fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

barata (barat a*)

  1. La Gramàtica normativa valenciana de l'AVL (pàg. 210) diu:
    26.5.1. La preposició barata

    La preposició barata és sinònima de la locució preposicional a canvi de i pot usar-se amb sintagmes nominals (o equivalents) i amb oracions:


    M'ho va donar barata res.
    El deixà assistir a la festa barata que ell ens ajudara després.
  2. Certament, no hem documentat en massa obres la preposició o locució prepositiva (2001); apareix recollida en «El parlar de la Plana Baixa» de Maria Soledat González i Felip (Miscel·lània 91, Estudis del Valencià Actual, Generalitat Valenciana, 1991, apartat 3.5, pàg. 49) en un epígraf corresponent a preposicions. En una enquesta ràpida, tres tècniques lingüístiques i jo l'entenem amb la forma «mot + P»: barat a; Aureli, per contra, la considerava com a preposició barata, en un primer moment (vegeu, però, davall).
    D'altra banda, Germà Colón Domènech ens ha fet saber (23.07.2004): «[J]o a Castelló sempre vaig sentir i vaig dir "barata": barata fer-ho, barata raons, etc. Espere que l'IEC acceptarà aquesta preposició ben prompte.»
  3. Vicent Pascual (Diccionari valencià-castellà, 1987) i Enric Valor (Diccionari escolar de la llengua, 1990) recullen la preposició barata, tot i que no indiquen clarament que es tracte d'una preposició. Vicent Pascual la inclou al costat de la locució a barata de.
  4. Hem de tenir en compte que hi ha la locució prepositiva a/en barata de 'a canvi de' (documentada pel DCVB a les Illes), la qual cosa ens ajuda a entendre que barata hi és tractat com a substantiu. A més, la possible confusió per qüestions fonètiques es resol distingint amb una dicció emfàtica per a desfer les possibles ambigüitats: (verb) «barata el cotxe» / (locució prepositiva) «barat al cotxe». Aquesta comprovació és molt impressionista, però és la que em servix com a usuari per a fer la distinció.
  5. Jo he sentit sempre que es tractava d'una locució barat a (Tavernes de la Valldigna i Carcaixent): "Barat a arreglar-li...", i no havia utilitzat mai el substantiu (ni masculí, ni femení). Em sembla que es pot tractar de la mateixa segmentació que un aprén a l'hora de distingir els normativament acceptats cap a (/['paka]) i fins a.
    En el cas de dret a / dreta, la primera és una locució prepositiva recollida per Coromines en Verdaguer, interior i nord del Principat, Maestrat i Alt Aragó (també la consigna Ruaix), «equivalent un poc més emfàtic de» 'vers a, cap a, en direcció a'. És un valor que jo no coneixia.
  6. També podria ser —agraïm el comentari de l'Àngel Alexandre (22.10.2001; compartix la mateixa visió Anna Gascó)— barata a, ja que els dos mots apareixen en el DCVB com a 'acte de baratar'. I, fins i tot, si documentem les expressions a barata (i a barato), potser hi podria haver un canvi de lloc de la preposició (amb reducció del substantiu per fonètica sintàctica), tenint en compte, també, la forma bastant suggeridora barato recollida per Solà; o el barato de que recull el DCVB.
  7. (barato de) El DCVB consigna un exemple mallorquí (amb la preposició de) «Sa pescada era tota p'es sabateró, barato de gordarli sa caña» (revista L'Ignorància, 13 [revista publicada entre 1879 i 1885]).
  8. (barat a) Francesc Viadel, «Néstor Mont/Músic» (El País, 09.11.20006 dj.):
    [...] «De sobte, et trobaves que no sabies què era el que calia fer, allà davant d'un públic tan atabalat com tu mateix que, de vegades, et demanava que els cantares Marta tiene un Mercedes... Vaig estar també, durant un quant temps, tocant els caps de setmana en un local de Puçol barat a quinze mil pessetes i el sopar... Sovint ningú no et feia ni puto cas!», relata sense ni un bri de rancúnia. [...]
  9. (barat a) Josep Lozano i Lerma, Històries marginals (llibre escrit en 1974; publicat en 1982; edició citada: 3i4, col. «El Grill», 2002), pàg. 111, «El cor pelut»: «Dora havia fet aquell dia per vore-la, barat a res, una hora de metro» (referència d'Anna Llinares); també barat a en El Mut de la Campana (ed. 2003, pàg. 13 i 166).
