Diccionari del vi
rabots m. pl.
Conjunt de rapes de les quals hom ha separat el gra.
raïm m.
1. Fruita comestible de la vinya constituïda per una panícula de fruits en baia (grans de raïm), formats per la pell, la polpa i unes quantes llavors. La rapa (esquelet de la panícula) representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní. Pel que fa als grans, la pell representa del 8 a l'11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant. Encara que el color de la polpa és idèntic en totes les varietats, la pell pot ser tant groc verdosa com blavenca o lila. La polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua (entre el 75 i el 85%), sucres (entre el 12 i el 18%), àcids lliures (gàl·lic, màlic, cítric, etc.), taní, crémor, vitamina C, etc., en composició qualitativament i quantitativament variable d'una varietat de raïm a una altra. Les llavors representen del 2 al 4% del pes del raïm i contenen olis, àcids volàtils, taní i una matèria resinosa astringent i de sabor desagradable. Els grans es poden menjar frescos (raïm de taula), però hom també n'aprofita el suc (el most) per fer-ne vi (raïm per vinificar). El suc es pot comercialitzar també sense fermentar (suc de raïm). Del raïm collit verd se n'obté l'agràs (acc. 2).
cas racimo; uva
fr raisin
ang grape
SIN vinífer
2. raïm blanc
Raïm que té la pell dels grans de raïm groguenca o verdosa.
cas uva blanca
fr raisin blanc
ang white grapes
3. raïm de taula, raïm de balança o raïm per a consum directe
Raïm destinat a ser consumit com a menja sense pansificar.
cas uva de mesa; uva para consumo directo
fr raisin de table
ang table-grapes
4. raïm estojat → pansa1
5. raïm negre
Raïm que té la pell dels grans de raïm rogenca o morada.
cas uva tinta
fr raisin rouge; raisin noir
ang red grape
6. raïm pansa, raïm panser o raïm per pansificar
Raïm els grans del qual són destinats a ser consumits com a panses.
cas uva de pasificación
ang drying-grapes; raisin-grapes
7. raïm per vinificar, raïm de cup, raïm per transformar, raïm viner, raïm vinater, raïm de verema o raïm de vi
Raïm destinat a l'elaboració de vi.
cas uva de vinificar; uva de vino; uva para vinificar
fr raisin à transformation; raisin de cuve
ang wine-grape
raïmada f. → verema
raïmador -a m. i f. → veremador -a
raïmar1 v. tr. i intr → veremar
raïmar2 v. intr.
Fer, un cep, raïms.
cas racimar; producir uvas
raimat m.
Vi dels Costers del Segre elaborat al nord del Segrià. Es tracta d'un vi molt fi, de qualitat, que tant pot ser blanc com negre, encara que el vi estrella de la regió és el cava2.
raïmat m.
Confitura de raïm, feta de suc de raïm concentrat i posteriorment gelat.
cas uvate
fr raisiné
SIN rasimat [CN]
raïmera1 f. → vinya 2
raïmera2 f. → cep
raïmera3 f. → parra
ram m. → gotim
ranci adj. i m.
(Vi licorós) sec que, degudament envellit amb oxidació, ha adquirit unes característiques organolèptiques pròpies, especialment pel que fa al tast. Se sol prendre per acompanyar fruita seca, postres, etc.
cas (vino) añejo; (vino) rancio; (vino) viejo
fr rancio m.; (vin) vieux
ang mellow (wine); old (wine)
SIN vi bo, vi ranci, vi de pair, vi generós sec
ranciejar v. intr.
1. Començar a ser, un vi, ranci. El vi de la bóta rancieja: ja comença a tenir un gust excel·lent.
cas empezar a saber a rancio
fr rancir
2. Tenir, un vi, un lleuger gust ranci, amb probabilitat d'esdevenir-ho del tot (enrancir-se). El vi que hi ha a la garrafa rancieja: no es pot servir a taula.
cas saber a rancio
ang go rancid, to
rapa f.
Panícula fustosa que sosté els grans de raïm.
cas escobajo; escoyo; rampojo; raspa; raspajo
fr râfle
ang rachis; stalk; stem
SIN barrusca, cadell, raspa
rapejant adj.
Dit del vi que rapeja.
cas escobajado
fr marré
ang marré
rapejar v. intr.
