Diccionari del vi
xacolí m.
[pl. xacolís] Vi verd d'entre 7 i 8°, de vida curta i de gust una mica aspre. El xacolí és bàsicament blanc, però també se n'elabora, en proporcions petites, de negre i de rosat. És propi del País Basc i d'altres regions veïnes del nord de la península Ibèrica, com ara Cantàbria, i també se n'elabora a Xile. La seva poca graduació i el gust aspre que presenta es deu al fet que els raïms contenen poc sucre, bàsicament a causa de factors ambientals, ja que tenen una maduració més alentida que la que es troba en terrenys molt assolellats. Tradicionalment això també es devia al fet que es veremava molt aviat, per bé que modernament s'ha retardat el temps de verema per augmentar-ne una mica el grau. La temperatura de servei és entre 8 i 10° C.
[etim] Del basc txakolin, ídem.
cas chacolí; txakolí
fr chacoli
ang chacoli
xafar-se v. pron. ® aixafar-se
xampagel m.
Aparell emprat en l'elaboració de vi escumós que gelifica els pòsits que s'han generat durant la segona fermentació dins del coll de l'ampolla.
cas champagel
fr champagel
ang champagel
xampany m.
1. Vi escumós elaborat a la regió de la Xampanya, França, amb el mètode xampanyès. La temperatura de servei és d'entre 6 i 8° C. Fins al segle xvii no es va produir d'una manera estable, ja que fins aleshores tot el vi que es produïa a la Xampanya era tranquil; només esdevenia escumós per accident i les efervescències duraven molt poc. El monjo benedictí Dom Perignon va aconseguir una certa estabilització del vi escumós, però no va ser fins anys més tard que l'elaboració de xampany no seria industrialitzada. A final del segle xix el sistema d'elaboració de xampany va ser importat a Catalunya, i això va fer que s'hi elaborés el cava.
*nota Cal advertir que els mots xampany i cava no poden ser usats com a sinònims per qüestions legals: els productors de vi escumós de la regió de la Xampanya van obligar a restringir l'ús del terme xampany al vi escumós de la seva terra. D'aquesta manera, qualsevol altre vi escumós elaborat fora d'aquesta regió és designat amb altres apel·latius: blanquet, cremant (vins escumosos francesos), cava (vi escumós fet a l'estat espanyol), asti espumant (vi escumós d'Asti), etc., encara que els mètodes d'elaboració i el tast siguin molt semblants. En aquest sentit, en francès s'anomena vin champagnisé qualsevol vi escumós que imiti el xampany (per exemple, vin champagnisé de Caucase, de Californie). Aquesta disposició legal ha canviat els hàbits dels catalanoparlants fins al punt que rarament es fa servir xampany com a sinònim de vi escumós, com ocorria uns anys enrere. Convé dir que, malgrat això, els lingüistes s'han mostrat molt refractaris a admetre el terme cava i gairebé tots, des dels membres de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans fins a filòlegs de prestigi de diverses universitats catalanes, advoquen pel manteniment de xampany. Per contra, la majoria de productors de vi escumós del Penedès defensen el manteniment del terme cava. (Aquesta situació ha provocat algun conflicte: per exemple, reclamen que a Televisió de Catalunya s'utilitzi sempre el mot cava, a la qual cosa responen els responsables lingüístics de l'emissora que en el doblatge d'una pel·lícula americana només es pot posar la paraula xampany si no es vol trair el text original.)
cas champán; champaña
fr champagne; champ
ang champagne
2. xampany fi
Vi escumós elaborat a la regió de Cognac, França.
fr fine champagne; petit champagne
3. xampany frapé
Xampany servit lleugerament gelat.
fr champagne frappé (de glace)
4. xampany nature
Vi blanc sec no escumós elaborat a la regió de la Xampanya, França.
fr champagne nature
5. xampany rosat o xampany rosé® rosé
xampanyera f.
Refredador per a xampany.
cas champañera; cubeta; cubo de champaña
fr seau à champagne; seau à glace
ang champagne (bottle) cooler
xampanyeria f.
Establiment on es ven vi escumós.
cas champañería
xampanyitzar v. tr.
1. [usat sense complement] Elaborar xampany. Segons la tradició, Dom Pierre Pérignon va ser el primer a xampanyitzar. 2. Tractar (el vi base) per convertir-lo en xampany. Els francesos xampanyitzen vi base de varietats concretes. 3. Per extensió, fer (que un vi) sigui aixampanyat. Moltes empreses xampanyitzen els seus vins.
cas champañizar
fr champagniser
ang make champagne, to; champagnize, to
xampú m.
Beguda refrescant feta barrejant cervesa i llimonada o gasosa.