  10. (barat a) Aureli Querol Andrés (http://www.quatrecantons.com/calig/vila52.htm): «Práxedes ens assegura que no cobrava cap jornal barat a fer d'ermitana, però tenia traça a fer pastissos i així "el que sí que cobrava era el que servia, ja fóra al matí o a la tarda, als treballadors, que venien amb els carros o dalt dels matxos a demanar-me un cafè amb llet, un got de vi o unes altres begudes que jo acompanyava de dolcet, generalment magdalenes i coquetes que jo preparava a casa"».
  11. (barat a) Àlvar Monferrer, El romancer valencià (ed. Bullent, 2004): «La quadrilla de Galí [...], només van barat al vi».
  12. (barat a) Òscar Ballester Giner (22.02.2004; http://www.chcarpesa.net/catala/historia/Historia_Carpesa.htm): «El mateix Jaume I recuperarà la propietat de la població el 1246 per 15.000 sous valencians. En document datat el 29 de maig del 1246 el monarca valencià tornarà a fer donació de l'alqueria , però esta volta a l'orde militar del Temple, barat a la propietat de Russafa de la que eren beneficiaris els templaris arran de la conquesta».
  13. (barat a) Vicent Alonso («Contra les cordes», Avui, 04.10.2004): «I no ho dubteu, si puja de categoria a algun dels seus comunicadors més famosos, ho farà barat a estalviar-nos que el suportem dia rere dia posant cara, i veu, d'ací pau i allà glòria a pesar dels horrors i les tristeses que comunica. Per fi tindrem la tele que reclamàvem, la que havia de contribuir al redreçament de la llengua i la cultura dels valencians».
  14. (barata) Eugeni S. Reig utilitza la preposició: "Barata arreglar-me el vestit, la vaig convidar a vore les entrades des del balcó de ma casa". A Alcoi encara (2004) és coneguda l'expressió: «hem eixit perdent amb la barata» (informació d'Eugeni S. Reig que ens han confirmat Ximo Victoriano i Paco Basset).
  15. (barata) Abelard Saragossà i Alba (El valencià del futur, pàg. 67, últim paràgraf del capítol 2; Gramàtica valenciana raonada i popular, 2003, pàg. 132). Hem d'esmentar que Abelard Saragossà ha llançat una sòlida hipòtesi de treball (en preparació, maig 2004) per a defendre la utilitat d'una única grafia barata.
  16. (barata) També usa barata Martí Gadea, ... de la terra del Gé.
  17. (barata) Afig també la seua opinió en este sentit Joan Solà Cortassa, i proposa una esmena a la grafia utilitzada per Josep Lozano i Lerma en El Mut de la Campana (Avui, 24.04.2004): «Hi he après, i no se'n riguin, la preposició barata 'a canvi de' (ell l'escriu separada, però d'altres l'escriuen així, i és com jo crec que ha d'anar): "La mare es posà a servir a València en un palau del carrer Mascons, barat a tenir menjar i sostre" [...] Hi he après, què volen que els faça, l'expressió temporal en acabant, paral·lela però no idèntica a en acabar: aquesta porta sempre complement; aquella, mai. Reivindico des d'aquí aquella forma, vivíssima en valencià i estrictament equivalent al nostre encabat, ai, tampoc no recollit (sí en acabat, però aquí passa com amb barata: tenim ja un sol mot)». No crec realment que haja decidit que hi ha un sol mot en una expressió que acaba d'aprendre i, a més, si l'ha trobada escrita com a locució prepositiva, amb dos mots, tal com en acabant: hauria de proposar també encabant*?
    Nota del compilador: Joan Solà ens fa saber (maig 2004), que l'IEC recollirà segurament la preposició barata. A més, ha tingut l'amabilitat de fer-nos arribar la seua documentació sobre el tema —que hem afegit a la fitxa quan no coincidia amb la nostra—, i ens ha indicat que la seua proposta està en procés d'estudi, per la qual cosa no hi ha encara una decisió ferma, tot i que la seua conclusió provisional siga la que hem exposat més amunt (27.04.2004).]