Tenir, un vi, gust de rapa.
cas saber a escobajo
raqui m.
Àrac aromatizat amb anís.
cas rakí
fr raki
rasimat m. → raïmat
raspa f. → rapa
raspar v. tr.
Produir, un vi, una sensació de raspor (a la boca, a la gorja, etc.). Aquest vi negre raspa la boca. És un vi tan fort que raspa de valent.
cas raspar
fr râper
ang be rough [on], to
raspós adj. → astringent
ratafia f.
1. Licor elaborat generalment amb maceració de nous verdes amb altres components durant un mínim de dos mesos. Després ha d'envellir en bótes de fusta durant tres mesos més. Té entre 26 i 29° i un contingut de sucres entre 200 i 300 g/l.
[etim] Del francès ratafia, mot crioll de les Antilles franceses d'origen incert, probablement alteració d'una fórmula llatina rata fiat (res) 'sigui ratificada (la cosa, el pacte)', pronunciada en fer un brindis en ocasió d'un conveni; pot ser també una alteració de rectifier 'rectificar'.
cas ratafía f.
fr ratafia m.
ang ratafia
2. ratafia lleugera
Ratafia de menys de 23° i amb menys de 200 g/l de sucres.
ratlla f.
Sistema d'identificació visual de la qualitat del xerès d'una bóta en la criança tradicional, consistent en un traç de guix a les dogues de fons.
cas raya
reacció de Maillard f.
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que alteren la composició del vi durant l'envelliment, i que poden arribar a deteriorar-lo.
cas reacción de Maillard
rebaixar v. tr. → batejar
reblador m.
Eina en forma d'escarpra que serveix per reblar.
cas roblador
reblar v. tr.
Doblegar la punta (d'un rebló) que sobresurt quan es clava a un cèrcol per tal que estigui més fortament fixat.
cas redoblar; remachar
fr river; riveter
ang clinch, to
rebló o robló m.
Clau curt o amb cabota plana i ampla que serveix per fer forts els cèrcols.
cas remache; roblón
fr rivet
ang rivet
SIN gavarrot
rebot m. → torna
record m.
Punta que es manifesta en el tast per la presència romanent del gust d'algun element que ha intervingut en l'elaboració del vi. Un record de fruita.
cas recuerdo
recremat adj.
Dit del vi acaramel·lat, o bé del seu gust, en què aquesta sensació gustativa es deu a la presència d'aire.
rectificar v. tr.
Llevar (d'un most concentrat) substàncies sòlides que hi resten.
cas rectificar
fr rectifier
ang rectify, to
redó o rodó adj.
Dit del vi equilibrat en què predomina lleugerament l'acidesa per damunt de l'astringència i de la suavitat.
cas redondo
fr rond
ang lively
SIN arredonit
redonell o rodonell m. → sarment
redorta o redolta f. → sarment
refermentació f.
Fermentació secundària que poden patir alguns vins, sobretot els blancs licorosos. El sucre que contenen pot fermentar si l'envelliment és llarg, i això implica que el vi s'enterboleix o es pica.
cas refermentación
fr refermentation
refilador m.
Eina en forma d'escarpra que serveix per fixar i fer forts els cèrcols al seu lloc picant-hi amb un martell.
cas cuña
fr chassoir
ang hoop driver
reflexos m. pl.
Coloració secundària d'un vi que es manifesta quan el travessa la llum. Són aparicions espontànies de tons lleument diferents del color segons l'angle de visualització o de la incisió de la llum.
cas irisaciones
ang lights; tints
reforçar v. tr. → enriquir
refredador m.
Recipient de metall en forma de cubell alt i estret que serveix per mantenir vi a temperatura freda durant el servei.
cas cubeta; cubitera; enfriadera
fr refraîchisseur; seau à glace
ang ice bucket; wine cooler
refredar v. tr.
Posar (un vi blanc, rosat o escumós) a temperatura lleument més freda que l'ambiental abans de servir-lo.
cas enfriar
fr frapper; refroidir
ang cool, to
refresc de gingebre m.
Beguda gasosa edulcorada preparada amb extret de gingebre.
cas ginger ale
fr ginger ale; limonade au gingembre; soda au gingembre
ang ginger ale
SIN ginger ale
refrescar v. tr. → rejovenir
regalims m. pl. → llàgrimes
regina f. AMP
1. Varietat de cep blanca, d'introducció moderna als Països Catalans. 2. Raïm de cep regina, gens compacte i de gra molt gros.
cas dátil de Beirut; pepita de oro; regina; rosaki; roseti
fr dattier de Beyreuth; rosaki
ang rosaki
SIN dàtil de Beirut
registre de celler m.
