Diccionari del vi
pa de brisa m. → peu de brisa
PAI f. abr → persistència aromàtica intensa
cas PAI
fr PAI
ang PAI
país m.
1. Territori amb unes característiques socioculturals pròpies, comunes i alhora diferenciadores d'altres territoris, especialment pel que fa al cultiu de vinya, a la producció de vi i a les maneres tradicionals de treballar, i amb unes característiques geològiques i climàtiques determinades, en el qual s'elabora un o uns determinats tipus de vi. 2. Per extensió, conjunt de població que habita un país a la qual hom associa una determinada manera de treballar i d'elaborar vins.
cas país; tierra
fr pays
SIN terra
del país loc. adj.
3. Dit del vi que és elaborat a la mateixa zona o al mateix país del que el consumeix. 4. Dit de la varietat de vinya que no ha sigut empeltada a un peu americà.
cas autóctono -na; de la tierra; del país
fr du cru; du pays; petit [anteposat] (acc. 3)
ang country; local; native
SIN de la terra
pajarilla m.
Vi pàl·lid elaborat amb raïm blanc a Carinyena.
*nota S'ha de pronunciar amb jota castellana.
cas pajarilla
paladejar v. tr. → assaborir
pale cream m.
Xerès suau, pàl·lid, de 17'5°.
*nota Cal pronunciar-ho a l'anglesa, com si s'escrivís peilcrim.
cas pale cream
ang pale cream
paleta f. → busca
pàl·lid adj.
Dit del vi blanc o rosat pobre en color.
cas pálido
fr pâle
ang pale
palma m. → fino palma
palo m.
Beguda alcohòlica pròpia de Mallorca que es pren com a aperitiu. És feta a base de quina amb arrels de vinagrella i s'hi addiciona aiguardent, sucre cremat i aigua.
[etim] Del castellà palo, ídem.
cas palo
palo cortado m.
Xerès sec i suau, de color caoba brillant i més fosc que el fino, de gust més suau que l'olorós, amb olor d'amontillat i d'entre 18 i 20°.
*nota En els dialectes orientals, cal pronunciar aquest terme a la castellana, és a dir, sense neutralitzacions vocàliques (la o àtona de palo i de cortado es pronuncien o i no pas u).
cas palo cortado
palop m. AMP → xarel·lo
pampa-redó, pàmpol girat, pàmpol rosat o pampolat m. AMP
1. Varietat de cep negra o blanca, cultivada al País Valencià i al Camp de Tarragona. 2. Raïm de cep pampa-redó.
pampolera f. → cep
panel de tastadors -ores o panel de degustadors -ores m.
Grup de tastadors que analitzen conjuntament un o diversos vins.
cas equipo de cata; equipo de catadores -ras; grupo de panelistas; panel (de catadores -ras)
fr gourmets-piqueurs -euses; panel (de dégustateurs -euses)
ang (tasting) panel
panelista adj. i m. i f.
(Persona) que forma part d'un panel de tastadors.
cas juez -za; panelista
pansa f.
Gra de raïm dessecat de gust fort, que se sol menjar com a postres.
cas pansa; pasa; uva pasa
fr raisin sec
SIN raïm estojat
pansa (blanca) f. AMP → xarel·lo
pansa borda f., pansa roja f. o panser negre m. AMP
→ trepat
pansa valenciana f., pansal (blanc) m., pansalet m. o panser (blanc) m. AMP → xarel·lo
pansificació f.
Conversió de grans de raïm en panses mitjançant dessecatge. Tradicionalment, el dessecatge es feia exposant els raïms al sol durant uns dies, damunt de canyissos (dits, també, sequers o barrats) o altres superfícies. Modernament, la pansificació es du a terme amb pansificadores, màquines que assequen les baies amb aire calent, o bé amb altres aparells, com ara les deshidratadores.
cas pasificación
fr passerillage
ang passerillage; raisiny
pansó m. AMP → trepat
panxa f. → cèrcol de mig
paradís m.
Lloc del celler on, a la regió de Cognac, es col·loquen les bótes amb conyacs més vells.
fr paradis
paràmetre de diferència m.
Mesura amb què es determina la diferència entre dos vins, mitjançant el test de duo-trio. Per determinar-lo, hom divideix el resultat de l'operació [nombre d'encerts menys nombre d'errades multiplicat per dos] pel nombre de cops de tast. El resultat ha d'estar situat entre 2'71 i 5'41.
cas parámetro de diferencia
parellada f. AMP
1. Varietat de cep blanca, molt productiva, cultivada sobretot al Penedès, i caracteritzada per ser la varietat preferent per elaborar brandi als Països Catalans. 2. Raïm de cep parellada, de gra gros. Dóna un most d'acidesa equilibrada, i és emprat sobretot per a l'elaboració de cava2, al qual aporta finesa, frescor de paladar i aroma de flor de vinya i d'herba mançanilla.
cas martorella; montónega; parellada
SIN montona, montònec o montònega, martorell o martorella
parent m. AMP → malvasia
paret de l'ampolla f.
Part del cos de l'ampolla que correspon al vidre que hi dóna forma, en contraposició a l'espai interior.
cas pared
paret de la bóta f.