  18. (barata) Joan A. Alapont (http://www.aellva.org/cresol/cr0306v_2_bocinets_lliteraris.htm): «Diuen les males llengües que este jove s’entenia a la perfecció en la dona de referència, a la que complaïa fent-li coses de profit, barata algun billet que atre, cosa que era ben sabuda pel barri i per la comissió».
  19. (barata) [autor desconegut] (http://www.galeon.com/alcanaria/transvassament.html): «Els hierofants acceptaven en nom de la deessa les ofrenes de flors i blat, barata glops zelosament mesurats d'un beuratge que consistia en una barreja d'aigua tèrbola del riu, farina i menta».
  20. (barata) Revista Lo Rafal, 63 (2001), article «Barata l'aigua, a captar»: «I tot això, amb quins diners? Amb els del transvassament? Amb la venda de l’aigua? Potser els ciutadans de les Terres de l’Ebre són de segona categoria, ja que només poden disposar de serveis –per definició sempre necessaris, i mai fruit de transaccions ni mercadejos– barata malmetre’n els recursos naturals?».
  21. (barata) El Corpus de l'IEC documenta la forma barata com a preposició en Francesc Martínez i Martínez (Coses de la meua terra, 1912/1920): "yo vinch á dir vos que á mon pòble m'hen torne deixant vos á vòstra Princesa y Còrt, barata mil lliures que's lo que allá em fará falta per a viurer tranquil y menjar sense treballar" i "ni per cumpliment m'oferiren un trago; pero barata no donar me ví, de quant en quant em furgaven ab la vaina de les espases, a lo que yo entenía, perque volíen que fera correr al majo."; i en el Mole (1864): "¿Parlem de política, barata tres mil duros de depósit, ó seguim barata déu mil Esta barata es molt cara: la de tres mil no seria tant, pero tampoc seria barata."
  22. (barata) DECLC, pàg. 630a, l. 10-27 (s. v. baratar): 'permuta, intercanvi' en Costums de Tortosa (DCVB). 1. vendre a barata 'vendre a intercanviant': «drap tent qui's vena menys de VI lib. a barata, pach III. d.» (doc. 1295; Alart, RLR V, 85); «Aquell drap era mulyllat, e lo mercader no·y podia guanyar sens que·l vanés a barata» (Llull, Llibre de Meravelles IV, 110). 2. Coromines diu que s'usa com a preposició 'a canvi de' a la zona de Xàtiva i Alcoi (repetidament per Martí Gadea, d'Alcoi), reducció, «evidentment», de la locució a barata de en «fraseologia popular descurada»: «Regalarmos els ohíts en les sehues músiques y cantinèles barata els diners que mos trahíen» (Terra del Xè II, 88). «A Énguera els comerciants ambulants criden: "melones barata adaza"; i a la mateixa zona valenciana és comuna la frase barata cansons: "Donar les còses barata cansons equival... a vendre una còsa molt barata o casi debàes", T. del Xè I, 388.
  23. (barata en Al cor, la quimereta d'Encarna Sant-Celoni, ed. Tabarca, 2002, pàg. 48; informació d'Eugeni S. Reig, Migjorn, juliol 2004) «[...] quan ja no havíem d'estar sempre calculant a quant pujarien els punyeters interessos dels préstecs que els estufats dels directors dels bancs es dignarien a concedir-nos barata endeutar-nos cada vegada més, i quasi caure de l'esglai quan els comptes no eixien... En estos moments justament, tot s'ha acabat i cama!»
  24. (barata) En castellà, en La marea del tiempo. Torralba del Pinar, Sierra de Espadán, encuentro con el ayer, de Natividad Nebot Calpe (1996) (informació d'Anna Llinares; segona edició València, Fundació Serra Espadà, 2004, pàg. 183): «Los chicuelos pregonaban, por una perrica o por cualquier chuchería, las mercancías, en las calles: "Quincalla fina de todas las clases, el tío Chileno, en el mesón, barata huevos y trigo"».
  25. (barata) En castellà, el diputat Perelló Rodríguez el dia 05.10.2004 en una comissió de les Corts Valencianes: «Señor director general, me sumo a la felicitación por su nombramiento, y quiero hacer una primera observación: quizá una primera muestra de cambio, barata fácil, hubiera sido que hoy Canal 9 estuviera en esta comisión».