Llibre en què figura el conjunt d'anotacions sobre el moviment d'un celler i sobre les dades de les finques que aporten raïms i les collites. En el cas de cellers domèstics o de restaurants, s'hi indica el nom del vi, el tipus, la varietat, l'anyada, la data d'adquisició i el proveïdor, el preu i una nota de tast amb indicació de les previsions d'evolució. En el cas de cellers d'empreses, s'hi inclou el moviment comercial: entrades i sortides de verema, de producció de vi en ampolles, la data en què s'ha fet, etc.
cas libro de anotaciones; libro de bodega; registro de bodega
fr livre de cave; registre de cave
ang cellar book; cellar registrer
SIN llibre de registre
regust m. → retrogust
rejovenir v. tr.
1. Afegir vi novell (a un vi vell) per obtenir-ne un tercer amb els trets organolèptics de l'un i de l'altre.
cas rejuvenecer
fr rafraîchir; rajeunir
ang refresh, to
SIN refrescar
2. rejovenir amb most
Rejovenir (un vi vell) afegint most en comptes de vi jove.
cas mostear; remostar
remenada f.
Part de la fase olfactiva en què el tastador fa rodar suaument una copa de tast en sentit invers a les agulles del rellotge al voltant d'un eix imaginari vertical perquè el vi s'oxigeni i desprengui les aromes.
cas rotación; movimiento circular
fr rotation; action de faire rouler; action de faire tourner
ang swirling
SIN agitació suau, rotació
remenar v. tr.
Remoure (el vi most) amb un enfonsall o un instrument anàleg per tal de fer-ne pujar els sediments i fer que el vi guanyi en gust i en cos. Es tracta d'una pràctica molt recurrent en l'elaboració de vins blancs de qualitat.
cas ascender heces
fr bâtonner; remonter lies
ang stir, to
remoguda f.
1. Operació de donar un quart de volta a les ampolles de vi escumós durant la segona fermentació un cop al mes perquè alliberi pòsits.
cas removido; remuage
fr remuage; travail de remuage
ang remuage; shaking
SIN aclariment, sacseig
2. remoguda conjunta
Remoguda que es du a terme amb les ampolles en un giropalet, de manera que a cada vuitè de volta del giropalet es remouen una gran quantitat d'ampolles.
cas removido en contenedor
3. remoguda manual
Remoguda que es du a terme a mà amb les ampolles meses en pupitre i que, per tant, l'acció del cellerer afecta una sola ampolla. És el tipus de remoguda més vell.
cas trabajo en pupitre
4. remoguda mecànica
Remoguda que es du a terme automàticament, amb pupitres mecanitzats.
cas removido mecánico
remost m. → piqueta
remuage Terme incorrecte: vegeu remoguda.
remuntatge m.
En la vinificació, operació que consisteix a remenar, durant la vinificació, el vi most, movent el líquid de baix cap dalt amb un mecanisme per tal que fermenti harmònicament.
cas remontado; dar bastón
fr remontage
ang pumping over
reomplir v. tr.
Afegir (a una bóta) el vi que falta per arribar a dalt perquè no estigui en contacte amb l'aire a causa d'una minva.
cas atestar; rellenar; cabecear
fr ouiller; complir; récaper
ang fill up, to; top (up), to
*nota El castellà cabecear s'empra sobretot si el vi que s'hi afegeix és anyenc (vegeu enriquir).
SIN aixormar [IB]
repremsadures f. pl. → piqueta
reprendre1 v. tr.
[amb la possibilitat de ser usat sense complement] Escalfar una bóta amb foc a l'interior després de bastir (les dogues) per tal de poder juntar-les fins a unir-les pel cap tort.
cas curvar
fr brûler
ang toast, to
reprendre2 v. tr.
Fer fermentar de nou (el vi most) després que hom n'hagi aturat la fermentació.
cas reanudar la fermentación
repuntar o repuntar-se v. intr. i pron → agrejar (acc. 1)
requena m. inv.
