Diccionari del vi
tallacàpsules m.
Aparell que serveix per tallar la càpsula d'una ampolla per tal de poder-la treure.
cas cortacápsulas
tallant m.
Dalla grossa que serveix per esberlar peces de fusta.
cas cuchilla; tajadera
tallat adj.
[indicant la varietat introduïda per la preposició amb] Dit del vi cupat en què una de les varietats forma part de la barreja en quantitats molt reduïdes. Aquesta varietat normalment aporta al vi resultant un matís determinat en gust, color o aroma. Un vi tallat amb cabernet.
taller de boter m.
Lloc o conjunt d'instal·lacions on treballa el boter.
cas tonelería; botería
fr tonnellerie
ang cooperage
SIN boteria
tancat adj.
Dit del vi en què gairebé no es manifesten les aromes perquè ha passat massa temps dins de l'ampolla, i que cal deixar un temps destapat.
cas cerrado
fr fermé
ang closed
taní m.
Component del vi d'acció astringent que procedeix de les parts sòlides del raïm. Li dóna atributs sensorials, especialment pel que fa al gust i a la coloració fosca dels vins negres, i és un dels causants de la sedimentació. Els bordeus i els priorat són dos exemples de vins força tànnics. La sensació astringent disminueix a mesura que el vi envelleix.
cas tanino
fr tanin
ang tannin
tànnic adj. → astringent
tanques f. pl. → buc
tap m.
1. [dit també tap de suro] Peça cilíndrica o troncocònica de suro que, introduïda o adaptada a la boca de l'ampolla, evita que el vi entri en contacte amb l'aire. El tap de suro estandarditzat té 24 mm de diàmetre, encara que hi ha diversos models amb un diàmetre específic. Els taps estandarditzats es col·loquen comprimits en colls de 18 mm. Un cop posat a l'ampolla té una vida d'uns 25 anys de vida.
cas tapón
fr bouchon
ang bung; cap; cork; plug; top
2. tap capçat
Tap de suro d'una peça el cap del qual s'obté polint-lo amb la màquina esmeril.
cas tapón cabezado
3. tap (de) corona
[pl. taps corona o taps de corona] Tap metàl·lic en forma de xapa, usat en l'elaboració de vi escumós abans de la col·locació del tap de cava.
cas tapón corona; tapón de degüello
fr bouchon couronne; bouchon de tirage
ang crown cap; crown seal
4. tap de cava, tap d'expedició, tap definitiu o tap de xampany
Trefí de 31 mm de diàmetre màxim emprat per tapar ampolles de cava, en forma de xampinyó —un cos cònic inferior i un cos ovoide superior. S'introdueix a pressió, i quan surt de l'ampolla ho fa normalment fent un soroll sec (pet) aleshores recupera la forma normal, de manera que no es pot tornar a posar a l'ampolla, tret que sigui molt vell.
cas tapón de expedición; tapón definitivo
fr bouchon de champagne; bouchon definitif
ang final cork
5. tap de manteniment o tap de palanca
Tap que es posa a les ampolles després de destapades, que permet mantenir les característiques del vi que hi queda. Sol ser o bé de suro o bé de goma, encara que també pot ser d'altres materials, com ara metall.
cas bitoque; tapón de mantenimiento; tapón metálico
fr stoppeur
ang stopper; wine saver
6. tap de rosca
Tap d'estany cònic, amb una rosca a l'interior, que serveix per tapar alguns tipus d'ampolles. Per bé que no gaudeix de tant de prestigi com el tap de suro, és igualment higiènic i vàlid.
7. tap empastat
Tap de suro els porus del qual són obstruïts mitjançant pols de suro i cola, de manera que se'n millora l'aspecte.
cas tapón colmatado
tapada f.
Operació de tapar ampolles de vi. No s'ha de confondre amb tapatge.
cas encorchamiento; taponamiento
fr bouchage; bouchonnement
ang corking; stopping
tapadora f.
1. Màquina que serveix per tapar ampolles de vi.
cas encorchadora; taponadora
fr bouche-bouteille; boucheuse; machine à boucher
ang corking machine
2. tapadora manual
Tapadora menuda d'accionament manual. És emprada per vinicultors que fan una collita reduïda, o per sommeliers i enòfils quan han de tapar ampolles en el seu celler particular.
cas encorchador (o -ra)
tapar v. tr.
