[03.03.2006 dc.] Toni Lluch ens envia la resposta que ha rebut del Termcat: «La proposta de denominació seria bocaport referida al concepte 'obra d'art que amaga una altra obra d'art o atuell sagrat, o li fa de cortina'. Només documentem una forma similar en italià "boccaporta / boccaporto" [di bocca e porto]: Apertura munita di portello di chiusura e tenuta stagna, ricavata sul porte delle navi, che immete nei locali sottostanti e nelle stive', com es documenta a Lo Zingarelli 2004: vocabolario della lingua italiana. Sembla que és un terme que té ús en les terres valencianes però no a la resta de territoris de parla catalana. Els especialistes de Catalunya en història d'art consultats no coneixen el terme. Els especialistes en història de l'art de la Universitat de València tenen referències del terme només en castellà».
(Informació anterior de Toni Lluch) «Finalment la vaig traduir (BLAYA, Nuria (ed.): Orient en Occident. Antigues icones valencianes, Bancaixa, 2000) com a bocaport, que és la forma que utilitzen els valencianoparlants que coneixen la cosa en qüestió (jo li la vaig sentir bàsicament a rectors).»
(De Mauro) boccaporto (o boccaporta) s.m. 1 TS mar., apertura ricavata sul ponte di una nave per dare accesso alle stive o ai locali interni 2 TS ferr., apertura delle caldaie a vapore attraverso cui si introduce il combustibile.
[22.04.1997] Diu Emili Morales que aquesta paraula apareix en els documents d'art valencià antics. Es tractaria d'una obra d'art que amaga o serveix de cortina d'una altra obra d'art o atuell sagrat.
[04.04.2000] He trobat el mot en algun document d'Internet: «Antoni Pérez, pintor de Monòver, autor dels llenços del "bocaporte", va cobrar 8 lliures.» («Els artífex de la construcció de l'església de Sant Joan Baptista de Monòver.» Rafael Poveda [Publicat en Revista Monóvar 1990] veg.). Fa referència al llibre de José Vicente Corbí Nuestra señora del Remedio y su capilla de Monóvar, Asociación estudios monoveros, 1988. «La pintura estaba expuesta en el altar mayor de la antigua iglesia de Santa María, cubriendo la hornacina donde habitualmente se exponía la custodia con el Santísimo Sacramento. De ahí que reciba el nombre de "lienzo bocaporte", porque estaba dispuesto en la "boca" de la citada hornacina.» (veg.)
Ø DRAE, VOX; DVAL, DCVB.
Hi ha qui considera que és un terme mariner, «una tela semblant servia per tancar l'entrada de la (generalment única) cabina als llaüts o barques de mitjana que en duien, amb cabuda per als queviures tan sols, i també es veia en naus més grans, o quan calia protegir mercaderies de valor» (Zèfir, 11.04.2000).