[etim] Per analogia, a causa de la seva semblança, amb xampú 'sabó per al cabell', pres aquest de l'anglès shampoo, 'fregar'.
cas clara
fr panache
ang shandy; shandygaff
SIN bola
xapa1 f.
Tros de fusta —normalment, provinent de les deixalles de les dogues un cop esberlades— que serveix per a la construcció de bótes petites o com a doga de fons.
fr douelle; dovelle
xapa2 f
Placa metàl·lica fina acoblada al damunt del tap de cava.
cas casquete de metal; plaqueta
fr plaquette
ang plaque
xapar v. tr. ® esberlar
xaptalització f.
Operació que consisteix a afegir sacarosa o most concentrat durant o abans de la fermentació alcohòlica amb la finalitat d'augmentar el grau del vi. És una tècnica que s'aplica a països de latitud alta, com ara Alemanya o el Nord de França, perquè el clima fa que el raïm no contingui prou sucre, de manera que el vi resultant té menys de 8°. Als països mediterranis, més càlids, aquesta pràctica és prohibida.
[etim] Del francès chaptalisation, ídem, del nom del metge Jean Antonie Chaptal.
cas chaptalización; azucarado en seco
fr chaptalisation; amélioration; sucrage
ang chaptalization; amelioration; postfermentative care; sugar addition
xarel·lo m. AMP
1. Varietat de cep blanca, cultivada sobretot al Penedès i al Camp de Tarragona, emprada en l'elaboració de cava2. 2. Raïm de cep xarel·lo, dolç, menut i compacte, de gra mitjà i esfèric. 3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo, aromàtic i equilibrat, sedós i sabent però que pot arribar a terrejar una mica. 4. Per extensió, qualsevol vi, especialment si s'hi fa referència molt informalment.
[etim] De l'italià chiarello '(vi) claret'.
cas doradillo (o -lla); lanjarón; plateado; xarel·lo
SIN pansa (blanca) [AL], pansa valenciana, panser (blanc), pansal (blanc), pansalet, cartoixà, premsal (blanc) [IB], premsal moll [IB], palop, planta valenciana, planta bona
*nota Els sinònims només són intercanviables en les accepcions 1 i 2.
xarop m.
1. Denominació genèrica de qualsevol beguda alcohòlica que s'ha obtingut per fermentació i que posteriorment ha sigut endolcida.
2. xarop d'expedició ® licor d'expedició
3. xarop de raïm ® mel de raïm
4. xarop de pàmpol
Vi, especialment emprat en un to jocós i en àmbits informals.
cas agua de cepas; mostagán
fr pinard
5. xarop de tiratge ® licor de tiratge
xaropós adj
Dit del vi viscós en excés.
cas siruposo
xato m.® got de vi
[etim] Del castellà chato, ídem, i aquest del llatí vulgar *plattus 'aplatat'.
xatonar v. tr. ® espinjolar
xeremina f.
Broc de banya que es posa als odres i a les botetes.
cas brocal; gollete
fr goulot
ang spout
SIN canó
xerès m.
[pl. xeressos] Vi blanc generós d'entre 15 i 21°, elaborat a la regió de Xerès, Andalusia, segons el mètode de la criança tradicional. Es fa amb raïms de varietats pero ximenes i palomino prèviament assolellats. Es caracteritza pel fet que envelleix sota vel. És força apreciat, especialment a Anglaterra. N'hi ha de diversa mena: fino, amontillado, olorós i palo cortado, i també n'hi ha de dolços, d'aromatitzats i de quinats. Els principals centres productors són Jerez de la Frontera, El Puerto de Santa María i Sanlúcar de Barrameda.
[etim] De la població andalusa de Jerez de la Frontera, amb influx de la forma francesa, xérès.
cas jerez; vino de Jerez
fr xérès; sherry
ang sherry; sack; sherry-type wine
SIN vi de Xerès
xeresana f.
Tona de 490 a 540 l amb cèrcols de fusta a la testa i cinc cèrcols de ferro al ventre.
cas criadera; jerezana
ang butt
xerigot m.
Líquid que surt del trepitjador o de la premsa en rentar-los, barreja d'aigua i most. No s'ha de confondre amb vi de terceres o piqueta.
[etim] En català antic, sirigot o sorigot, d'origen preromà, probablement d'un indoeuropeu o indobascoide *sorikotto.
fr rinçure de tonneau
xin-xin m.
1. [usat com a onomatopeia] Fórmula expressiva que es pronuncia quan s'indica que hom trinca. Va, xin-xin!, i no en parlem més! 2. Popularment, acció de trincar. Fem un xin-xin abans de les postres? So característic que fan les copes quan hom trinca. El xin-xin de les copes va sonar amb alegria.
cas chin-chin
fr tchin-tchin
4. fer xin-xin loc verb ® trincar
xona f. ® bastidor1
xurret m. AMP ® monestrell o monestrella