Part de la bóta formada per l'estructura més allargada. S'oposa a fonell.
fr coque
parra f.
1. Cep enfilat i amb els sarments recolzats en una estructura, com ara una xarxa o un emparrat. No s'ha de confondre amb cep emparrat; la distinció rau en el fet que el cep emparrat està afilerat conjuntament amb altres ceps i que el seu cap de brot és inferior al de la parra. 2. Per extensió, conjunt de parres cultivades.
cas parra
fr treille
ang vine arbour
SIN raïmera3
parralet m., parraleta f., parrell m. o parrella f. AMP
1. Varietat de cep negra, molt productiva. 2. Raïm de cep parralet, menut, de gra mitjà i cruixent i de pell tendra. És gustós i dóna vi de poc grau.
cas parraleta
SIN batallol
parrell m.
Solució pulverulent composta de guix en pols que serveix per tractar el raïm —abans de trepitjar-lo o premsar-lo— o el most, especialment per donar-li coloració.
cas yeso (en polvo)
fr plâtre (en poudre)
ang plaster
SIN guix (en pols)
part dels àngels f.
Quantitat de líquid que s'acuba durant l'envelliment en bóta.
cas parte de los ángeles; dolaje
fr part des anges
ang angels' share
partida f. → lot
pas de boca m. → postgust
passador m.
Cèrcol de ventre provisional que es fa servir durant la construcció d'una bóta.
passat1 m.
Fino o montilla molt anyenc.
cas pasado
passat2 adj. → decrèpit
passavins m. i f. inv. → coper -a
passe-tout-grain m.
Vi negre o rosat elaborat a Borgonya amb pinot negre —com a mínim un terç del cupatge— i gamay.
*nota Cal pronunciar-ho a la francesa, com si s'escrivís pastugrè.
cas passe-tout-grain
fr passe-tout-grain
ang passe-tout-grain
pasteurització f.
Operació de sotmetre un most o un vi a un escalfament i un refredament consecutius per permetre'n la conservació.
cas paste(u)rizado; paste(u)rización
fr pasteurisation
ang pasteurization; hot bottling
pastós adj.
Dit del vi excessivament suau per manca d'astringència i d'acidesa.
cas pastoso
fr pâteux
ang cloying; doughy; pasty
patró m. → portaempelt
patxaran m.
Licor típic de Navarra fet amb anís i aranyons, de gust agradable i d'una graduació entre 24 i 30°. Es pren normalment amb gel després dels àpats.
[etim] Del basc pa(t)xaran, ídem, en origen 'aranyó'.
cas pacharán
pell f.
Recobriment extern del gra de raïm, normalment de textura dura, de color entre groguenc verdós i negre o roig. El fet que el most fermenti en presència de la pell condiciona la naturalesa del vi obtingut.
cas cascarilla; hollejo; piel
pell de ceba f.
Color rosat amb tons ataronjats que apareix en vins anyencs o oxidats.
cas piel de cebolla
fr pelure d'oignon
ang pale rosé
pellofa1 f.
Beguda preparada amb gin i pell de llimona, pròpia de Menorca.
pellofa2 f. o pellofí m.
Pell del gra de raïm separada de la polpa.
cas casca; hollejo; orujo; pellejo
SIN barllofa, barrolla
pelloina f. → brisa
penedès m. inv.
Vi —habitualment blanc, encara que també n'hi ha de rosat i de negre— elaborat a la regió del Penedès. La DO Penedès s'estén per l'Alt Penedès, el Garraf, el Baix Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat i l'Alt Camp i produeix vins amb les varietats blanques xarel·lo, macabeu, parellada, chardonnay, riesling, chenin blanc i moscatell d'Alexandria; i amb les varietats negres garnatxa, merlot, ull de llebre, samsó, carinyena, pinot negre, monestrell, sirà i cabernet sauvignon.
cas panadés; penedés
SIN vi del Penedès
penetrant adj.
Dit del vi amb cos que és ric en components volàtils.
cas penetrante
fr montant
ang up front
penjoll m. → gotim
penyal m.
Doga de fons en forma de mitja lluna o similar situada als cantons del fonell, de manera que és la més curta de tot el conjunt.
peppermint m. → menta
perdre v. intr.
Empitjorar, especialment si és en alguna característica. Alguns vins poden perdre en color durant l'envelliment. Si el vi de taula perd en gust, més val que no el serviu.
cas perder
perfum m. → fragància
perfumat adj. → fragant
perla f. → agulla
perlat m.
Defecte d'alguns vins joves consistent en efervescències lleugeres originades per una fermentació malolàctica o una lleugera refermentació alcohòlica.
cas perla f.; perlado
fr perle f.
ang pearl
perlatge m.
Conjunt d'agulles d'un vi d'agulla.
cas perlaje
pero ximenes m. AMP
1. Varietat de cep blanca, cultivada sobretot a Andalusia, Califòrnia, Austràlia i Amèrica del Sud. 2. Raïm de cep pero ximenes, menut, poc compacte i de gra mitjà i esfèric, molt llis i translúcid. 3. Vi dolç de 14 a 20° i de contingut de sucre alt, elaborat sobretot a Andalusia fet amb raïm pero ximenes normalment assolellat i amb addició d'alcohol. És de color caoba i té un gust intens que recorda les panses.