Posar taps (a les ampolles) un cop s'han omplert de vi. S'introdueix el tap comprimit dins del coll de l'ampolla, on després es dilata fins que assoleix un tancament hermètic.
*nota La forma taponar és un castellanisme inadmissible.
cas encorchar; taponar
fr boucher; bouchonner
ang cork, to; put the stopper, to
tapatge m.
Tècnica de tapar ampolles de vi. No s'ha de confondre amb tapada. Tampoc no és correcte usar embotellat en aquest sentit.
cas encorchado; tapado; taponado
fr bouchage
ang corking
taponar És incorrecte; s'ha de substituir per tapar.
tardana adj i f. → planta nova
tarragona m. inv.
1. Vi elaborat a diverses àrees de la regió de Tarragona. Pel fet que és la denominació oficial dels vins elaborats en territoris molt diferents, no es pot considerar un producte tipificadament uniforme. La DO Tarragona presenta tres grans subzones: la de Falset —on es produeix el vi de Falset—, la de la Ribera d'Ebre i la del Camp de Tarragona —on destaca el vi de Valls. El vi de Falset és de transició entre el del Priorat i el de la resta de subzones de Tarragona. Al Camp de Tarragona es produeixen els vins que reben la designació de tarragona. Els tarragona són sobretot blancs de les varietats macabeu, parellada i xarel·lo, i també negres i rosats amb sumoll i ull de llebre. També poden ser rancis de qualitat.
cas tarragona
SIN vi de Tarragona
2. tarragona clàssic
Tarragona envellit —tant sec com dolç— que es consumeix com a vi de postres.
cas tarragona clásico
tarragoní m. AMP → trepat
tassa f.
Mesura de vi equivalent aproximadament a un 0'12 l.
tasseta f.
Recipient metàl·lic, petit i redó, amb una base de pocs mil·límetres, amb una ansa opcional. S'usava antigament per al tast de bordeus i avui és un símbol dels enòfils. Se sol dur penjat al coll, amb un collar.
cas catavino; tastevin; taza de cata
fr tasse (à vin); tastevin; tâte-vin
ang tastevin; tasting cup
SIN tastavins 2
tassó de vi m. → got de vi
tast m.
1. Acció de tastar vins. 2. Tècnica de tastar vins. 3. Disciplina i estudi del tast (acc. 2). S'hi distingeixen la fase auditiva —on intervé l'oïda—, la fase visual —on intervé la vista—, la fase olfactiva —on intervé l'olfacte— i la fase gustoolfactiva —on intervé el gust, l'olfacte i el tacte.
*nota La forma cata és un castellanisme inadmissible.
cas cata; degustación
fr dégustation
ang tasting; winetasting
SIN degustació
4. tast a ulls clucs, tast anònim, tast a cegues o tast cec
Tast en què els tastadors desconeixen la classe, el tipus i la varietat de vi.
cas cata a ciegas; cata ciega; cata anónima
fr dégustation à l'aveugle; dégustation anonyme
ang blind tasting
5. tast comparatiu o tast ponderat → test
6. tast d'apreciació quantitativa
Tast subjectiu que permet emetre un judici sobre alguns components del vi, com ara l'acidesa, alcohol, acidesa volàtil, sucre residual, etc.
cas cata para una apreciación cuantitativa
7. tast d'idoneïtat
Tast efectuat per a l'expressió d'un judici general sobre una varietat, una classe o un tipus de vi.
cas cata de idoneidad
fr tastevinage
8. tast de celler
Tast efectuat per a l'emissió d'un judici tècnic i d'una diagnosi sobre les característiques actuals i la probable evolució d'un vi en l'envelliment.
9. tast de qualitat
Tast efectuat per establir una escala de valor en concursos o avaluacions comparatives.
cas cata de calidad
10. tast de reconeixement
Tast que permet emetre un judici sobre l'apreciació de trets específics que permeten reconèixer la varietat i la classe d'un vi.
cas cata de reconocimiento
11. tast subjectiu
Tast efectuat sense comprovacions i sense un tractament estadístic de les valoracions.
cas cata de base; cata normal; degustación no científica
12. tast tècnic
Tast efectuat amb comprovacions i amb un tractament estadístic de les valoracions, mitjançant l'ús de fitxes de tast.
cas degustación científica
tastador -a m. i f.
