. Individu d'aquesta família.

4. criptobrànquids m. pl. 1 Família d'amfibis urodels de grans dimensions, amb la pell molt arrugada, aquàtics, de moviments lents i amb caràcters neotènics, propis de l'est d'Àsia i del nord-est d'Amèrica. 2 m. Individu d'aquesta família.

5. dendrobàtids m. pl. 1 Família d'amfibis anurs de mida petita i molt acolorits, pròpia de l'Amèrica del Sud, el verí dels quals és usat per a untar les puntes de sageta o els dards emprats en la caça. 2 m. Individu d'aquesta família.

6. fardatxet m. Sargantaner gros (→).

7. lludrió m. 1 Rèptil saure del gènere Chalcides, de la família dels escíncids, de tronc gairebé cilíndric, extremitats reduïdes i escates llises i brillants. 2 lludrió ibèric Lludrió de tronc curt i gruixut, amb les extremitats proveïdes de cinc dits (Chalcides bedriagai). 3 lludrió llistat Lludrió de tronc prim i molt allargat, amb les extremitats molt reduïdes i proveïdes de tres dits, d'aspecte serpentiforme (Chalcides striatus).

8. lluenta f. Lludrió ibèric (→).

9. mamba f. Rèptil ofidi de la família dels elàpids, propi de l'Àfrica, de moviments ràpids, que segrega un verí neurotòxic extremament letal.

10. ofegabous m. Amfibi del grup dels urodels, amb el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals formats per la pressió de les costelles que poden arribar a perforar la pell, de color marronós, endèmic de la península Ibèrica (Pleurodeles waltl).

11. papapeixos m. Ofegabous.

12. pelodítids m. pl. 1 Família d'amfibis anurs de mida petita i esvelts, amb la pupil·la vertical i presència, en els mascles, d'excrescències còrnies en les potes anteriors i en el ventre durant l'aparellament, que inclou la granoteta de punts. 2 m. Individu d'aquesta família.

13. pitònids m. pl. 1 Família de serps semblants als boids però que ponen ous i en tenen cura, que viuen a l'Àfrica, a Austràlia i a l'Àsia sud-oriental. 2 m. Individu d'aquesta família.

14. rabatxet m. Tritó pirinenc (→).

15. sacre¹ m. Escurçó 1.

16. sargantaner m. 1 Rèptil saure del gènere Psammodromus, de la família dels lacèrtids, d'escates dorsals i laterals carenades i imbricades i ventre blanc o nacrat.

2 sargantaner gros Sargantaner de cua almenys dues vegades més llarga que el cos i coloració dorsal brunenca, amb dues línies dorsolaterals grogues o blanquinoses, que habita en ambients herbacis i forestals (Psammodromus algirus). 3 sargantaner petit 3 Sargantaner de tonalitat cendrosa, que viu en ambients àrids o amb poc recobriment de vegetació (Psammodromus hispanicus).

17. serenalla f. Sargantana 1.

ANTROPOLOGIA

1. aimara m. i f. 1 1 Individu d'un poble que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als aimares. m. 2 1 Llengua ameríndia parlada a l'altiplà del Perú i Bolívia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l'aimara.

2. ainu m. i f. 1 1 Individu d'un poble que habita al nord del Japó, a Sakhalin, Hokkaido i les illes Kurils. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als ainus. m. 2 1 Llengua de filiació genètica no resolta parlada pels ainus. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l'ainu.

3. alcorà m. Exemplar de l'Alcorà.

4. androcentrisme m. Visió del món i de la cultura centrada en el punt de vista masculí.

5. bàtik m. 1 Tècnica d'estampat consistent a encerar amb cera d'abella fosa les zones de la tela que es volen reservar de la tintura. 2 Teixit estampat amb bàtik.

6. bilinealitat f. Regla de filiació bilineal.

7. bimbatxe m. i f. 1 Individu d'un poble prehispànic de l'illa de Hierro. 2 adj. Relatiu o pertanyent als bimbatxes.

8. boiximà boiximana m. i f. 1 1 Individu d'un poble de l'Àfrica sud-occidental, originari del desert de Kalahari. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als boiximans. m. 2 1 Grup de llengües parlades a l'Àfrica sud-occidental. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al boiximà.

9. bubi m. i f. 1 1 Individu d'un poble que habita a l'illa de Bioko. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als bubis. m. 2 1 Llengua bantu parlada a l'illa de Bioko. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al bubi.

10. camita m. i f. 1 Individu pertanyent a alguna de les ètnies nord-africanes no semites. 2 adj. Relatiu o pertanyent als camites.

11. canac canaca m. i f. 1 Individu d'un poble melanesi que habita a Nova Caledònia. 2 adj. Relatiu o pertanyent als canacs.

12. cartomàntic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la cartomància. 2 m. i f. Persona versada en la cartomància.

13. casba f. Barri antic de les poblacions del nord d'Àfrica.

14. cerber m. En heràld., representació d'un animal fabulós en forma de gos de tres caps amb cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos.

15. coesposa f. Esposa en relació amb una altra esposa del mateix home.

16. comanxe m. i f. 1 1 Individu d'un poble indi d'Amèrica del Nord originari de la regió del riu Yellowstone. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als comanxes. m. 2 1 Llengua ameríndia parlada pels comanxes. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al comanxe.

17. conflictologia f. Estudi científic dels conflictes i llur resolució.

18. cosificació f. Acció de cosificar; l'efecte.

19. cosificar v. tr. Reificar.

20. cosmovisió f. Visió global del món i del lloc que hi ocupa l'ésser humà, que orienta la interpretació i la valoració de l'existència.

21. dakota m. i f. 1 1 Individu d'un poble sioux originari de les planes centrals dels Estats Units. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als dakotes. m. 2 1 Llengua ameríndia parlada pels dakotes. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al dakota.

22. desposori m. Esposalles.

23. dogon m. i f. 1 Individu d'un poble de Mali que habita una regió muntanyosa en la gran corba del Níger. 2 adj. Relatiu o pertanyent als dogons.

24. estigmatització f. 1 Acció d'estigmatitzar; l'efecte. 2 Procés pel qual un grup amb poder defineix el que és normal i deixa fora d'aquesta definició altres conductes que, en conseqüència, són considerades desviades.

25. ethos [gr.] m. Conjunt d'aspectes morals i estètics característics d'un individu o d'una cultura.

26. etnicitat f. Conjunt de continguts culturals específics i sentiments d'identitat cultural diferenciada que comparteix un grup humà.

27. etnociència f. Estudi del coneixement empíric d'un grup humà i de la seva forma de conceptualitzar la realitat.

28. etnohistòria f. Branca de l'antropologia que té l'objectiu de reconstruir la història de la cultura a partir de materials etnogràfics, arqueològics i documentals.

29. fang² m. i f. 1 1 Individu d'un poble que habita a Gabon, Camerun i Guinea Equatorial. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als fangs. m. 2 1 Llengua bantu parlada pels fangs. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al fang.

30. griot m. A l'Àfrica nord-occidental, persona que exerceix diferents funcions socials relacionades amb la transmissió de la cultura, com ara la de bufó, la de recitador de genealogies i gestes, la de conservador de la literatura oral, la de censor de costums o la de músic professional.

31. guanxe m. i f. 1 Individu d'un poble prehispànic de les illes Canàries. 2 adj.

Relatiu o pertanyent als guanxes.

32. harakiri m. Suïcidi ritual, practicat al Japó per raons d'honor, consistent a obrir-se el ventre amb una arma blanca.

33. hipogriu m. Animal fabulós la meitat superior del qual és àguila i la inferior cavall.

34. holisme m. Doctrina que considera que certes realitats formen un tot que no es pot reduir a la suma de les parts.

35. hutu m. i f. 1 Individu d'un poble bantu que constitueix la majoria de població a Ruanda i Burundi. 2 adj. Relatiu o pertanyent als hutus.

36. inuit adj. i m. i f. Esquimal.

37. islamista adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'islamisme. adj. i m. i f. 2 1 Partidari de l'islamisme. 2 2 m. i f. Islamòleg, islamòloga.

38. katxina f. Nina ritual esculpida en una arrel de pollancre americà, característica d'alguns pobles amerindis del sud-oest dels Estats Units.

39. khmer m. i f. 1 1 Individu d'un poble asiàtic de raça sud-mongòlica, barrejada amb elements blancs procedents de l'Índia, que constitueix l'estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als khmers. m. 2 1 Llengua de la família austroasiàtica parlada a Cambodja. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al khmer.

40. khoi adj. i m. i f. Hotentot.

41. maputxe m. i f. 1 Individu d'un poble araucà del sud de Xile. 2 adj. Relatiu o pertanyent als maputxes.

42. massai m. i f. 1 1 Individu d'un poble africà de pastors nòmades que habita a Sudan, Kenya i Tanzània. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als massais. m. 2 1 Llengua nilosahariana parlada pels massais. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al massai.

43. matrifocal adj. Relatiu o pertanyent a la família matrifocal.

44. matrilateral adj. Que es vincula a través de la mare. Parents matrilaterals.

45. matrilinealitat f. Regla de filiació unilineal matrilineal.

46. monoparental adj. Relatiu o pertanyent a la família monoparental.

47. osseta m. i f. 1 1 Individu del poble iranocaucàsic d'Ossètia. 1 2 adj. i m. i f. Natural d'Ossètia. 1 3 adj. Relatiu o pertanyent a Ossètia o als ossetes. m. 2 1 Llengua indoirànica parlada a Ossètia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l'osseta.

48. parental adj. Relatiu o pertanyent al pare i a la mare.

49. pastoralisme m. Sistema de producció d'aliments basat en la cura i la cria d'animals domèstics.

50. patrilateral adj. Que es vincula a través del pare. Parents patrilaterals.

51. patrilinealitat f. Regla de filiació unilineal patrilineal.

52. pidgin m. Codi lingüístic creat a partir de dues o més llengües en situació de contacte l'ús del qual està restringit a àmbits determinats, com ara les relacions comercials.

53. reificació f. Acció de reificar; l'efecte.

54. reificar v. tr. Transformar (una idea, una qualitat, una funció) en una cosa, concebre-la per analogia a l'estructura de les coses.

55. sami adj. i m. i f. Lapó.

56. san adj. i m. i f. Boiximà.

57. sikh adj. 1 Relatiu o pertanyent al sikhisme. 2 m. i f. Seguidor del sikhisme.

58. sikhisme m. Moviment politicoreligiós sorgit a l'Índia al segle XV i establert bàsicament al Panjab, que integra elements de l'hinduisme i de l'islam.

59. sioux [inv.] m. i f. 1 Individu d'un grup de pobles amerindis de les planes del nord d'Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l'est de les muntanyes Apalatxes, i l'altre, el baix Mississipí. 2 adj. Relatiu o pertanyent als sioux.

60. tasmanià tasmaniana m. i f. 1 1 Individu d'un poble melanesi, que habitava l'illa de Tasmània. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als tasmanians. m. 2 1 Llengua extingida de filiació genètica no resolta parlada a Tasmània. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al tasmanià.