Vi elaborat a la regió d'Utiel i Requena, al País Valencià, sobretot amb raïm boval. Pot ser negre, rosat i escumós.
cas requena
resaigües f. pl. → piqueta
reserva f.
1. Procés d'envelliment llarg que es fa en vins específics —normalment, negres— d'alta qualitat. 2. Temps de la reserva, que és entre 6 i 12 mesos com a mínim en ampolla i entre 18 i 24 mesos en bóta, per bé que aquest temps és variable segons la tradició i la legislació de cada zona vitícola. 3. Categoria legal d'un vi que hom ha sotmès a reserva.
cas reserva
fr garde; réserve
SIN guarda
4. reserva m. → vi de reserva
5. de reserva loc. adj.
Dit del vi que ha sigut envellit en reserva.
6. per a reserva loc. adj.
Dit del vi destinat a ser envellit en reserva.
residu fix m. → extracte sec
respirall m.
Obertura del celler perquè respiri.
cas zarcera; bultrón
responsable de celler adj. i m. i f. → cellerer -a en cap
ressecar-se v. pron
Perdre, les fustes d'una bóta, d'una tina, etc., la humitat, de manera que es malmeten.
ressòl m. → pòsit
retrogust m.
Sensació que ofereix un vi quan el gust torna a la boca havent-lo ingerit. No s'ha de confondre amb postgust ni amb persistència, ja que aquesta darrera és una mesura temporal —quantitativa, no pas qualitativa.
cas deje; dejo; gusto final; regusto; resabio; retrogusto
fr arrière-goût; longueur en bouche
ang aftertaste
SIN impressió final, regust, deixat, deix
retroolfacció f.
Apreciació de les aromes d'un vi durant la fase gustoolfactiva per via retronasal.
cas retro-olfacción
retsina f.
Vi blanc o rosat d'11 o 12° aromatitzat amb essència de pi. És adequat com a acompanyament de plats tradicionals de cuina grega.
revell adj.
Dit del vi de gran reserva que ha envellit durant més temps del previst i que presenta trets organolèptics molt marcats.
reví m. → piqueta
ribeiro m. inv.
Vi elaborat a la regió de Ribeiro, Galícia, lleuger i ric en diòxid de carboni, de poca graduació, de gust àcid i una mica aspre. Les varietats amb què s'elabora són autòctones: cruixent (anomenat allí treixadura), cainho, loureira, torrontés, brancello, etc. El blanc és daurat i presenta un to marró, mentre que el negre té molta capa i bastant de cos.
cas ribeiro
fr ribeiro
ang Ribeiro
ribesaltes m. inv.
Corberes blanc dolç natural de gust afruitat elaborat principalment amb raïm moscatell a la població de Ribesaltes, Catalunya Nord, i als seus encontorns.
fr grand Roussillon
SIN moscat de Ribesaltes, vi de Ribesaltes, gran Rosselló
ric adj.
1. [indicant l'atribut] Dit del vi que presenta un atribut en una quantitat o qualitat remarcables. És un vi ric en tanins. 2. [sense indicar l'atribut] Menys usualment, dit del vi ric en algun o en molts atributs. Els vins francesos són, en general, força rics.
cas rico [en]
fr riche [en/de]
ang rich
riesling m. AMP
1. Varietat de cep blanca, provinent d'Alemanya i d'Alsàcia i d'introducció moderna als Països Catalans. 2. Raïm de cep riesling, de forma esfèrica. 3. Vi elaborat amb raïm riesling, perfumat i de buquet fi. L'aroma primària d'aquest vi recorda la llimona, la mel, el préssec, l'acàcia i el romer.
[etim] De l'alemany riesling, ídem, a través del francès.
cas riesling; argitis minor
fr riesling; argitis minor; gentile aromatique; petracine
ang riesling; argitis minor
rima f.
1. Conjunt d'ampolles col·locades, dins del celler —o de la cava1 en el cas d'ampolles de vi escumós—, afilerades i l'una damunt de l'altra, amb una filera encarada al revés de la filera immediatament inferior.
cas rima; borde; masa
fr latte; masse
ang horizontal layer; row
SIN estiba2
2. en rima loc. adj. i adv.
Dit de les ampolles de vi escumós que, durant la segona fermentació, són dipositades en una posició de rima.
cas en masa; en rima
fr en masse; en pile; sur latte
ang in row
rimatge m. → verema
rioja m.