Persona entesa en tast.
cas catador -ra; catavinos; degustador -ra
fr dégustateur -euse; goûter -euse; nez
ang taster; winetaster
SIN degustador -a, tastavins 1
tastar v. tr.
1. Percebre les característiques organolèptiques (d'un vi). Tasta aquest vi i digue'm què en penses. 2. [usat tant amb complement com sense] Dur a terme metòdicament un estudi analític organolèptic per tastar i valorar (un vi). Tasta aquest vi i fes-ne una avaluació. Per tastar cal concentració.
*nota La forma catar és un castellanisme inadmissible.
cas catar; degustar
fr taster; déguster
ang taste, to
SIN degustar
tastavins 1 m → tastador -a
tastavins 2 m → tasseta
tastavins 3 m → copa de tast
tatxolí m.
Tap de fusta que serveix per tapar l'espínjol.
tatxolinar v. tr. → espinjolar
taula d'anyades f.
Taula impresa que conté, resumida, la informació del llibre de qualificacions i que serveix per difondre-la àmpliament entre consumidors, sommeliers, enòlegs, enòfils, etc.
cas tabla de añadas
ang vintage chart
taules del cup m. → brescat
tècnic -a en vinificació m. i f. → enòleg -òloga
tel m. → barret de brisa
temperatura d'emmagatzematge o temperatura de conservació f.
Temperatura a què es recomana que estigui un celler d'envelliment perquè el vi que hi ha envelleixi adequadament i no s'alteri. Es considera que el valor ideal és 10° C, encara que pot arribar fins als 14° C.
cas temperatura de almacenamiento; temperatura de conservación
temperatura de servei f.
Temperatura a què es recomana de servir un determinat vi. Cal tenir en compte que, com més fred se serveix un vi, més difícil és analitzar-lo sensorialment perquè, com més baixa és la temperatura, més costa de percebre'n els atributs sensorialment. Per posar a temperatura un vi s'ha de posar a la nevera —però mai al congelador— durant un màxim de tres hores i, si cal conservar-lo fred, com és el cas del vi escumós, es pot posar en un refredador. En general, els vins escumosos se serveixen més freds que els vins blancs; els vins blancs, més freds que els vins negres, i els vins negres, més freds que els generosos; això es fa perquè un vi negre de criança no pot exhalar aromes a temperatures baixes, mentre que un rosat o un blanc sí que poden fer-ho. També la temperatura és directament proporcional al temps d'envelliment; així, un vi novell se servirà més fred que un criança. Vegeu atemperar (un vi) i l'apèndix de la pàg. 287.
cas temperatura de servicio
fr temperature de service
ang serving temperature
tempranillo m. AMP → ull de llebre 1
[etim] Del castellà tempranillo, d'(uva) tempranilla, 'primerenca'.
tenalles f. pl.
Llevataps en forma de pinça que serveix per treure taps de vi escumós.
cas descorchador de champaña; tenacillas
tendència f.
1. Atribut dels vins negres que es mesura amb la presència d'acidesa i d'astringència.
cas tendencia
fr tendance
2. tendència meridional
Tendència d'un vi negre a tenir més astringència que acidesa.
cas tendencia meridional
fr tendance méridionale
3. tendència septentrional
Tendència d'un vi negre a tenir més acidesa que astringència.
cas tendencia septentrional
fr tendance septentrionale
tendre 1 adj.
Dit del vi que entra molt bé perquè té poca astringència i, en canvi, prou acidesa i suavitat.
*nota Vegeu, però, vi tendre.
cas fácil; tierno
fr coulant; gouleyant; tendre
ang easy to drink; soft; tender
tendre 2 adj. → verd
tènue adj.
1. Dit del tret organolèptic d'un vi que es manifesta amb poca intensitat. 2. Per extensió, dit del vi que té algun tret o més tènues.
cas tenue
SIN esmorteït
tequila m.
Aiguardent propi de Mèxic —i, més específicament, de la regió de Tequila— d'entre 40 i 45°, obtingut per destil·lació del suc d'atzavara conreada.
cas tequila f.
fr tequila f.; téquila f.
ang tequila
tèrbol adj.
Dit del vi que conté partícules suspeses. S'oposa a nítid.
cas túrbido; turbio
fr trouble
ang cloudy; muddy; turbid
SIN decantat
termòmetre de vi m.
Termòmetre petit que es posa a l'ampolla un cop oberta per saber a quina temperatura es troba el vi que conté.
cas termómetro de vino
terra f.