61. tupí³ [pl. -ís] m. i f. 1 1 Individu d'un poble de l'Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l'Amazones i els seus afluents. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als tupís. m. 2 1 Grup de llengües ameríndies parlades al Brasil. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al tupí.

62. tutsi m. i f. 1 Individu d'un poble de pastors nòmades que habita actualment a Ruanda i Burundi. 2 adj. Relatiu o pertanyent als tutsis.

63. txerquès txerquessa m. i f. 1 Individu d'un poble caucàsic que viu en zones de Turquia i de Rússia. 2 adj. Relatiu o pertanyent als txerquessos.

64. txitxa f. Beguda alcohòlica obtinguda del blat de moro per un procés de salivació, usada en algunes regions d'Amèrica llatina com a beguda i com a aliment.

65. unilinealitat f. Regla de filiació unilineal.

66. xara f. Xaria.

67. xaria f. Llei islàmica fonamentada en l'Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.

68. xeiene m. i f. 1 1 Individu d'un poble originari de les planes centrals dels Estats Units. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als xeienes. m. 2 1 Llengua ameríndia parlada pels xeienes. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al xeiene.

69. xicano xicana m. i f. 1 Individu d'un poble originari de Mèxic, emigrat als Estats Units. 2 adj. Relatiu o pertanyent als xicanos.

ARQUEOLOGIA

1. tepidari m. Departament de les termes romanes destinat al bany amb aigua tèbia, que també es feia servir de vestidor.

ARQUITECTURA

2. capialçat m. Part superior a l'interior d'una obertura que fa capialt.

3. castellologia f. Estudi dels castells i de les fortificacions.

4. creueria f. Sistema constructiu propi de l'art gòtic consistent a formar una volta a partir de la intersecció d'arcs en diagonal.

5. enriostar v. tr. Assegurar (una estructura) amb riostes.

6. falleva f. Falleba.

7. former¹ adj. arc former V. arc.

8. goteró m. Trencaaigües.

9. gunita f. Formigó de consistència quasi líquida projectat en gunitar.

10. matxó m. Pilar 1 1.

11. urbanita adj. i m. i f. Que viu en una ciutat, d'acord amb els costums de la ciutat.

ART

1. anicònic -a adj. 1 Sense imatges. Culte anicònic. 2 No figuratiu. Decoració anicònica.

2. bàtik m. 1 Tècnica d'estampat consistent a encerar amb cera d'abella fosa les zones de la tela que es volen reservar de la tintura. 2 Teixit estampat amb bàtik.

3. bizantinista m. i f. Persona versada en bizantinística.

4. a contrafibra loc. adv. En sentit perpendicular a les fibres d'una matèria, especialment en xilografia.

5. creueria f. Sistema constructiu propi de l'art gòtic consistent a formar una volta a partir de la intersecció d'arcs en diagonal.

6. dobler² adj. arc dobler V. arc.

7. exlibrístic -a adj. Relatiu o pertanyent als ex-libris o a l'exlibrisme.

8. fauve [fr.] adj. i m. i f. Fauvista.

9. galerista m. i f. Propietari o responsable d'una galeria d'art.

10. kitsch [al.] [inv.] m. 1 Producció artística on predomina l'efecte ràpid i previsible, la decoració amb pretensions, el sentimentalisme i la comercialitat. 2 adj. De mal gust.

11. mandala f. Figura simbòlica i mística que representa l'univers, pròpia de la tradició budista i hinduista.

12. neoexpressionisme m. Moviment artístic dels anys vuitanta del segle XX caracteritzat per un ús violent i espontani del color i del volum.

13. neoplasticista adj. 1 Relatiu o pertanyent al neoplasticisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor del neoplasticisme.

14. plement m. 1 Compartiment d'una volta d'arestes o d'una volta d'ogives. 2 Plementeria 1.

15. postmodern -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la postmodernitat. Un artista postmodern. 2 Postmodernista.

16. postmodernisme m. 1 Conjunt de tendències i d'estils individuals que després del Modernisme representen la consolidació de nous conceptes de modernitats artístiques. 2 Moviment artístic i literari caracteritzat per l'eclecticisme formal, la ironia i el joc constant sobre les mateixes convencions artístiques i literàries.

17. postmodernista adj. 1 Relatiu o pertanyent al postmodernisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor del postmodernisme.

18. postmodernitat f. 1 Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle XX a través de camins diversos. 2 Època dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme.

19. serliana f. Finestra o porta triforada amb l'obertura central formada per un arc de mig punt i les laterals més baixes i amb llinda.

20. sfumato [it.] m. Tècnica pictòrica introduïda al Renaixement per augmentar mitjançant la degradació dels tons la sensació de naturalitat.

ARTS GRÀFIQUES

1. alçadora f. Màquina que fa alçada dels plecs o fulls de paper en les tasques d'enquadernació.

2. anepígraf -a adj. i m. Anepigràfic.

3. bibliotècnia f. Conjunt de tècniques de producció de llibres i de les arts gràfiques.

4. calotípia f. Talbotípia.

5. cartonatge m. Manufactura del cartó.

6. copisteria f. Establiment especialitzat en la realització de còpies d'escrits, d'imatges, etc., per procediments reprogràfics.

7. cuixé [inv.] adj. paper cuixé V. paper.

8. destintatge m. Tractament al qual se sotmeten les deixalles de paper imprès perquè puguin ésser reutilitzades com a matèria fibrosa en la fabricació de paper nou.

9. diagramació f. Acció de diagramar; l'efecte.

10. diazocòpia f. Tècnica de reproducció de documents basada en la destrucció selectiva de la sal de diazoni per efecte de la llum ultraviolada.

11. driografia f. Sistema d'impressió semblant a l'òfset que utilitza una planxa especial que no cal mullar amb aigua.

12. encartadora f. Màquina que es fa servir per encartar.

13. entintatge m. Acció d'entintar.

14. escaneig m. Acció d'escanejar; l'efecte.

15. escanejar v. tr. Fer una exploració mitjançant un escàner. Escanejar un document, una imatge.

16. exlibrístic -a adj. Relatiu o pertanyent als ex-libris o a l'exlibrisme.

17. fotoreproductor fotoreproductora m. i f. Tècnic especialista en fotoreproducció.

18. gofratge m. Gofrat.

19. granejador granejadora m. i f. 1 Operador que fa anar la granejadora. 2 f. Màquina de granejar.

20. infoli m. 1 Llibre o manuscrit en què els fulls són plegats per la meitat, de manera que cadascun presenta quatre cares o pàgines. 2 Volum de gran format.

21. interlletra f. En tip., espai que separa dues lletres contigües.

22. kraft adj. [inv.] paper kraft V. paper.

23. maixé [inv.] adj. paper maixé V. paper.

24. ortotipografia f. Conjunt de convencions que en cada llengua regeixen l'escriptura mitjançant caràcters tipogràfics.

25. ozalid m. Prova feta a partir d'un fotolit pel procediment de la diazocòpia.

26. quadríptic m. Imprès format per un full doblegat formant quatre pàgines, que sol donar informació resumida d'un organisme, d'una activitat, d'un programa, etc.

27. rotogravat m. Procediment d'impressió de gravats en profunditat sobre una planxa o un cilindre de coure mitjançant una capa de gelatina fotosensible que porta impressionada la imatge.

28. seminegra f. Lletra de traç intermedi entre l'ordinària de la seva família i la negreta corresponent.

29. talbotípia f. Procediment d'obtenció d'un negatiu fotogràfic mitjançant la utilització d'un paper recobert de clorur d'argent.

30. teletípia f. Sistema de comunicació radiotelegràfica que permet de transmetre text per mitjà de teletips.

ASTRONOMIA

1. altazimutal adj. Relatiu o pertanyent a un altazimut.

2. antihorari adj. sentit antihorari V. sentit¹.

3. arqueoastronomia f. Branca de l'astronomia, de l'arqueologia i de l'antropologia que estudia la relació de les cultures antigues amb els fenòmens astronòmics.

4. astereosismologia f. Branca de l'astronomia que estudia els sismes dels estels.

5. astrobiologia f. Exobiologia.

6. ataxita f. Siderit constituït fonamentalment per taenita.

7. camacita f. Aliatge de ferro i níquel que conté menys d'un 7,5 % en pes de níquel i es troba freqüentment en els meteorits.

8. congelament m. Comportament de les línies de camp magnètic en un plasma conductor de manera que aquestes es mouen amb el plasma.

9. hexaedrita f. Siderit constituït per grans cristalls de camacita.

10. magnetògraf m. Telescopi capaç d'analitzar determinades línies espectrals i la seva polarització, de manera que permet mesurar la intensitat i la topologia del camp magnètic solar.

11. magnetograma m. Mapa que mostra la intensitat i la polaritat magnètica de la superfície d'un astre, especialment del Sol.

12. magnetòmetre m. Aparell per a mesurar la intensitat d'un camp magnètic.

13. nucleosíntesi f. Fusió de protons i neutrons o de nuclis d'elements químics lleugers per formar nuclis d'elements químics pesants a l'interior dels estels.

14. orto m. Sortida d'un astre.

15. píxel m. Unitat mínima d'informació en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic.

16. protoplaneta m. Cos format per acreció de planetesimals, que és la primera fase de la formació d'un planeta.

17. púlsar m. Radiofont que emet impulsos radioelèctrics que se succeeixen amb una gran regularitat a causa d'un estel de neutrons que gira ràpidament.

18. reconnexió f. Procés pel qual, en un camp magnètic, línies pròximes i de polaritat oposada s'anihilen i canvien la configuració del camp magnètic general.

19. supercúmul m. Conjunt de cúmuls de galàxies.

20. taenita f. Aliatge de ferro i níquel que conté més d'un 20 % en pes de níquel i es troba freqüentment en els meteorits.

BIBLIOTECONOMIA

1. anepígraf -a adj. i m. Anepigràfic.

2. beneventana adj. escriptura beneventana V. escriptura.

3. bibliotècnia f. Conjunt de tècniques de producció de llibres i de les arts gràfiques.

4. expuntuació f. Acció d'expuntuar; l'efecte.

5. expuntuar v. tr. Invalidar (una lletra, una paraula o una frase d'un manuscrit) posant-hi punts a sota.

6. infoli m. 1 Llibre o manuscrit en què els fulls són plegats per la meitat, de manera que cadascun presenta quatre cares o pàgines. 2 Volum de gran format.

7. semicursiva adj. escriptura semicursiva V. escriptura.

BIOLOGIA

1. actina f. Proteïna fibrosa que forma part de les fibril·les musculars i del citosquelet.

2. al·lopoliploide adj. 1 Que té tres o més dotacions completes de cromosomes provinents de dos o més tàxons diferents, dels quals ha derivat per hibridació. 2 m. Cèl·lula, teixit o organisme, al·lopoliploide.