Vi de taula elaborat a la Rioja, molt apreciat, caracteritzat per ser d'elaboració delicada, de graduació moderada o alta, força gustós i aromàtic. Per bé que s'hi elabora tot tipus de vi, els més coneguts són els negres de criança, reserva i gran reserva, encara que modernament s'està introduint al mercat el blanc de criança.
*nota La pronúncia d'aquest terme ha de ser en castellà, amb jota castellana.
cas rioja; vino de Rioja
fr rioja
ang Rioja
riscla f.
Part eixamplada del tram darrer del coll de l'ampolla de cava, en forma d'anella soldada, que serveix per resistir la pressió del tap de cava.
cas anillo
fr anneau; bague
ang ring
rivet1 m.
1. Biaix exterior del fonell.
cas ribete
fr rivet
SIN toix, rodoix
2. fer el rivet loc. verb → rivetar
rivet2 m.
Part del disc del vi contingut en una copa que toca amb la paret del cos i que, a la vista del tastador, és menys densa i, per tant, permet veure els reflexos del color del vi a contrallum.
cas ribete
rivetar v. tr.
Allisar (el fonell) per engalzar-lo.
fr rogner
SIN entoixar, rodoixar, estovar, fer el rivet
roba f. → capa
robí adj.
Dit del vi negre, o bé del seu color, que visualment recorda el robí.
cas rubí
fr rubis
ang ruby
robust adj.
Dit del vi natural d'alta graduació i ben dotat de cos.
cas robusto
roda de les aromes f.
Representació gràfica distributiva, en forma circular, de les aromes que pot presentar un vi. Les sèries aromàtiques es representen en un cercle central, mentre que els dos cercles que enclouen el primer representen les especificacions de cada aroma. Hi ha dissenyada una roda per a vins tranquils i una altra per a vins escumosos. Va ser ideada per la Universitat de Davis, Califòrnia.
cas rueda de los aromas del vino
ang wine aroma wheel
rodell m.
1. Cèrcol fet de fusta. 2. Per extensió, conjunt de rodells.
cas aro de madera
ang hoop
rodoix m. → rivet1
rodoixar v. tr. → rivetar
roget m. AMP → malvasia
roig1 adj. i m. → negre
roig2 adj.
Color propi dels vins negres. Pel que fa als matisos, hi ha: roig granat, color viu i franc que tenen els vins que posseeixen una bona acidesa fixa; roig (de) pell de ceba, color típic dels vins vells molt evolucionats; roig porpra, roig fosc amb matisos violacis; roig robí (o, simplement, robí), color que adquireixen certs vins negres en envellir i que recorda la pedra preciosa del mateix nom; roig teula, matís roig ataronjat que adquireixen els vins al final del seu envelliment; roig violaci, matís particular que adquireixen certs vins mancats d'acidesa.
rojal (de Xella) m. AMP → malvasia
rom m.
1. Aiguardent incolor d'origen antillà elaborat per destil·lació de canya de sucre, a partir del seu suc o de la melassa, d'entre 70 i 80°. Té un gust i una aroma forts, obtinguts de bon principi, però que milloren amb l'envelliment.
[etim] De l'anglès rum, d'origen incert, potser abreviació de l'anglès dialectal rumbullion o rumbustion 'tumult', usat ja figuradament amb el sentit de 'rom' a causa dels tumults a què donava lloc l'excés d'aquesta beguda.
cas ron; caña
fr rhum; eau-de-vie de canne à sucre
ang rum
SIN aiguardent de canya
2. rom blanc
Rom al qual no s'ha afegit caramel i, per tant, incolor.
3. rom negre
Rom al qual s'ha afegit caramel, de color negre.
romball m.
Tros de fusta acabat en punxa que serveix per tapar grops.
cas sobresano
fr cheville; coin; tampon
ang pin
SIN espitxa, punxa
romer adj. → moscatell de gra gros
rondella f. → disc2
rosa adj.
Color propi dels vins rosats. Pel que fa als matisos, hi ha: rosa (de) pell de ceba, color que adquireixen els rosats vells; rosa salmó, color que recorda el color del salmó fumat; rosa (d')ull de perdiu, rosa amb lleuger matís groc amb certa brillantor; rosa viu, rosa de to lluminós.
rosari m. → efervescències
rosat adj. i m.