1. → país
2. de la terra loc adj → del país
terra alta m. inv.
1. Vi elaborat a la comarca de la Terra Alta. Típicament és blanc, per bé que també se'n fa bastant de negre. Té una alta graduació (de 12 a 16° en el cas del blanc; una mica menys el negre) i té un gust fort. El blanc s'elabora amb garnatxa blanca i macabeu, i el negre, amb garnatxa i carinyena.
2. terra alta nou
Terra alta que s'elabora i es comercialitza modernament fruit de la innovació i de la recerca tecnològica, però que no s'havia fet tradicionalment. S'oposa a terra alta vell.
3. terra alta vell
Terra alta d'elaboració tradicional. S'oposa a terra alta nou.
terrejant adj.
Dit del vi, o del seu gust o de la seva aroma, que recorda la terra. Pot ser per diverses causes: per l'ús del carbonat de calç, per l'ús de matèria filtrant no purificada, per un contingut elevat de sulfurós o per l'aplicació de guix a les bótes. En funció del vi al qual s'aplica pot ser un elogi o un defecte.
cas terroso; terruno
fr qui à goût de terroir; terreux -euse
ang earthy
SIN terrós
terrejar v. intr.
Ser, un vi, terrejant. El xarel·lo terreja una mica.
cas saber a(l) terruño; tener sabor terruno
fr sentir le terroir
terrer m.
Conjunt de trets organolèptics —especialment, aromes i gust— del vi que es deuen a la influència del sòl sobre el raïm.
cas terruño
fr terroir
terrós adj. → terrejant
test m.
1. Tast efectuat per un panel de tastadors amb l'objectiu d'establir les característiques diferenciadores entre dos o més vins.
cas test; prueba; cata comparativa; cata ponderada; muestreo
fr test; dégustation comparative
ang test; comparative tasting
SIN tast ponderat, tast comparatiu
2. test d'adulteració
Test en què s'analitza la presència d'adulteració en diversos vins. El nombre de mostres és variable, per bé que solen ser entre 5 i 15.
cas prueba de adulteración
ang dilution test
3. test d'avaluació d'atributs
Test en què es determinen quins són els atributs més destacables de diversos vins.
cas prueba de evaluación de atributos
ang attribute rating test
4. test d'intensitat-temps
Test en què s'analitza el valor temporal de les característiques gustatives.
cas test (de) intensidad-tiempo
ang time-intensity test
5. test de diferència o test de classificació
Test en què s'estableixen els paràmetres d'identificació i distinció entre dos o més vins.
cas prueba de clasificación; test de diferenciación
ang paired comparison
6. test de duo-trio
Test en què s'analitzen tres mostres —la mostra de referència, una altra del mateix vi i una tercera de diferent— on el panel de tastadors determina la identificació mútua o no dels vins analitzats i el paràmetre de diferència.
cas prueba del dúo-trío; test del dúo-trío
ang duo-trio test
7. test de la parella o test de confrontació directa
Test en què el tast d'un vi es fa en dos cops de tast, l'un amb una mostra de referència i l'altre amb una mostra adulterada o bé amb una mostra de vi diferent. El panel de tastadors ha de ser d'un mínim de 20, i si un 70% coincideix en la resposta, es considera correcta.
cas prueba de la comparación directa; prueba de pareja; test de la comparación directa; test de pareja
8. test de preferència
Test en què s'estableix la prioritat d'elecció d'un vi respecte a uns altres.
cas test de acceptación-preferencia; test de preferencia
ang paired preference
9. test del llindar
Test en què es dóna compte del llindar de percepció d'una sensació. El nombre de mostres és variable, per bé que solen ser entre 5 i 15.
cas prueba del umbral; prueba threshold
ang threshold test
10. test del perfil de la flavor
Test en què es busca un consens entre panelistes i moderador del panel sobre el perfil sensorial d'un producte.
cas test del perfil del flavor
ang flavo(u)r profile
11. test del rànquing
Test en què s'estableix la preferència del panel de tastadors respecte uns quants vins. El nombre de mostres és variable, per bé que solen ser entre 2 i 7.
cas test de ránking
ang ranking test
12. test descriptiu quantitatiu
Test en què els panelistes usen escales de mesura lliures per descriure la intensitat de les característiques. El nombre de mostres és variable, per bé que solen ser entre 1 i 5.