3. al·lopoliploïdia f. 1 Condició d'al·lopoliploide. 2 Fenomen que porta a la formació d'al·lopoliploides.

4. al·lostèric -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'al·losteria. 2 Que presenta al·losteria. Enzim al·lostèric.

5. aneuploide adj. 1 Que té una dotació cromosòmica anormal que no és múltiple del genoma bàsic. 2 m. Cèl·lula, teixit o organisme aneuploide.

6. astrobiologia f. Exobiologia.

7. autopoliploide adj. 1 Que té tres o més dotacions completes de cromosomes corresponents a la mateixa espècie. 2 m. Cèl·lula, teixit o organisme, autopoliploide.

8. autopoliploïdia f. 1 Condició d'autopoliploide. 2 Fenomen que porta a la formació d'autopoliploides.

9. barbulat -ada adj. Proveït de bàrbules.

10. bífidus m. Bacteri anaerobi present a la flora intestinal, utilitzat com a ferment làctic en la indústria alimentària.

11. biodiversitat f. Diversitat biològica en totes les seves formes, nivells i combinacions.

12. biofísic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la biofísica. 2 f. Aplicació de les diverses branques de la física a l'estudi dels sistemes biològics. 3 m. i f. Persona versada en biofísica.

13. bioindicador m. Organisme, o comunitat d'organismes, la presència, absència o vitalitat dels quals en un indret determinat permet deduir les condicions ambientals que afecten el lloc.

14. cenobial adj. Relatiu o pertanyent als cenobis.

15. citosquelet m. Xarxa de microtúbuls, microfilaments i filaments intermedis que s'estén pel citoplasma de les cèl·lules eucariotes i que realitza diferents funcions, principalment la de comunicar les diverses parts de la cèl·lula.

16. cladogènesi f. Fase d'evolució progressiva d'un llinatge biològic en la qual s'intensifica la formació de branques genètiques.

17. clina¹ f. Canvi gradual en els caràcters fenotípics dels individus pertanyents a un mateix tàxon en l'àrea de distribució que ocupen, que és el reflex de variacions de factors ecològics.

18. dizigòtic -a adj. Bivitel·lí.

19. endomorfina f. Endorfina.

20. endorfina f. Neurohormona polipeptídica que actua fonamentalment en el sistema nerviós central i produeix principalment efectes analgèsics similars als de les substàncies opiàcies.

21. endosoma m. Vesícula amb material extracel·lular, formada per invaginació de la membrana plasmàtica o com a conseqüència d'una fagocitosi.

22. episoma m. Molècula d'àcid desoxiribonucleic que pot estar integrada en un cromosoma de l'hoste o lliure.

23. esporal adj. Relatiu o pertanyent a les espores.

24. esporular v. intr. Els fongs i certes plantes, formar espores. Després de tres setmanes, aquesta floridura esporula.

25. euploide adj. 1 Que té una dotació cromosòmica múltiple exacte del genoma bàsic. 2 m. Cèl·lula, teixit o organisme euploide.

26. fenocòpia f. Fenotip que, per causes externes, ha canviat fins a assemblar-se a un fenotip produït per una mutació genètica.

27. gemmant adj. Que es multiplica per gemmació.

28. genetista m. i f. Persona versada en genètica.

29. genòmic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al genoma. 2 f. Part de la genètica que s'ocupa de la caracterització molecular dels genomes complets.

30. glucagó m. Hormona polipeptídica secretada pel pàncrees, que contribueix a regular el metabolisme dels glícids i dels lípids i és antagònica de la insulina.

31. gonadotròpica adj. hormona gonadotròpica V. hormona.

32. hematia f. Eritròcit.

33. heretabilitat f. Variabilitat fenotípica d'una població que es deguda a diferències genètiques.

34. heterosi f. Fenomen pel qual els heterozigots tenen més vigor, fertilitat o algun altre caràcter, que els homozigots.

35. hidrolasa f. Enzim que catalitza l'escissió del seu substrat per addició d'una molècula d'aigua.

36. isomerasa f. Enzim que catalitza reaccions d'isomerització.

37. liasa f. Enzim que trenca enllaços del seu substrat per eliminació de grups i allibera un producte amb enllaços dobles, o bé que, al revés, addiciona grups als enllaços dobles.

38. lligasa f. Enzim que catalitza la unió de dues molècules alhora que és hidrolitzada una molècula d'un nucleòtid trifosfat.

39. locus m. Posició d'un gen en el mapa genètic.

40. macroevolució f. Evolució per sobre del nivell de l'espècie.

41. mastigonema m. Apèndix rígid d'un flagel, que n'inverteix l'efecte propulsor.

42. microbiota f. Flora 2. Microbiota intestinal.

43. monozigòtic -a adj. Univitel·lí.

44. neurotòxic -a adj. Que té efectes nocius sobre el sistema nerviós, de manera que interfereix en el mecanisme de transmissió dels impulsos. Verí neurotòxic.

45. nucleoplasma m. Contingut del nucli cel·lular.

46. odontòcit m. Forma madura de la cèl·lula del teixit dentari que presenta moltes ramificacions.

47. oncogèn m. Gen alterat per alguna causa o algun agent que pot produir càncer.

48. opistògnat -a adj. Que presenta un desenvolupament deficient de la mandíbula inferior.

49. ovoalbúmina f. Proteïna present a la clara d'ou.

50. oxidoreductasa f. Enzim que catalitza una reacció en què un substrat s'oxida i un altre substrat es redueix.

51. panmíctic -a adj. Relatiu o pertanyent a la panmixi.

52. panmixi f. Reproducció sexual per aparellaments fets a l'atzar.

53. parental adj. Relatiu o pertanyent al pare i a la mare.

54. pliotropia f. Manifestació de l'efecte d'un gen mutant en diferents aspectes del fenotip aparentment no relacionats.

55. prió m. Agent infecciós de caràcter proteic que causa diverses malalties neurològiques.

56. prolina f. Aminoàcid proteic no essencial de caràcter cíclic, derivat de l'àcid glutàmic, que incorporat a la molècula de col·lagen genera hidroxiprolina.

57. quimiotropisme m. Tropisme en què el factor estimulant és una substància química.

58. quístic -a adj. Relatiu o pertanyent a un quist.

59. sidós -osa adj. i m. i f. Afectat de sida.

60. timidina f. Nucleòsid de timina.

61. transducció f. Transferència d'àcid desoxiribonucleic d'una cèl·lula a una altra, efectuada per un virus.

62. transferasa f. Enzim que catalitza la transferència d'un radical químic d'un compost a un altre.

63. trisòmic -a adj. Que té triplicat un cromosoma, s'aplica a una cèl·lula, a un teixit o a un organisme.

64. univitel·lí -ina adj. Que, essent bessó d'un altre, s'ha format a partir d'un mateix òvul.

BOTÀNICA

1. aciculiforme adj. Acicular.

2. aerofític -a adj. Que viu sobre superfícies no submergides, en contacte amb l'aire, s'aplica a les algues.

3. aflatoxina f. Micotoxina cancerígena produïda pel deuteromicet Aspergillus flavus i per floridures afins.

4. al·lopoliploide adj. 1 Que té tres o més dotacions completes de cromosomes provinents de dos o més tàxons diferents, dels quals ha derivat per hibridació. 2 m. Cèl·lula, teixit o organisme, al·lopoliploide.

5. al·lopoliploïdia f. 1 Condició d'al·lopoliploide. 2 Fenomen que porta a la formació d'al·lopoliploides.

6. amanitina f. Tòxic format per alguns fongs del grup de les amanites.

7. amatoxina f. Substància molt tòxica que es troba a la farinera borda i en altres agaricals.

8. anamorf m. Fong que es troba en la fase asexual del seu cicle.

9. apogàmia f. Producció asexual d'un embrió a partir d'una cèl·lula que no fa gàmetes del gametòfit.

10. apomixi f. Producció d'un embrió sense fecundació.

11. arbuscle m. Hifa molt ramificada que es forma a l'interior d'algunes cèl·lules del còrtex d'una planta i facilita l'intercanvi de substàncies.

12. arcuat -ada adj. Arcat.

13. arribatge m. Conjunt d'algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.

14. ascoma m. Cos fructífer dels fongs ascomicets on es formen els ascs.

15. asèpal -a adj. Que no té sèpals.

16. atenuat -ada adj. En bot., que s'estreny o s'aprima progressivament vers l'àpex o vers la base. Fulles atenuades.

17. autoic -a adj. Que al llarg del seu cicle biològic es desenvolupa sobre un sol hoste, s'aplica a certs fongs paràsits. El rovell del boix és autoic.

18. autopoliploide adj. 1 Que té tres o més dotacions completes de cromosomes corresponents a la mateixa espècie. 2 m. Cèl·lula, teixit o organisme, autopoliploide.

19. autopoliploïdia f. 1 Condició d'autopoliploide. 2 Fenomen que porta a la formació d'autopoliploides.

20. autopol·linització f. Fecundació d'una planta mitjançant el pol·len del mateix individu.

21. basidioma m. Fructificació dels fongs basidiomicets, portadora de basidis.

22. boreoalpí -ina adj. Relatiu o pertanyent a les terres septentrionals d'Euràsia i l'alta muntanya alpina. Regió boreoalpina.

23. capense adj. Relatiu o pertanyent a les terres australs càlides i temperades de l'Àfrica. Regne capense.

24. carenat² -ada adj. 1 Que té forma de quilla. Estèrnum carenat. Escates carenades. Fulles carenades. 2 En bot., proveït de carena. Corol·la carenada.

25. carpologia f. Branca de la botànica que estudia els fruits.

26. caulogènic -a adj. Format sobre la tija.

27. cenobial adj. Relatiu o pertanyent als cenobis.

28. cenocàrpic -a adj. Sincàrpic.

29. cistidiat -ada adj. Proveït de cistidis.

30. cistozigot m. Zigot encistat que actua com a cèl·lula de repòs.

31. cocleariforme adj. Que té forma de cullera.

32. coleòptil m. Beina tancada, corresponent a la primera fulla de la plàntula, que enclou la plúmula de l'embrió de les gramínies i d'altres monocotiledònies.

33. colpat -ada adj. Que presenta un colp o més, s'aplica a un gra de pol·len.

34. compostatge m. Procés de preparació de compost per a l'adobament de la terra.

35. concolor adj. Del mateix color. Pètals i sèpals concolors.

36. conidioma m. Cos fructífer dins del qual es produeixen conidis.

37. corològic -a adj. Relatiu o pertanyent a la corologia.

38. corticat -ada adj. Proveït de còrtex.

39. corticícola adj. Que viu sobre les escorces d'arbres i arbustos. Líquens corticícoles.

40. crassifoli -òlia adj. De fulles gruixudes i carnoses.

41. cultivar¹ f. Varietat d'una planta, originada en cultiu. Pomes de la cultivar Golden. Mireia és una cultivar de clavell creada a Catalunya.

42. deflex -a adj. Dirigit abruptament cap avall. Fulles deflexes.