1. (Vi) de color vermell clar obtingut per fermentació de raïms negres amb la seva pellofa només durant un període breu de temps i que ha continuat la fermentació sense les pellofes. Deu el seu color a la presència feble d'antocians. Es recomana de beure com a vi novell, ja que el vi rosat no té un gust tan fort com el negre i, per tant, cal aprofitar-ne la frescor, la fruitositat i les aromes. Si vira cap a tons ataronjats a causa de l'oxidació perd molts atributs. La temperatura de servei és entre 7 i 10° C, encara que també es pot servir fins als 12° C; si se serveix més fred, aquests atributs es perden i, per tant, el vi perd valor i no pot ser apreciat. Cal distingir-lo del claret.
cas (vino) aloque; (vino) rosado; vino ojo de gallo
fr (vin) rosé
ang light red (wine); pink (wine); rosé (wine)
SIN vi rosat
abr rs.
2. rosat de premsa
(Vi) gris en què la premsada ha sigut més apurada, de manera que presenta un to més pujat.
fr rosé de pressurage
SIN vi rosat de premsa
rosé m.
Xampany de color lleugerament rosat, obtingut per afegiment d'una mica de vi rosat. És especialment indicat per acompanyar formatges, com a aperitiu i com a últim glop d'un plat.
[etim] Del francès rosé 'rosat', adjectiu aplicat a champagne i posteriorment substantivat.
cas champán rosado
fr champagne rosé; rosé
ang rosé
SIN xampany rosat, xampany rosé
rosolis m.
1. Ratafia elaborada amb roses o flors de taronger, fet sobretot durant el segle xix a Itàlia i a Turquia. 2. Ratafia elaborada amb aiguardent i sucre.
[etim] De l'italià rosolio, ídem, adaptació aquest de rossolis 'droseràcia' (pres del llatí modern ros solis 'rosada del sol'), pel fet que aquesta herba s'afegia a la beguda.
cas resoli; resolís; rosolí; rosolis
fr rossolis
rotació f. → remenada
roure m.
1. Arbre de la família de les fagàcies, del gènere Quercus, de fulla caduca. 2. Fusta de roure, dura i porosa, apropiada per fer-ne bótes a causa de la seva capacitat per a la conservabilitat i les característiques organolèptiques que dóna al vi. 3. Per extensió, gust o aroma del vi que recorda el roure, normalment molt aspre. El vi pren aquest gust o aquesta aroma durant l'envelliment, si té lloc en fusta. De vegades aquestes sensacions es presenten en un grau excessiu pel fet de tractar-se de fusta nova o perquè hi ha hagut un envelliment molt llarg.
cas roble
fr allier; chêne
ang oak
4. amb excés de roure loc. adj.
Dit del vi que ha envellit massa temps en roure i que s'ha enfustissat molt.
5. en roure loc. adj. i adv. → en bóta
6. roure americà
Roure procedent de l'Amèrica del Nord, més dur i menys porós que el roure francès, que oxida més lentament i que dóna aromes de vainilla i de coco al vi, sobretot quan la bóta és nova.
cas roble americano
7. roure bosnià
Roure procedent de Bòsnia, que fa que un vi sigui més suau i aromàtic, tot donant-li un gust que recorda l'oli de cedre.
cas roble bosnio
8. roure francès
Roure procedent de França, que fa oxidar ràpidament el vi i que li dóna aromes fines i subtils.
cas roble francés
fr ailler; limousin
rude adj.
Dit del vi desequilibrat, amb una presència excessiva d'astringència.
cas rudo
fr rêche; rude
ang rough
rugós adj.
Dit del vi desagradable de beure perquè produeix accions agressives en el seu pas per la boca. Un vi massa astringent o massa incisiu presenta rugositat. S'oposa a suau.
ruixador m.
Eina que s'empra per tirar, ruixant, most al xerès de l'última criadora. El most es diposita damunt del barret d'una manera semblant a la rosada i s'aconsegueix que la flor del vi no es faci malbé.
cas rociador
rye m.
Whisky elaborat a Canadà i als Estats Units d'Amèrica elaborat amb sègol.
*nota Es pronuncia a l'anglesa, com si s'escrivís rai.
[etim] De l'anglès nord-americà rye, ídem, abreujament de rye-whisky 'whisky de sègol'.
cas rye; whisky de centeno
fr rye
ang rye