cas análisis descriptivo cuantitativo
ang quantitative descriptive analysis
abr QDA
13. test hedonista
Test en què l'avaluació es representa mitjançant la sensació agradable o desagradable que ha produït als tastadors. Es fa amb 1 o 2 mostres.
cas ensayo hedonista facial; ensayo sensorial de Ellis; test hedónico
ang hedonic test
14. test triangular
Test en què s'analitzen tres mostres, cap d'elles de referència, dues de les quals són del mateix vi. El panel de tastadors ha de ser d'un mínim de 20, i si un 70% coincideix en la resposta, es considera correcta.
cas prueba triangular; test triangular
ang triangle taste test; triangular taste test
testa f.
1. Cèrcol situat al capdamunt d'una bóta, que envolta el fonell.
cas testa
SIN cap (de bóta), cèrcol de testa
2. fer testes loc verb → tostorrar
textura 1 f. → aspecte (visual)
textura 2 f.
1. Tacte i aspecte visual que presenta la càpsula de l'ampolla.
cas textura
ang texture
2. textura gofrada
Textura de la càpsula en què el motiu és un gravat en relleu.
cas textura gofrada
ang embossed texture
3. textura gofrada a rombes
Textura gofrada en què el relleu presenta un dibuix de rombes.
cas textura gofrada a rombos
ang diamond embossed texture
4. textura gofrada Chagrin
Textura gofrada en què el relleu sembla la pell d'una taronja.
cas textura gofrada Chagrin
ang Chagrin embossed texture
5. textura llisa
Textura en què no hi ha relleu.
cas textura lisa
ang plain texture
tija de la copa f.
Part del peu de la copa, llarga i prima, que uneix el cos de la copa amb la base.
cas pie; talle; tallo
fr tige
ang stem
tina f.
Recipient on el most fermenta o, després de fermentat, on es fa envellir el vi.
cas cuba; tino; tina; tinillo
fr cuve
ang cup; tank; tub; vat
tinar m. → barrica
tinguda f.
Bóta d'aproximadament 1.000 l de capacitat.
tinoi m.
Tina petita.
tint m.
Característica d'un vi, valorada durant la fase visual, que dóna compte del toc, dels matisos i dels reflexos que pren el color.
cas matiz; tinte; tonalidad
fr nuance; teinte
ang dominant wave length; hue
SIN naturalesa
típic adj.
Dit del vi que compleix els requisits de tipicitat.
cas típico
tipicitat f.
Conjunt d'atributs d'un producte, establerts per la tradició del consum, que el fan marcadament definit. La tipicitat d'un vi s'estableix respecte a la varietat, al tipus o a la classe a què pertany. També es pot establir d'un raïm respecte a la varietat a què pertany.
cas tipicidad
tipificat adj.
Dit de la classe de vi que mostra les mateixes característiques independentment de les anyades.
cas tipificado
tipus de vi m.
Classificació dels vins segons el procés d'elaboració i les característiques sensorials que en resulten: graduació alcohòlica, quantitat de sucre, color, presència de gas carbònic, etc. Fruit d'aquesta classificació tenim expressions com blanc, negre (o roig) i rosat (pel que fa al color); tranquil i escumós (pel que fa a l'absència o presència de gas); ranci, generós, sec, brut (pel que fa a la presència de sucre o d'altres aspectes gustatius), etc.
*nota Vegeu, també, classe de vi i varietat de vi.
cas tipo de vino
tirabuixó m. → llevataps
tirafons m.
Eina de ferro, d'entre 20 i 40 cm de llargada i corbada cap a una de les puntes, que serveix per fonar bótes.
tirage És incorrecte; s'ha de substituir per tiratge1.
tiràs m. → enfonsall
tiratge 1 m.
En l'elaboració de vi escumós, operació d'afegir licor de tiratge al vi base de l'ampolla per iniciar la segona fermentació.
cas tiraje
fr tirage
ang tirage
tiratge 2 m.
Tap de suro de mínima qualitat, emprat només en circumstàncies en què no és necessària una qualitat superior per al tractament del vi.
toc m.
Sensació visual que es manifesta secundàriament, però que dóna a un vi un tret visual diferenciador respecte a altres vins.
cas toque
toc d'agulla m.
Estimulació tàctil que ocasiona el vi d'agulla, consistent en una formigor lleugera a la boca.
cas toque de aguja
ang tart touch
tocar-se v pron → agrejar (acc. 1)
tocat adj. → picat
toix m. → rivet 1
tokay m.