43. dicariòtic -a adj. Que té dos nuclis per cèl·lula. Hifes dicariòtiques.

44. disàmara f. Fruit format per dues sàmares acoblades que es dispersen separadament.

45. discolor adj. De colors diferents. Pètals i sèpals discolors.

46. eci m. Cos esporífer en forma de clot, que conté nombroses espores dicariòtiques, disposades en sèries semblants a cadenes.

47. eciòspora f. Espora originada en un eci.

48. ejèctil adj. Que es pot expulsar violentament.

49. emarginat -ada adj. Que té una escotadura. Fulla emarginada.

50. endoperidi m. Capa interna del peridi d'un gasteromicet.

51. enervi -èrvia adj. Sense nervis, s'aplica a les fulles.

52. escabre -a adj. En bot., cobert de pèls curts i rígids que el fan aspre al tacte.

53. esclereida f. Cèl·lula morta de paret molt gruixuda i generalment lignificada, present d'una manera esparsa en alguns òrgans vegetals.

54. escleroci m. Massa densa d'hifes vegetatives d'un fong, riques en aliments, adaptada a travessar un període desfavorable i després germinar.

55. escrobiculat -ada adj. Cobert de cavitats poc profundes, amples i de fons pla.

56. esporal adj. Relatiu o pertanyent a les espores.

57. esporular v. intr. Els fongs i certes plantes, formar espores. Després de tres setmanes, aquesta floridura esporula.

58. esquamiforme adj. Amb aspecte d'esquama.

59. esquàmula f. Petita esquama.

60. esquamulós -osa adj. Recobert d'esquàmules.

61. esquizocarp m. Fruit pluricarpel·lar que en la maturitat es divideix en mericarpis corresponents cadascun a un carpel.

62. estilar adj. Relatiu o pertanyent a l'estil.

63. exoperidi m. Capa externa del peridi d'un gasteromicet.

64. fanerogàmia f. Part de la botànica que estudia les plantes fanerògames.

65. fiàlid m. Cèl·lula de diversos fongs formadora de conidis en forma d'ampolleta.

66. fibulífer -a adj. Portador de fíbules.

67. ficobiont m. Fotobiont.

68. fil·lotaxi f. Disposició de les fulles sobre la tija.

69. fissitunicat -ada adj. Que presenta un estirament de la túnica interna, que se separa així de la túnica externa, abans d'expulsar les espores, s'aplica als ascs.

70. fitocenòleg -òloga adj. Especialista en fitocenologia.

71. fitocenosi f. Comunitat vegetal (→).

72. fitotopografia f. Estudi del paisatge vegetal considerat com un conjunt de comunitats relacionades espacialment i temporalment entre elles.

73. fotoperíode m. Espai del temps diari en què un organisme és exposat a la llum.

74. gemmant adj. Que es multiplica per gemmació.

75. gleba f. Part de l'aparell esporífer dels fongs gasteromicets i de les tòfones, on maduren les espores.

76. gloquidi m. En bot., tricoma o apèndix proveït a la punta de pues recorbades.

77. heteroclamidi -ídia adj. Que té el calze i la corol·la diferents.

78. hifal adj. Relatiu o pertanyent a les hifes.

79. homòmer -a adj. 1 Que té les potes, els verticils, etc., formats pel mateix nombre de parts. Una flor homòmera. adj. 2 No estructurat en capes de composició diferent. Líquens homòmers.

80. humícola adj. Que viu a l'humus, o als sòls rics en humus, del qual es nodreix directament o indirecta, s'aplica sobretot a les plantes micòtrofes o a molts fongs saprotròfics. Orquídies humícoles.

81. inconspicu -ícua adj. 1 No conspicu. adj. 2 En bot., petit i poc aparent.

82. inoperculat -ada adj. 1 Mancat d'opercle. m. pl. 2 1 Grup de fongs ascomicets que expulsen les espores per un porus apical de l'asc, sense que hi hagi un opercle. 2 2 m. Individu d'aquest grup.

83. labriforme adj. En bot., que té forma de llavi.

84. lageniforme adj. En bot., que té forma d'ampolla o de flascó.

85. levuriforme adj. Amb l'aspecte i les característiques dels llevats.

86. liquènic -a adj. Relatiu als líquens.

87. macroblast m. Branca de creixement indefinit, sovint amb entrenusos llargs.

88. malacòfil -a adj. Que presenta malacofília.

89. malacofília f. Pol·linització mitjançant la intervenció dels mol·luscos terrestres.

90. micelià -ana adj. 1 Relatiu al miceli. 2 Format per un miceli.

91. micetologia f. Micologia.

92. micològic -a adj. Relatiu o pertanyent a la micologia.

93. micotoxina f. Toxina produïda per un fong, activa sobre l'home o els animals.

94. multiaxial adj. Format per diversos rengles paral·lels de cèl·lules, s'aplica a les algues vermelles.

95. muscinal adj. Relatiu a les molses. L'estrat muscinal d'un bosc.

96. nàstia f. Moviment d'una planta o d'un òrgan vegetal causat per un estímul difús que no en condiciona la direcció.

97. neotropical adj. Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d'Amèrica. Regne neotropical.

98. nitròfil -a adj. Que viu preferentment en medis rics en substàncies nitrogenades. Una planta nitròfila.

99. ornitofília f. Pol·linització per mitjà dels ocells.

100. paleotropical adj. Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d'Àsia i Àfrica. Regne paleotropical.

101. paniculiforme adj. En forma o amb aspecte de panícula.

102. papiraci -àcia adj. 1 Relatiu o pertanyent al papir. 2 En bot., que té la consistència del paper.

103. pileal adj. Pileic.

104. pileic -a adj. Relatiu o pertanyent al píleu.

105. pistil·lar adj. Relatiu o pertanyent al pistil.

106. pistil·lat -ada adj. Que té pistil.

107. pluricarpel·lar adj. Que té diversos carpels.

108. pol·linari m. Òrgan format per una massa de pol·len prolongada en un pedicel amb una terminació viscosa, propi de la flor de moltes orquídies.

109. pol·linitzador -a adj. 1 Que pol·linitza. 2 m. Agent pol·linitzador.

110. pol·linitzar v. tr. Transportar el pol·len des de l'antera fins a l'estigma o el micròpil (d'una flor).

111. poral adj. 1 Relatiu o pertanyent al porus. 2 En bot., que s'acompleix mitjançant porus. Dehiscència poral.

112. porat -ada adj. Que té porus. Pol·len porat.

113. prolat -a adj. Allargat en la direcció de l'eix major. Cèl·lula prolata.

114. prostrat -ada adj. Que creix ajagut o gairebé ajagut. Planta prostrada.

115. psicòtrop m. Compost de propietats psicotròpiques.

116. psicotròpic -a adj. Que afecta el comportament del sistema nerviós, sobretot amb al·lucinacions, sensació de flotació, ebrietat, etc. Molts bolets del gènere Psilocybe són psicotròpics.

117. psilocibina f. Substància al·lucinògena continguda en algunes espècies de bolets del gènere Psilocybe.

118. quimiotropisme m. Tropisme en què el factor estimulant és una substància química.

119. quiropterofília f. Pol·linització en què el transport de pol·len és fet per mamífers quiròpters.

120. resupinat -ada adj. En forma de crosta aplicada al substrat. Fong resupinat.

121. rizòfor m. Ramificació de la tija d'alguns pteridòfits que, en contacte amb el sòl, forma arrels.

122. rosulat -ada adj. Amb les fulles en roseta. Una planta rosulada.

123. saprotròfic -a adj. Sapròfag.

124. seccionat -ada adj. Amb divisions que atenyen el nervi medial, en les fulles pinnades, o el pecíol, en les fulles palmades.

125. serrat² -ada adj. En bot., amb dents agudes, properes i corbades cap a un mateix costat, com les d'una serra.

126. sinsèpal -a adj. Gamosèpal.

127. sorosi f. Infructescència formada per fruits carnosos fusionats entre ells i amb l'eix, que també esdevé carnós, com la pinya americana.

128. tal·lós² -osa adj. En forma de làmina verda i ramificada, sovint dicotòmicament, que recorda el tal·lus d'algunes algues. Hepàtiques tal·loses.

129. teleomorf m. Fong que es troba en la fase sexual del seu cicle.

130. teleomòrfic -a adj. Pertanyent a la fase del cicle vital d'un fong que es multiplica sexualment, prèvia meiosi.

131. tolus m. Inflament apical, en forma de cúpula, de la paret dels ascs de molts líquens.

132. umbó m. Prominència cònica o arrodonida que apareix al centre del barret d'alguns bolets.

133. umbonat -ada adj. Proveït d'umbó.

134. uredini m. Sorus de les espores dels fongs uredinals.

135. vesiculoarbuscular adj. Que penetra en les cèl·lules del parènquima de l'arrel, on forma arbuscles i vesícules, s'aplica a les micorizes.

CIÈNCIA FORESTAL

1. abebai m. 1 Sapel·li. 2 Sipo.

2. aiús m. 1 Arbre de la família de les esterculiàcies, molt alt, de fulles palmades, propi de l'Àfrica occidental (Triplochiton scleroxylon). 2 Fusta d'aiús, groguenca i tova, emprada especialment en l'elaboració de mobles auxiliars, fusteria d'interiors i motllures.

3. alerç m. 1 Làrix. 2 alerç de Xile Arbre perennifoli de la família de les cupressàcies, molt alt i de vida molt llarga, de fulletes lanceolades, verticil·lades en grups de tres, de fusta duradora, propi de la part meridional de l'Amèrica del Sud (Fitzroya cupressoides).

4. cople m. Pollancre.

5. dicorínia f. 1 Arbre del gènere Dicorynia, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles compostes i flors blanques. 2 Fusta de dicorínia, d'un rogenc violaci, molt resistent als àcids.

6. estisorada f. Tisorada.

7. hidrant m. Aparell hidràulic connectat a una xarxa general de distribució d'aigua, que s'utilitza per a subministrar aigua a pressió per a l'extinció d'un incendi o per a regar.

8. karité [pl. -és] m. Arbre de la família de les sapotàcies, de fruits en baia, propi de l'Àfrica tropical, les llavors del qual proporcionen un greix d'aspecte semblant a la mantega (Vitellaria paradoxa o Butyrospermum parkii).

9. lapiaz m. Rascler.

10. miquelí -ina adj. Que ve a final de setembre, per Sant Miquel, s'aplica a fruits, castanyes, glans, etc.

11. mullant adj. 1 Que s'estén per la superfície dels cossos amb què entra en contacte. 2 m. Producte mullant. El plaguicida amb un mullant és més eficaç.

12. paduc m. 1 Arbre del gènere Pterocarpus, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades i fruit arrodonit, comprimit i alat, indehiscent, de distribució tropical, del qual s'obté un suc vermell, astringent, emprat en adoberia. 2 Fusta de paduc, emprada en ebenisteria.

