fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

craquelado -da

1. Terme espanyol que deu ser un derivat de craquelar i té relació amb la craqueladura. No recullen el terme els diccionaris habituals (DRAE, VOX, etc.), però sí que apareix en el GDUEA:

   craquelado, -da I. pp de 'craquelar'. II. adj Se aplica a lo que tiene rajas o grietas: El techo de su cuarto estaba craquelado por varias partes. También se usa en sentigo FIG: Era una pobre mujer, envejecida y craquelada.

   També consigna el GDUEA:

   craqueladura s/f 1. Acción o resultado de craquelar. 2. Abertura o grieta que se produce o se realiza en una superficie rígida: La bóveda de la catedral estaba llena de craqueladuras.
   
   craquelar tr REFL(-se) Rajar(se) o agrietar(se) una superficie rígida.

   Amb la qual cosa resolem la craqueladura que no havíem trobat quan féiem la fitxa sobre clivella .
2. En català, el Cercaterm (02.06.2006 dv.) recull:

   clivellar ca clivellar, v tr / es craquelar / fr craqueler // Provocar artificialment un clivellat per tal que faci la impressió d'objecte antic.

   I el GDLC:

   clivellat -ada 1 adj Que té clivelles. 2 adj i m PINT Dit de la superfície pictòrica d'un quadre, un retaule, una porcellana i, en general, de qualsevol superfície pintada que és trencada en forma d'una xarxa o un reticle de clivelles que fan dibuixos característics. 3 m FITOPAT Malura criptogàmica produïda pels fongs ascomicets Venturia pirina, que ataca el perer, i V. inaequalis, que ataca el pomer.

   A més, caldria considerar també —per a l'acció o el procés de clivellar— el terme clivellatge, que ja podem documentar en el Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona (Google):

   - En cultius en monocapa i cultius tridimensionals, sistema de clivellatge funcional de principis actius farmacològics i cosmètics.