Vi dolç i suau, de color daurat, elaborat principalment amb raïm de la varietat furmint i envellit sota vel. És típic d'Hongria —i, més concretament, de la regió de Tokay—, per bé que també es fa, amb més graduació, a Alsàcia i a Provença amb pinot gris.
cas tokay; tokaji
fr tokay; tokaji
ang tokay
tona 1 f.
Bóta d'entre 500 i 700 l de capacitat.
cas cono; tonel
fr tonneau
ang tun
tona 2 f. → cadireta (acc. 2)
tonell o toneu m. → bóta (acc. 1)
toneta f. → barrica
topeta f.
Tap de suro llarg i molt estret, que fa menys de 18 mm de diàmetre.
cas topeta
torçat adj.
Dit del vi de baixa graduació que ha sofert una alteració d'origen microbià que el fa impropi per al consum. Es presenta tèrbol, amb una aroma desagradable i de color violaci. En agitar-lo desprèn bombolles i forma ones sedoses.
SIN traspuntat
tòria 1 f. → sarment
tòria 2 f. → vinya
torn m.
Eina que serveix per tornejar dogues.
cas torno
torna f.
Malaltia del vi d'origen bacterià caracteritzada per una minva de l'acidesa fixa i un augment de l'acidesa volàtil.
*nota Es proposa aquest terme com a equivalent del castellanisme vuelta i el gal·licisme tourne.
cas escaldado; vuelta
fr tourne (du vin)
ang souring; tourne
SIN rebot
tornassolat adj.
Dit del vi que presenta reflexos múltiples i canviants.
cas muaré; tornasolado
fr moiré; chatoyant
ang glistening; shimmering
tornat adj.
Dit del vi afectat per la torna, enterbolit i enfosquit, lleugerament aspre de gust i amb una olor que recorda la col fermentada.
*nota Es proposa aquest terme com a equivalent del castellanisme vuelto i el gal·licisme tourné.
cas vuelto
fr tourné
ang tourné
tornejar v. tr.
Ajuntar (les dogues) d'una bóta per l'extrem lliure durant la represa, de manera que, amb el torn, es posen els cèrcols de testa i de ventre.
cas tornear
torrat m.
Vi molt dolç i suau de color caramel fosc obtingut de most concentrat per la calor.
cas tostado
tortosí adj. → boval blanc -a
tosc adj. → bast
tostorrar v. tr.
Fer les testes (d'una bóta) després de la represa a base de cops aixamfranant el cantell interior, adreçant l'extrem superior amb la plana i estovant la cara interior.
SIN fer testes
tou adj.
Dit del vi que, darrere d'una aparença cromàtica agradable, és pobre d'aroma i de gust.
tourne És incorrecte; s'ha de substituir per torna .
tourné És incorrecte; s'ha de substituir per tornat .
traça f. → matís
trafegar o tramostar v. tr.
Treure (el vi) d'una tina i posar-lo en una altra, amb la finalitat d'airejar-lo i clarificar-lo, o per obtenir vi de primeres o de segones.
cas descubar; sangrar; correr mostos; dar canilla; sacar [JZ]; soltar
fr couler; décuver; écouler; saigner; soutirer; transvaser
ang devat, to; draw off, to; rack, to
SIN transvasar, trasbalsar, trascolar, sagnar, descubar, entonar
tramostera f.
Gerra prima i lleugera, usada en el procés de trasbals del vi.
cas cazo; portadera
fr baquet; bontemps
ang wooden bowl
SIN trascol, trascolador, cassa 1, casserola, bermita, cossiol
transparent adj. → límpid
transvasar, trasbalsar o trascolar v. tr. → trafegar
trascol m o trascoladora f.
1. → tramostera
2. vi de trascol → botatge
traspuntat adj. → torçat
trefí m.
Tap de suro d'alta qualitat, usat sobretot com a tap de cava.
[etim] Del francès très fin 'molt fi' (en referència a la qualitat del tap).
tremuja f.
Dipòsit de forma piramidal o cònica amb la zona més estreta al capdavall; és situat dins del celler (acc. 1) i hom hi tira el raïm acabat de collir.
cas tolva
fr conquet; trémie
ang receiving bin
SIN gronsa
trenca f.