13. relascopi m. Dendròmetre que permet mesurar diversos paràmetres dels arbres i de les masses forestals com ara l'àrea basal, el diàmetres o les alçàries.

14. revegetació f. Conjunt d'operacions de sembra i d'implantació d'arbres i arbustos, i, si cal, de manteniment, que tenen per objecte el foment d'una nova coberta vegetal en una superfície denudada.

15. saprolègnia f. Micosi dels peixos que provoca taques blanques sobre la pell, produïda per un ficomicet del gènere Saprolegnia.

16. sempervirent adj. Perennifoli.

17. sipo m. 1 Arbre de la família de les meliàcies, molt alt, propi de l'Àfrica tropical (Entandrophragma utile). 2 Fusta de sipo, semblant a la del sapel·li però amb més aigües i sense repèls, emprada especialment en ebenisteria i per a decoració d'interiors.

18. talí [pl. -ís] m. 1 Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari de l'Àfrica tropical, explotat per la seva fusta (Erythrophleum ivorense i E. suaveolens). 2 Fusta de talí, de color rogenc i molt densa, emprada especialment en la construcció de mobiliari urbà.

COL·LECTIUS VEGETALS

1. balegar m. Matollar de bàlecs.

2. moniatar m. Camp plantat de moniatos.

3. safranar m. Camp plantat de safrà.

4. salancar m. Lloc on abunden les salanques.

5. sarronar m. Herbassar on predominen els sarrons, propi de les jaces i altres llocs molt femats pel bestiar.

6. taronjar m. Tarongerar.

COMUNICACIÓ

1. contrapicat adj. pla contrapicat V. pla¹.

2. sobreexposició f. Exposició prolongada d'una superfície fotosensible a la llum.

DEFENSA

1. autolesió f. Lesió que una persona es causa ella mateixa.

2. desvalisador desvalisadora m. i f. Lladre especialitzat en desvalisaments.

3. desvalisament m. Acció de desvalisar; l'efecte.

4. dumdum adj. bala dumdum V. bala².

5. euromíssil m. Arma nuclear instal·lada a Europa per forces multinacionals.

6. llançaflames m. Arma de guerra que permet projectar a distància un raig de líquid inflamat.

7. policial adj. Policíac 1.

8. relló m. 1 Ferro de la llança. 2 Asta de fusta amb punta de llança i amb una osca prop d'aquesta, emprada en el toreig a cavall.

9. subfusell m. Arma curta automàtica, amb una gran potència de foc, que es dispara amb les dues mans i pot disparar a ràfegues o a trets aïllats.

DRET

1. abintestat² -ada adj. 1 Intestat. Successió abintestada. 2 m. Judici d'abintestat (→).

2. adoptand adoptanda m. i f. Persona que està en procés d'adopció.

3. alimentat alimentada m. i f. Persona que té el dret a rebre aliments d'un parent.

4. atès m. Considerant. Els principis evocats en els atesos precedents.

5. atressí adv. Altressí.

6. aute m. En el dret processal andorrà, interlocutòria.

7. averia f. 1 Haveria. f. 2 Impost andorrà que gravava el bestiar menut.

8. concursal adj. Relatiu o pertanyent al concurs de creditors.

9. concursat concursada m. i f. Persona sotmesa a concurs de creditors.

10. cot² m. Multa imposada per un consell andorrà per l'incompliment d'un deure.

11. criminòleg criminòloga m. i f. Persona versada en criminologia.

12. desposori m. Esposalles.

13. jurat² -ada adj. Que ha prestat jurament. Traductora jurada. Guarda jurat.

14. parapúblic -a adj. Que és de titularitat pública però que es regeix majoritàriament pel dret privat. Una empresa, organització, entitat, parapúbliques.

15. pedania f. Entitat local menor sota la jurisdicció d'un alcalde pedani.

16. recurrible adj. Que pot ésser objecte de recurs. Sentència recurrible.

ECOLOGIA

1. ambientòleg ambientòloga m. i f. Especialista en ciències ambientals.

2. biodiversitat f. Diversitat biològica en totes les seves formes, nivells i combinacions.

3. bioindicador m. Organisme, o comunitat d'organismes, la presència, absència o vitalitat dels quals en un indret determinat permet deduir les condicions ambientals que afecten el lloc.

4. boreoalpí -ina adj. Relatiu o pertanyent a les terres septentrionals d'Euràsia i l'alta muntanya alpina. Regió boreoalpina.

5. capense adj. Relatiu o pertanyent a les terres australs càlides i temperades de l'Àfrica. Regne capense.

6. corticícola adj. Que viu sobre les escorces d'arbres i arbustos. Líquens corticícoles.

7. descomponedor -a adj. 1 Que descompon la matèria orgànica morta mitjançant una activitat metabòlica intensa. 2 m. Organisme descomponedor.

8. fitocenosi f. Comunitat vegetal (→).

9. fitotopografia f. Estudi del paisatge vegetal considerat com un conjunt de comunitats relacionades espacialment i temporalment entre elles.

10. folívor -a adj. Que s'alimenta de fulles. Insecte folívor.

11. fotoperíode m. Espai del temps diari en què un organisme és exposat a la llum.

12. gipsòfil -a adj. Que viu exclusivament o preferentment en terrenys guixencs.

13. humícola adj. Que viu a l'humus, o als sòls rics en humus, del qual es nodreix directament o indirecta, s'aplica sobretot a les plantes micòtrofes o a molts fongs saprotròfics. Orquídies humícoles.

14. mesòtrof -a adj. Mesotròfic.

15. mesotròfic -a adj. Mitjanament ric en substàncies nutritives. Aigües mesotròfiques.

16. mor adj. humus mor V. humus.

17. neotropical adj. Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d'Amèrica. Regne neotropical.

18. nitròfil -a adj. Que viu preferentment en medis rics en substàncies nitrogenades. Una planta nitròfila.

19. paleotropical adj. Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d'Àsia i Àfrica. Regne paleotropical.

20. superfamília f. Grup de classificació taxonòmica immediatament inferior a l'ordre, que inclou famílies afins.

21. xeromorf -a adj. Que té l'aspecte típic de les plantes que viuen en ambients secs. Plantes xeromorfes.

ECONOMIA DOMÈSTICA

1. emboç m. 1 Boç. 2 Part d'una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls. 3 Beina d'un instrument tallant, especialment tros de branca acanalat que s'adapta al tall de la dalla o de la falç.

2. lífting m. Operació d'estirar la pell per a fer-la esdevenir llisa, quirúrgicament o amb un producte cosmètic.

ENGINYERIA ELÈCTRICA

1. encebador m. 1 Dispositiu per a encebar una arma de foc. 2 Dispositiu que permet l'encebament de certs tipus de làmpades, com ara els tubs fluorescents.

2. kilovolt m. Quilovolt.

3. kilowatt m. Quilowatt.

4. quilovolt m. Unitat de força electromotriu i de diferència de potencial equivalent a 1.000 volts (símbol, kV).

5. quilowatt m. 1 Unitat de potència equivalent a 1.000 watts (símbol, kW). 2 quilowatt hora Unitat pràctica del treball efectuat per una màquina o de l'energia consumida per un aparell, en una hora, la potència dels quals és d'un quilowatt (símbol, kWh).

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

1. electroencefalògraf m. Aparell per a mesurar i enregistrar les formes d'ona relatives al funcionament del cervell.

2. mòdem [angl. modem, que prové de la sigla modem, ‘modulator-demodulator'] m. Dispositiu que converteix els senyals digitals en senyals analògics, i viceversa, per a transmetre'ls per via telefònica o radiofònica.

ENGINYERIA INDUSTRIAL GENERAL

1. aerogenerador m. Màquina que transforma l'energia cinètica del vent en energia elèctrica.

2. aeromodelisme m. Tècnica de construir i de fer volar models reduïts d'aparells voladors.

3. bypass [angl.] [inv.] m. 1 Anastomosi vascular quirúrgica en què un empelt de vas sanguini o un tub de material plàstic fa de pont entre l'aorta i l'artèria coronària tot eludint el segment vascular obstruït o amb estenosi. 2 Derivació 2 1.

4. calatge m. Serratge entre dues peces calades.

5. cigonyal m. En una màquina alternativa, arbre de transmissió amb cigonyes.

6. falcament m. Bloqueig del possible lliscament entre dues peces garantit pel creixement de la resistència al lliscament, ocasionat per la mateixa força que les fa lliscar.

7. hidrant m. Aparell hidràulic connectat a una xarxa general de distribució d'aigua, que s'utilitza per a subministrar aigua a pressió per a l'extinció d'un incendi o per a regar.

8. matricer matricera m. i f. Especialista en la fabricació de matrius.

9. matriceria f. Fabricació de matrius.

10. planejament m. Acció de planejar; l'efecte.

11. posicionar v. tr. Posar manualment o mecànicament (una peça, una eina, etc.) en la posició adequada per a la funció que fa o ha de fer.

12. tornagauxes m. Barra proveïda de dos sortints, emprada per a doblegar o adreçar barres.

ESPORTS

1. aeromodelisme m. Tècnica de construir i de fer volar models reduïts d'aparells voladors.

2. barranquisme m. Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d'un riu o d'un torrent a través d'un barranc, combinant la natació, l'escalada i l'espeleologia per salvar els obstacles naturals del recorregut.

3. bimba f. POP. Pilota, especialment de futbol.

4. canellera f. Peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per a subjectar i protegir el canell.

5. caravàning m. 1 Forma de turisme consistent a viatjar i allotjar-se en una caravana. 2 Terreny destinat a les caravanes.

6. caravanista m. i f. Persona que practica el caravàning.

7. frontennis m. Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en un frontó curt de 30 metres, en partits per parelles de 30 punts, amb raqueta.

8. nadador¹ m. Nedador_.

9. ràfting m. Pràctica esportiva que consisteix a baixar per aigües vives en un bot pneumàtic que generalment té capacitat per a unes vuit persones.

EXPLOTACIÓ ANIMAL

1. agropecuari -ària adj. Relatiu o pertanyent a l'agricultura i a la ramaderia.

2. alevinatge m. 1 En aqüicultura, cria d'alevins. 2 Fase de creixement dels peixos.

3. arniar v. intr. Renillar.

4. arniet m. Renill.

5. averia f. 1 Haveria. f. 2 Impost andorrà que gravava el bestiar menut.

6. batallar¹ v. tr. 1 Posar batalls (a les esquelles). 2 intr. Fer sonar les esquelles.

7. bocat -ada adj. Que té el morro de color diferent de la resta del cap i del cos, s'aplica a un equí.

8. borrombí m. Borromba petita.

9. bovicultura f. Cria i explotació de bovins amb finalitats comercials.

10. brauella f. Vaca jove i no domada.

11. canicultura f. Cria i explotació de gossos.

12. capricultura f. Cria i explotació de cabres.

13. carbonat² -ada adj. Que té taques fosques, s'aplica a un animal.

14. clina² f. Crina.

15. collut² -uda adj. No castrat, s'aplica a un animal.

16. columbicultura f. Cria i explotació de coloms.

17. criptorquídia f. Absència d'un o dels dos testicles en l'escrot perquè han quedat retinguts en l'abdomen o en el conducte inguinal.

18. eixamenada f. Eixamenament.

19. eixivern m. Eixivernada.

20. emboç m. 1 Boç. 2 Part d'una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls. 3 Beina d'un instrument tallant, especialment tros de branca acanalat que s'adapta al tall de la dalla o de la falç.

21. empeçolar v. tr. Travar les potes d'un animal amb peçols.

22. emplomament m. Aparició de les plomes en un ocell.

23. encinglar v. tr. Cinglar 1 i 2.

24. enfelar-se v. intr. pron. Un animal, emmalaltir-se a causa de trastorns en el fetge.

25. enfreixurar-se v. intr. pron. Un animal, emmalaltir-se a causa de trastorns en els pulmons.

26. enquadrar² v. tr. Posar (un animal) a la quadra.

27. entrepelós -osa adj. Que té pèls blancs escampats, s'aplica a un animal.

28. eqüicultura f. Cria i explotació de cavalls.

29. esbelegar v. intr. 1 Belar. 2 intr. pron. Esgargamellar-se. Per molt que t'esbeleguis, no et creurà, és un tossut.

30. esbeletegar v. intr. Belar insistentment.

31. espermograma m. Anàlisi de l'esperma.

32. esventrat -ada adj. Herniós.

33. fànera f. Formació epidèrmica diferenciada.

34. fasianiformes m. pl. Gal·liformes.

35. femeró m. 1 Porció petita de fems. 2 Lloc on el conill diposita els fems.

36. fic m. Tumor de la pell.

37. gardeny m. Grunyit de les truges.

38. gardenyar v. intr. Les truges, grunyir.

39. garrés m. Creuera 2.

40. gavarro m. Abscés a l'ungla del bestiar.

41. godallada f. Garrinada.

42. greixet m. Part anterior de les extremitats posteriors del cavall situada entre la cuixa i la cama.

43. helicicultor helicicultora m. i f. Persona que es dedica a la cria de caragols amb finalitats comercials.

44. helicicultura f. Cria i explotació de caragols.

45. llimonera² f. Guarniment per a enganxar a vares o braços un cavall tot sol.

46. màmia f. Femella amb alguna mamella que no porta llet.

47. microbisme m. Conjunt de microorganismes d'un medi.

48. mosquejat -ada adj. Que té taques fosques petites. Un cavall mosquejat.

49. mufar v. tr. Un animal, envestir (algú o alguna cosa) a cops de cap. El bou va mufar l'amo en veure'l córrer. No t'acostis a la vaca que mufa.

50. munyida f. Acció de munyir; l'efecte.

51. ovicultura f. Cria i explotació d'ovelles.

52. peixard -a adj. De color blanc i roig, s'aplica als cavalls i al seu pelatge.

53. peixena f. Pastura 1 2.

54. periople m. Banda còrnica blanquinosa al voltant del casc dels èquids.

55. piaf m. Trot elevat en què el cavall eleva i reposa alternativament cada parell diagonal d'extremitats sense moure's de lloc.

56. porcicultura f. Cria i explotació de porcs.

57. pròpoli f. Pròpolis.

58. purí [usat generalment en pl.] m. Líquid format per excrements, orina i aigua de neteja de les corts dels porcs, generalment amb un contingut d'aigua superior al 80 %, que, emprat com a adob, es comporta més com un fertilitzant mineral que orgànic. Fossa de purins.

59. ramalar v. tr. Lligar (els animals) pel ramal de manera que uns segueixen els altres.

60. romer² -a adj. De color barrejat de blanc i roig, s'aplica als cavalls i als seu pelatge.

61. segovi [usat generalment en pl.] m. Llana procedent de segoviar les ovelles.

62. segoviar v. tr. Esquilar la llana de la cua i les anques (de les ovelles) per a facilitar la còpula.

63. sericultor sericultora m. i f. Sericicultor, sericicultora.

64. sericultura f. Sericicultura.

65. sexar v. tr. Determinar el sexe (d'un animal). Sexar un pollet en néixer.

66. sexatge m. Acció de sexar.

67. suera f. Dessuador 2.

68. tacat -ada adj. Ple de taques.

69. tempsut -uda adj. Vell, s'aplica a persones i animals.

70. tord² -a adj. De color barrejat de blanc i negre, s'aplica als èquids i al seu pelatge.

71. travador m. Part prima de la pota d'un animal situada entre la garreta i la corona, per on se sol travar.

72. trotó m. Cavall trotador.

73. tustada f. Tusta.

74. voleteig m. Acció de voletejar.

75. xaiada f. Ramat de xais.

76. xena f. Mesquita_.

77. xisqueta f. Ovella de llana curta i rústega d'una raça pròpia del Pallars.

78. zoometria f. Branca de la morfologia que estudia les mides dels animals.

FILOLOGIA

1. absolutiu m. 1 Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu, per oposició al subjecte d'un verb transitiu. 2 adj. Cas absolutiu.

2. actant m. 1 Argument 3. 2 Funció bàsica en la sintaxi de l'acció narrativa realitzada per un o diversos personatges, éssers o forces.

3. agentiu m. Complement agent (→).

4. aimara m. i f. 1 1 Individu d'un poble que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als aimares. m. 2 1 Llengua ameríndia parlada a l'altiplà del Perú i Bolívia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l'aimara.

5. ain f. Setzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

6. ainu m. i f. 1 1 Individu d'un poble que habita al nord del Japó, a Sakhalin, Hokkaido i les illes Kurils. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als ainus. m. 2 1 Llengua de filiació genètica no resolta parlada pels ainus. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l'ainu.

7. àkan adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'àkan. 2 m. Llengua nigerocongolesa parlada a Ghana.

8. amhàric -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'amhàric. 2 m. Llengua afroasiàtica parlada a Etiòpia.

9. ampelonímia f. Conjunt dels noms dels ceps i dels raïms.

10. aproximant adj. En fonèt., que s'articula amb un acostament de dos òrgans articulatoris creant una constricció menor que en el cas de les fricatives, la qual no provoca turbulència de l'aire expirat.

11. articulador m. Òrgan del tracte vocal que intervé en la producció d'un so.

12. assonàntic -a adj. Que presenta assonància. Rima assonàntica.

13. austronèsic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'austronèsic. 2 m. Família de llengües parlades des de Madagascar fins a l'illa de Pasqua i des de Hawaii fins a Nova Zelanda.

14. azerbaidjanès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de l'Azerbaidjan. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a l'Azerbaidjan o als seus habitants. adj. i m. 2 Àzeri 2.

15. balutxi adj. 1 Relatiu o pertanyent al balutxi. 2 m. Llengua indoirànica parlada al Balutxistan.

16. benefactiu -iva adj. Que indica la persona que es beneficia de l'acció designada pel verb, s'aplica a alguns complements verbals. Complement benefactiu.

17. bet f. Segona lletra dels alfabets hebreu i arameu.

18. bizantinista m. i f. Persona versada en bizantinística.

19. boiximà boiximana m. i f. 1 1 Individu d'un poble de l'Àfrica sud-occidental, originari del desert de Kalahari. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als boiximans. m. 2 1 Grup de llengües parlades a l'Àfrica sud-occidental. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al boiximà.

20. bubi m. i f. 1 1 Individu d'un poble que habita a l'illa de Bioko. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als bubis. m. 2 1 Llengua bantu parlada a l'illa de Bioko. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al bubi.

21. caf f. Onzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

22. catàfora f. 1 Anticipació de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs. 2 Element lingüístic que s'interpreta segons un element que apareix posteriorment.

23. cebuà -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent al cebuà. 2 m. Llengua austronèsica parlada a les Filipines.

24. cof f. Dinovena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

25. comanxe m. i f. 1 1 Individu d'un poble indi d'Amèrica del Nord originari de la regió del riu Yellowstone. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als comanxes. m. 2 1 Llengua ameríndia parlada pels comanxes. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al comanxe.

26. constatatiu -iva adj. Que proporciona informació factual i és susceptible d'ésser ver o fals.

27. contraexemple m. Exemple que refuta una proposició o una teoria.

28. contrafactual adj. Que designa situacions irreals. Oracions condicionals contrafactuals. Predicat contrafactual.

29. cuixític -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al cuixític. 2 m. Grup de llengües de la família afroasiàtica.

30. daic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al daic. 2 m. Família de llengües parlades a l'Àsia oriental.

31. dakota m. i f. 1 1 Individu d'un poble sioux originari de les planes centrals dels Estats Units. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als dakotes. m. 2 1 Llengua ameríndia parlada pels dakotes. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al dakota.

32. dàlet f. Quarta lletra dels alfabets hebreu i arameu.

33. denominal adj. En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal.

34. deòntic -a adj. Que fa referència a l'obligació, la prohibició o la permissió. Modalitat deòntica. La perífrasi deòntica haver de més infinitiu.

35. dogon m. i f. 1 Individu d'un poble de Mali que habita una regió muntanyosa en la gran corba del Níger. 2 adj. Relatiu o pertanyent als dogons.

36. elamita adj. i m. i f. 1 1 Natural de l'antiga Elam. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a l'antiga Elam o als seus habitants. m. 2 1 Llengua que es parlava a l'antiga Elam. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a aquesta llengua.

37. engadinès -esa adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'engadinès. 2 m. Varietat del retoromànic occidental parlada a Engadina.

38. epistèmic -a adj. Que fa referència al coneixement o a les creences. Modalitat epistèmica. El verb deure és un verb modal epistèmic.

39. especificador adj. i m. 1 Determinant 2. 2 Constituent sintàctic situat a l'esquerra de l'element que actualitza. Els determinants i els quantificadors funcionen com a especificadors del nom.

40. eusquera adj. i m. Basc 2.

41. evidencial m. Element lingüístic que indica que una determinada informació prové d'altri o no ha estat contrastada.

42. existencial adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'existència. adj. 2 En ling., que indica l'existència o no-existència d'alguna cosa. Construcció existencial. Quantificador existencial.

43. factiu -iva adj. Relatiu o pertanyent a la factivitat. Els verbs lamentar i molestar són factius.

44. factivitat f. Propietat de les construccions que designen situacions assumides com a vertaderes pels interlocutors de l'acte de parla.

45. fang² m. i f. 1 1 Individu d'un poble que habita a Gabon, Camerun i Guinea Equatorial. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als fangs. m. 2 1 Llengua bantu parlada pels fangs. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al fang.

46. feroès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de les illes Fèroe. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a les illes Fèroe o als seus habitants. m. 2 1 Llengua germànica parlada a les illes Fèroe. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al feroès.

47. fitònim m. Nom de planta.

48. fonador -a adj. Relatiu o pertanyent a la fonació. Aparell fonador.

49. friülà -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural del Friül. 1 2 Relatiu o pertanyent al Friül o als seus habitants. m. 2 1 Dialecte retoromànic parlat al Friül. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al friülà.