Malaltia del vi que comporta aglutinació de macromolècules i que provoca terbolesa o formació de col·loides. El resultat és que el vi agafa un gust agre. N'hi ha de diversa mena, i pot ser causada per un excés d'aire, de proteïnes, de ferro o de coure.
*nota Es proposa aquest terme com a equivalent del castellanisme quiebra i el gal·licisme casse.
cas quiebra (del color)
fr casse
ang casse; cloudiness
SIN cassa 2
trencat adj.
Dit del color del vi negre no gaire agradable a la vista, indicador d'una alteració profunda de la matèria colorant.
trepat o trepadell m AMP
1. Varietat de cep negra. 2. Raïm de cep trepat, menut i atapeït, de gra gros, que dóna vins amb poca aroma.
cas trepán; trepat; verdejo (o -ja)
fr tourbat
SIN trobat [LD, PL, PD], trepó, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó, tarragoní
trepat de ventilació m.
Conjunt de foradets redons de la càpsula d'ampolles de cava.
cas agujeros m pl; taladro de ventilación; ventana
ang breathing hole; visor window
trepig m.
Acció de trepitjar el raïm veremat, especialment si és concebut com una pràctica o com una tècnica. Segons la tradició, el trepig s'ha de fer amb molta cura.
*nota No es pot emprar trepitjat com a sinònim d'aquest mot.
cas estrujamiento; pisa
fr foulage; pigeage
ang treading
SIN espremuda, peus nus
trepitjada f.
Acció de trepitjar el raïm veremat, especialment si és puntual. Fes un parell de trepitjades suaus i després en fas una de més forta.
cas estrujado; pisado; trituración
fr broyage; écrasement
ang crushing; grape-crushing
SIN follada, fonyada, piada, pisada
trepitjador m.
1. Recipient de fusta, de forma similar a una portadora però de més capacitat, en què hom trepitjava antigament els raïms amb els peus per extreure'n el most.
cas lagarejo; lagarero; tino
SIN cany, follador
2. Aparell mecànic que serveix per trepitjar raïms i extreure'n el most. Disposa d'una tremuja on s'aboquen els raïms acabats de veremar i d'un mecanisme que, a més de desrapar, exerceix una lleugera pressió sobre els grans de raïm perquè deixin anar suc.
cas tino
trepitjar v. tr.
1. Aplicar una molt lleugera pressió (als raïms veremats), o bé estrènyer-los lleument, per extreure'n el most. Antigament es feia amb els peus, i actualment es du a terme en una màquina anomenada trepitjador. El most que en resulta és més fi que l'obtingut per premsatge. 2. [usat sense complement] Dur a terme la feina de trepitjar raïms. Avui veremem i demà trepitjarem.
cas estrujar; pisar; triturar
fr broyer; écraser; fouler; vendanger
ang crush, to; tread, to
SIN esprémer, follar, fonyar, piar, pisar
trepó o trepó de gat ( o de gall, o de frare) m. AMP → trepat
tret organolèptic m. → característica
triangle de tast o triangle de degustació m.
Representació gràfica distributiva, en forma triangular, dels adjectius de valoració que es poden donar a un vi per la presència o absència d'astringència, untuositat (o mollesa) i acidesa. Cadascun d'aquests ítems està representat per tres eixos que es creuen pel punt mitjà i se separen entre ells per un angle dels mateixos graus. Als extrems d'aquests eixos hi ha representats els graus màxim i mínim de presència del tret organolèptic en qüestió, i estan subdividits en diversos punts. Hi ha dissenyat un triangle per a vins blancs i un altre per a vins negres, que difereixen lleugerament.
cas triángulo de degustación
trincar v. intr.
Brindar fent xocar les copes —especialment, de cava. Trinquem! Els convidats van alçar les copes tots alhora, van trincar i van beure a la salut dels noucasats. Trinquem a la salut del nostre amic.
cas hacer chin-chin; chocar las copas
fr trinquer; choquer les verres
ang clink, to
SIN fer xin-xin
trobat m. AMP → trepat
trull m. → cup
tulipa f.
Nom genèric de qualsevol copa que té el cos allargat, ovalat i amb la boca més petita que el diàmetre del cos, apta per al tast de vins. No s'ha de confondre amb flauta, per bé que sovint s'usin els dos termes com a sinònims.
cas tulipa; tulipán m; huevo alargado m
fr (verre) tulipe; tulipe
ang dock glass; tulip