50. gal·lurès -esa adj. 1 Relatiu o pertanyent al gal·lurès. 2 m. Dialecte de tipus cors parlat al nord-est de Sardenya.

51. glotalitzat -ada adj. Produït amb una oclusió de la glotis simultània a una oclusió oral, s'aplica a un so.

52. grenlandès -esa adj. i m. i f. Groenlandès.

53. guímel f. Tercera lletra dels alfabets hebreu i arameu.

54. gujarati adj. 1 Relatiu o pertanyent al gujarati. 2 m. Llengua indoirànica parlada a l'Índia.

55. gur adj. 1 Relatiu o pertanyent al gur. 2 m. Grup de llengües de la família nigerocongolesa.

56. hagiotoponímia f. Branca de la toponímia que estudia els hagiotopònims.

57. haussa adj. 1 Relatiu o pertanyent al haussa. 2 m. Llengua afroasiàtica parlada al nord de Nigèria, al Níger i al Txad.

58. he f. Cinquena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

59. het f. Vuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

60. hidronímia f. Branca de la toponímia que estudia els hidrònims.

61. ictiònim m. Nom de peix.

62. il·locutiu -iva adj. Que fa referència a la intenció o a la configuració com a pregunta, asserció, ordre, etc., d'un enunciat significatiu. Acte de parla il·locutiu. Component il·locutiu d'un acte de parla.

63. inacusatiu -iva adj. Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d'ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu en. Verb inacusatiu. Construcció inacusativa.

64. inserit -ida adj. En gram., que es troba dins d'una altra oració, subordinat a algun constituent d'aquesta. Una oració, proposició, clàusula inserida.

65. interordinat -ada adj. En gram., que conté dues oracions o proposicions que mantenen una relació d'interdependència mútua i expressen relacions de causa i efecte o de tesi i antítesi. Les oracions condicionals i les concessives pertanyen al grup de les interordinades.

66. inuit adj. i m. i f. Esquimal.

67. ioruba adj. 1 Relatiu o pertanyent al ioruba. 2 m. Llengua nigerocongolesa parlada a Nigèria.

68. jiddisch [al.] adj. 1 Relatiu o pertanyent al jiddisch. 2 m. Llengua germànica parlada per diverses comunitats jueves d'arreu del món.

69. khmer m. i f. 1 1 Individu d'un poble asiàtic de raça sud-mongòlica, barrejada amb elements blancs procedents de l'Índia, que constitueix l'estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als khmers. m. 2 1 Llengua de la família austroasiàtica parlada a Cambodja. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al khmer.

70. khoi adj. i m. i f. Hotentot.

71. kikuiu adj. 1 Relatiu o pertanyent al kikuiu. 2 m. Llengua bantu parlada a Kenya.

72. kimbundu adj. 1 Relatiu o pertanyent al kimbundu. 2 m. Llengua bantu parlada a Angola.

73. ladí -ina adj. i m. 1 Engadinès. 2 Retoromànic.

74. làmed f. Dotzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

75. lateralització f. Acció de lateralitzar o de lateralitzar-se; l'efecte.

76. lateralitzar v. tr. 1 Convertir en lateral (un so). 2 intr. pron. Un so, esdevenir lateral.

77. lingala adj. 1 Relatiu o pertanyent al lingala. 2 m. Llengua bantu parlada a la República del Congo.

78. locutiu -iva adj. Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu. Acte de parla locutiu. Component locutiu d'un acte de parla.

79. logudorès -esa adj. 1 Relatiu o pertanyent al logudorès. 2 m. Dialecte del sard parlat al Logudoro.

80. madurès -esa adj. 1 Relatiu o pertanyent al madurès. 2 m. Llengua austronèsica parlada a Indonèsia.

81. malaiàlam adj. 1 Relatiu o pertanyent al malaiàlam. 2 m. Llengua dravídica parlada a la regió de Malabar, a l'Índia.

82. malgaix -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de Madagascar. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Madagascar o als seus habitants. m. 2 1 Llengua austronèsica parlada a Madagascar. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al malgaix.

83. mandinga adj. 1 Relatiu o pertanyent al mandinga. 2 m. Grup de llengües nigerocongoleses parlades a l'Àfrica occidental.

84. manx adj. 1 Relatiu o pertanyent al manx. 2 m. Llengua cèltica extingida.

85. massai m. i f. 1 1 Individu d'un poble africà de pastors nòmades que habita a Sudan, Kenya i Tanzània. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als massais. m. 2 1 Llengua nilosahariana parlada pels massais. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al massai.

86. mem f. Tretzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

87. micronesi -èsia adj. i m. i f. 1 1 Natural de la Micronèsia. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a la Micronèsia o als seus habitants. m. 2 1 Grup de llengües austronèsiques parlades a la Micronèsia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al micronesi.

88. multiplicatiu -iva adj. 1 Que per la seva multiplicació produeix un augment quantitatiu. 2 Que indica el nombre de vegades que s'augmenta una entitat. Els numerals multiplicatius doble, triple i quàdruple.

89. nilosaharià -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent al nilosaharià. 2 m. Família de llengües parlades de Mali a Etiòpia i d'Egipte al nord de Tanzània.

90. nun f. Catorzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

91. nuorès -esa adj. 1 Relatiu o pertanyent al nuorès. 2 m. Dialecte del sard parlat a l'àrea central de Sardenya.

92. oromo adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'oromo. 2 m. Llengua cuixítica parlada a Etiòpia.

93. osmanlí [pl. -ís] adj. i m. i f. 1 Otomà 1. m. 2 Llengua turca dels otomans.

94. osseta m. i f. 1 1 Individu del poble iranocaucàsic d'Ossètia. 1 2 adj. i m. i f. Natural d'Ossètia. 1 3 adj. Relatiu o pertanyent a Ossètia o als ossetes. m. 2 1 Llengua indoirànica parlada a Ossètia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l'osseta.

95. oxímoron m. Figura retòrica, variant de l'antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat.

96. paixtu adj. 1 Relatiu o pertanyent al paixtu. 2 m. Llengua indoirànica parlada a l'Afganistan.

97. papiraci -àcia adj. 1 Relatiu o pertanyent al papir. 2 En bot., que té la consistència del paper.

98. performatiu -iva adj. Que, pel sol fet d'ésser enunciat, es realitza l'acció que expressa. L'expressió ho prometo és performativa.

99. perlocutiu -iva adj. Referit als efectes que l'emissor vol provocar en el receptor per mitjà d'un enunciat significatiu. Acte de parla perlocutiu. Component perlocutiu d'un acte de parla.

100. pidgin m. Codi lingüístic creat a partir de dues o més llengües en situació de contacte l'ús del qual està restringit a àmbits determinats, com ara les relacions comercials.

101. preaccentuat -ada adj. Que exigeix que l'accent recaigui en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta, s'aplica als sufixos. El sufix preaccentuat -ic del mot atòmic.

102. preverb m. Preverbi.

103. preverbi m. Prefix adjuntat a una forma verbal.

104. realitzatiu -iva adj. Performatiu.

105. reix f. Vintena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

106. romandalusí -ina adj. 1 Relatiu o pertanyent al romandalusí. La lírica romandalusina. 2 m. Dialecte romànic parlat a al-Àndalus. El romandalusí oriental. 3 m. Conjunt de dialectes romandalusins.

107. romandalusisme m. Mot o forma d'origen romandalusí.

108. romaní² [pl. -ís] adj. 1 Relatiu o pertanyent al romaní. 2 m. Llengua indoirànica parlada pels gitanos de l'Europa central.

109. ròtic -a adj. En fonèt., que s'articula amb un o diversos contactes o constriccions ràpides i breus entre dos òrgans articulatoris, generalment l'àpex de la llengua i els alvèols.

110. ruandès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Ruanda. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Ruanda o als seus habitants. m. 2 1 Llengua del grup bantu parlada a Ruanda. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al ruandès.

111. sàmec f. Quinzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

112. sami adj. i m. i f. Lapó.

113. san adj. i m. i f. Boiximà.

114. sango adj. 1 Relatiu o pertanyent al sango. 2 m. Llengua nigerocongolesa parlada a la República Centreafricana.

115. sasserès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Sàsser. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Sàsser o als seus habitants. m. 2 1 Dialecte del sard parlat a Sàsser i la seva regió. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a aquest dialecte.

116. sil·labificació f. Procés d'assignació d'estructura sil·làbica a una seqüència fonològica.

117. sinologia f. Estudi de la llengua, de la cultura i de la civilització xinesa.

118. sonicitat f. Propietat dels sons del llenguatge que els fa més o menys prominents en una seqüència i es basa sobretot en el grau de constricció del tracte vocal.

119. supraglòtic -a adj. Supraglotal.

120. suprasegmental adj. Relatiu o pertanyent a seqüències de més d'un segment fònic. L'entonació és un fenomen suprasegmental. Fonologia suprasegmental.

121. tarbener -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de Tàrbena. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Tàrbena o als seus habitants. m. 2 1 Parlar del valencià meridional parlat a Tàrbena. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a aquest parlar.

122. tarbení -ina adj. i m. i f. Tarbener.

123. tasmanià tasmaniana m. i f. 1 1 Individu d'un poble melanesi, que habitava l'illa de Tasmània. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als tasmanians. m. 2 1 Llengua extingida de filiació genètica no resolta parlada a Tasmània. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al tasmanià.

124. telugu adj. 1 Relatiu o pertanyent al telugu. 2 m. Llengua dravídica parlada a l'Índia.

125. terminòleg terminòloga m. i f. Persona versada en terminologia.

126. tet f. Novena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

127. toponimista m. i f. Persona versada en toponímia.

128. tsade f. Divuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

129. tupí³ [pl. -ís] m. i f. 1 1 Individu d'un poble de l'Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l'Amazones i els seus afluents. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als tupís. m. 2 1 Grup de llengües ameríndies parlades al Brasil. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al tupí.

130. turcman -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de Turkmenistan. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Turkmenistan o als seus habitants. m. 2 1 Llengua altaica parlada al Turkmenistan. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al turcman.

131. vau f. 1 Sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu. f. 2 Semiconsonant velar.

132. wòlof adj. 1 Relatiu o pertanyent al wòlof. 2 m. Llengua nigerocongolesa parlada al Senegal.

133. xeiene m. i f. 1 1 Individu d'un poble originari de les planes centrals dels Estats Units. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als xeienes. m. 2 1 Llengua ameríndia parlada pels xeienes. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al xeiene.

134. xin f. Vint-i-unena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

135. zain f. Setena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

136. zoònim m. Nom d'animal.

FILOSOFIA

1. absolutesa f. Qualitat d'absolut. L'absolutesa de les seves opinions.

2. agustinisme m. Augustinisme.

3. apofàntic -a adj. Susceptible d'ésser qualificat de ver o de fals. Enunciat apofàntic.

4. apofàtic -a adj. Que afirma mitjançant negacions. Llenguatge apofàtic. Expressió apofàtica.

5. aporètic -a adj. Relatiu o pertanyent a l'aporia.

6. aporia f. Dificultat lògica insuperable.

7. averroista adj. 1 Relatiu o pertanyent a Averrois o a l'averroisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor de l'averroisme.

8. axiològic -a adj. Relatiu o pertanyent a l'axiologia.

9. bergsonià -ana adj. Relatiu o pertanyent a Henri Bergson o a la seva filosofia.

10. biologisme m. Tendència a interpretar la realitat natural o cultural a partir de models biològics.

11. cientista adj. 1 Relatiu o pertanyent al cientisme. 2 adj. i m. i f. Partidari del cientisme.

12. conflictologia f. Estudi científic dels conflictes i llur resolució.

13. constatatiu -iva adj. Que proporciona informació factual i és susceptible d'ésser ver o fals.

14. contraexemple m. Exemple que refuta una proposició o una teoria.

15. cosificació f. Acció de cosificar; l'efecte.

16. cosificar v. tr. Reificar.

17. cosmovisió f. Visió global del món i del lloc que hi ocupa l'ésser humà, que orienta la interpretació i la valoració de l'existència.

18. decidibilitat f. Qualitat de decidible.

19. decidible adj. 1 Que es pot decidir. 2 En lòg., que es pot decidir si és ver o no o si és o no millor. Enunciat decidible. Opció decidible.

20. definibilitat f. Qualitat de definible.

21. desconstrucció f. 1 Mètode d'anàlisi textual de la filosofia contemporània consistent a invertir el procés de construcció d'un text. 2 Corrent de la teoria literària del segle XX que detecta les oposicions constitutives del pensament occidental en la retòrica dels textos literaris i filosòfics.

22. desconstruir v. tr. Practicar la desconstrucció. Desconstruir un text.

23. eidètic -a adj. En fil., relatiu o pertanyent a l'essència.

24. einsteinià -ana adj. Relatiu o pertanyent a Albert Einstein o a les seves teories.

25. escolarca m. Director d'una escola filosòfica antiga.

26. existencial adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'existència. adj. 2 En ling., que indica l'existència o no-existència d'alguna cosa. Construcció existencial. Quantificador existencial.

27. existencialisme m. Corrent filosòfic centrat en l'anàlisi de l'existència humana.

28. existencialista adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'existencialisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor de l'existencialisme.

29. finitud f. Qualitat de finit.

30. galileà -ana adj. Relatiu o pertanyent a Galileu o a les seves teories.

31. gnoseologia f. Teoria filosòfica del coneixement.

32. heideggerià -ana adj. Relatiu o pertanyent a Martin Heidegger o a la seva filosofia.

33. holisme m. Doctrina que considera que certes realitats formen un tot que no es pot reduir a la suma de les parts.

34. indecidible adj. No decidible.

35. innatista adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'innatisme. 2 adj. i m. i f. Partidari de l'innatisme.

36. intensió f. Comprensió 2.

37. internalisme m. Teoria epistemològica que explica el desenvolupament del coneixement científic a partir de factors interns a la ciència mateixa.

38. keplerià -ana adj. Relatiu o pertanyent a Johannes Kepler o a les seves teories astronòmiques.

39. metapsicològic -a adj. Relatiu o pertanyent a la metapsicologia.

40. neoescolàstic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la neoescolàstica. 2 adj. i m. i f. Seguidor de la neoescolàstica. 3 f. Corrent filosòfic que a partir del segle XIX preconitza el retorn als grans clàssics medievals, especialment a Tomàs d'Aquino.

41. neokantià -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent al neokantisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor del neokantisme.

42. neokantisme m. Corrent filosòfic de la segona meitat del segle XIX i el començament del segle XX que preconitza el retorn a Kant.

43. neopitagòric -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al neopitagorisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor del neopitagorisme.

44. neopitagorisme m. Corrent filosoficoreligiós dels segles I aC i I dC, inspirat en les antigues doctrines pitagòriques.

45. neoplatònic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al neoplatonisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor del neoplatonisme.

46. neoplatonisme m. Moviment filosòfic inspirat en Plató, que apareix al segle III dC, i té en Plotí el seu principal representant.

47. neopositivisme m. Doctrina filosòfica que actualitza la tradició positivista, conjugant-la amb el cultiu de la lògica i extremant la crítica metafísica.

48. neopositivista adj. 1 Relatiu o pertanyent al neopositivisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor del neopositivisme.

49. neotomisme m. Tendència filosòfica principal de la neoescolàstica, caracteritzada pel retorn al tomisme.

50. neotomista adj. 1 Relatiu o pertanyent al neotomisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor del neotomisme.

51. newtonià -ana adj. Relatiu o pertanyent a Isaac Newton o a les seves teories.

52. noema m. Objecte de la noesi.

53. noemàtic -a adj. Relatiu o pertanyent al noema.

54. noesi f. Acte d'intel·lecció.

55. occamisme m. Doctrina filosòfica de Guillem d'Occam i dels seus seguidors.

56. performatiu -iva adj. Que, pel sol fet d'ésser enunciat, es realitza l'acció que expressa. L'expressió ho prometo és performativa.

57. plotinisme m. Filosofia de Plotí i dels seus seguidors.

58. polisil·logisme m. Successió encadenada de sil·logismes de manera que la conclusió de cada un, excepte la del darrer, és una premissa del següent.

59. postkantià -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent als postkantians. 2 m. Filòsof idealista de l'època del Romanticisme.

60. presocràtic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent als presocràtics. 2 m. Filòsof anterior a Sòcrates.

61. reduccionisme m. Doctrina o actitud que redueix o que tendeix a reduir una realitat d'un nivell a una d'un altre.

62. reificació f. Acció de reificar; l'efecte.

63. reificar v. tr. Transformar (una idea, una qualitat, una funció) en una cosa, concebre-la per analogia a l'estructura de les coses.

64. rousseaunià -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent a Jean-Jacques Rousseau o a la seva filosofia. 2 adj. i m. i f. Seguidor de Rousseau.

65. sociologista adj. 1 Relatiu o pertanyent al sociologisme. 2 adj. i m. i f. Partidari del sociologisme.

66. subsumir v. tr. Considerar (un objecte, un individu) comprès en un conjunt, en una categoria.

67. ucronia f. Concepció imaginària de fets esdevinguts en un temps ideal.

68. utilitarista adj. 1 Relatiu o pertanyent a l'utilitarisme. 2 adj. i m. i f. Partidari de l'utilitarisme. 3 Que només s'interessa per allò que és o pot ésser útil.

69. voltairià -ana adj. Volterià.

70. volterià -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent a Voltaire o a la seva filosofia. adj. 2 Que té una actitud escèptica, irònica, irreverent.

FÍSICA EN GENERAL

1. biofísic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la biofísica. 2 f. Aplicació de les diverses branques de la física a l'estudi dels sistemes biològics. 3 m. i f. Persona versada en biofísica.

2. covariant adj. Que presenta covariància.

3. exergia f. Màxima quantitat de treball útil que es pot obtenir d'una transformació termodinàmica.

4. fractal adj. 1 Relatiu o pertanyent a una fractal o a les fractals. 2 f. Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, encara que variï l'escala d'observació.

5. hiperbàric -a adj. Que té una pressió superior a la pressió atmosfèrica. Cambra hiperbàrica.

6. isoelèctric -a adj. Que presenta el mateix nombre de càrregues positives que de negatives.

7. microestat m. En fís., estat microscòpic.

8. nivologia f. Ciència que estudia les formes i els moviments de la neu.

FÍSICA NUCLEAR

1. gauge [fr.] m. Contrast 5.

2. multiplicatiu -iva adj. 1 Que per la seva multiplicació produeix un augment quantitatiu. 2 Que indica el nombre de vegades que s'augmenta una entitat. Els numerals multiplicatius doble, triple i quàdruple.

3. nucleosíntesi f. Fusió de protons i neutrons o de nuclis d'elements químics lleugers per formar nuclis d'elements químics pesants a l'interior dels estels.

FONGS I LÍQUENS

1. acrasiomicots m. pl. 1 Divisió de fongs ameboides que no formen plasmodis. 2 m. Individu d'aquesta divisió.

2. alzinenc m. Bolet comestible de l'ordre de les boletals, robust, de peu groguenc i aspre, porus grocs i carn compacta, que es torna vermellosa i després s'enfosqueix en contacte amb l'aire, que viu als alzinars i a les suredes (Leccinum lepidum).

3. arquiascomicets m. pl. 1 Classe primitiva de fongs de la divisió dels ascomicots, sense fructificacions, que comprèn els fongs del gènere Taphrina, que causen els arrufats, i alguns llevats del gènere Schizosaccharomyces. 2 m. Individu d'aquesta classe.

4. artonials f. pl. 1 Ordre d'ascomicets amb ascs bitunicats, molt sovint associats a l'alga Trentepohlia per a formar líquens, especialment vora la costa. 2 f. Individu d'aquest ordre.

5. ascomicots m. pl. 1 Divisió de fongs amb ascs, que comprèn les classes arquiascomicets, sacaromicets i ascomicets. 2 m. Individu d'aquesta divisió.

6. aspergil m. Floridura del gènere Aspergillus, de l'ordre de les eurocials, amb els conidis agrupats en una massa esfèrica sobre una vesícula.

7. aulinell m. Alzinoi.

8. basidiomicots m. pl. 1 Divisió de bolets molt evolucionats, ben adaptats al medi terrestre, saprotròfics, paràsits o micorizògens, caracteritzats per la presència de basidis. 2 m. Individu d'aquesta divisió.

9. bateó m. Llenega.

10. boletals f. pl. 1 Ordre de fongs basidiomicets, de carn homogènia, amb els porus fàcilment separables, gairebé sempre micorizògens, al qual pertanyen els surenys, els mollerics, els mataparents i les cames de perdiu. 2 f. Individu d'aquest ordre.

11. cantarel·lals f. pl. 1 Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, de consistència carnosa, amb superfície esporífera situada sobre plecs, com les trompetes, làmines bifurcades, com el rossinyol, o agulletes, com el bolet de bou. 2 f. Individu d'aquest ordre.

12. caramellosa f. 1 Llenega rosàcia (→). 2 caramellosa blanca Llenega blanca (→).

13. celomicets m. pl. 1 Grup de fongs anamòrfics o deuteromicets, que formen els conidis en picnidis o acèrvuls i sovint són paràsits. 2 m. Individu d'aquest grup.

14. cetrària f. Liquen del gènere Cetraria i gèneres afins de l'ordre de les lecanorals, de tal·lus laciniat i amb apotecis marginals, freqüent a les muntanyes, com el liquen d'Islàndia.

15. clavària f. Bolet dels gèneres Clavaria, Clavariadelphus, Clavulina, Clavulinopsis o afins, del grup dels afil·loforats, de cos fructífer claviforme o molt estirat, simple o més o menys ramificat.

16.