[etim] Segons la tradició, del nom propi alemany Peter Siemens, acompanyant de Carles V; aquest mot es va adaptar al castellà i, d'aquí, al català.
cas alamis; pasa rosada de Málaga; pe(d)ro ximén(ez); pedrojiménez
fr pero ximenes
*nota En castellà, la forma recomanada per la Real Academia Española de la Lengua és pedrojiménez, per bé que entre els productors de vi d'Andalusia s'empra només la solució pe(d)ro ximénez.
perry m. → aiguardent de peres
persistència f.
1. Qualitat d'un vi de persistir (acc. 2). 2. Durada de la persistència (acc. 1). 3. Part de la fase gustoolfactiva que correspon al moment després d'engolir o escopir el vi, i en què s'examina la persistència (acc. 1 i 2). Es considera que un vi amb persistència és un vi llarg —atribut positiu—, mentre que un vi amb poca persistència o sense persistència és un vi curt. No s'ha de confondre amb retrogust, ja que la persistència és una mesura temporal —quantitativa, no pas qualitativa.
cas acabado; largura en boca; persistencia; recuerdo; resabio
fr longueur en bouche; persistance (en bouche)
ang aftertaste length; length; persistence; tenacity
4. persistència aromàtica intensa
Qualitat de l'aroma que persisteix i que es manifesta amb força durant aquest temps. Es considera un atribut positiu.
cas persistencia aromática intensa
fr persistance aromatique intense
ang intense aromatic persistence
abr PAI
persistent adj.
Dit del vi, o del seu gust o de la seva aroma, que persisteix.
cas persistente
persistir v. intr.
1. Perllongar-se, el gust o l'aroma d'un vi, després que hom n'hagi engolit o escopit un glop. L'aroma persisteix prou, força, bastant. Si el gust persisteix, podem mesurar-ne la durada. 2. Tenir, un vi, un gust o una aroma que persisteix. Aquest vi persisteix bastant en boca.
cas persistir
personalitat f. → caràcter
pesah adj. inv.
Dit del vi jueu apte per ser consumit durant la Pasqua jueva.
pesamostos m.
Aparell que serveix per mesurar la densitat relativa del most i definir-ne, així, el grau alcohòlic que farà després de la fermentació.
cas mustímetro; pesamosto(s)
fr mustimètre; pèse-moût
ang mustimeter
SIN mustímetre
pesat o pesant adj.
Dit del vi que, si bé no presenta defectes significatius, resulta poc plaent de beure. Sol ser alcohòlic però no s'hi manifesten ni el gust ni l'aroma.
cas pesado
fr lourd
ang heavy
pet m.
Soroll sec i fort que fa un tap de cava en sortir expel·lit violentament pel gas carbònic acumulat a l'espai de cap d'una ampolla a l'hora de destapar-la.
cas taponazo
petit adj.
Dit del vi que, sense tenir defectes ni desequilibris greus, presenta escassa potència en les sensacions aromàtiques i gustatives.
cas pequeño
fr petit [anteposat]
petricó m.
Mesura de vi equivalent aproximadament a 0'25 l.
cas cuarto
SIN mitja2, mitgeta, mitgerola, cigaló, quartí, quart de porró [CT, LD]
peu m.
Feix de roba o d'altre material, lligat en forma de cilindre gruixut, amb el qual s'exercia pressió a les premses de fusta.
peu de brisa m.
Brisa premsada, que presenta una textura pastosa, i a la qual es pot afegir aigua per obtenir més vi. El vi resultant és de molt poca qualitat.
SIN pa de brisa, cóc de brisa
peu de cuba m.
Quantitat de most separada del gruix i que conté ferments, emprada per començar la fermentació.
cas pie de cuba
fr pied de cuve
ang fermentation starter; starter
peu de la copa m.
Estructura formada per la tija i la base de la copa, que aguanta el cos i serveix per agafar la copa.
cas pie de copa
fr pied et tige
ang stem and base
peu mare m.
[pl. peus mare] Cep resistent a la fil·loxera, d'origen americà, l'arrelam del qual serveix per empeltar ceps.
cas patrón; pie madre; portainjerto
fr pied mère; porte-greffe; sujet
ang rootstock; stock
SIN cep americà, cep bord, portaempelt, patró
peus nus m. pl → trepig
piada f. → trepitjada
piar v. tr. → trepitjar
picadura f.
Enagriment, especialment si és lleu o incipient i si es fa referència a l'estat del vi —més que no pas al procés.
SIN captrencament
2. picadura acètica
Picadura que té lloc en un vi pobre en alcohol per acció dels bacteris acètics.
cas acescencia; picado; repunte
fr acescence; aigre; piqûre
ang acescence
3. picadura làctica
Picadura que té lloc per acció dels bacteris làctics.
cas picadura láctea
picant adj.
1. Dit del vi, o del seu gust o de la seva aroma, que recorda mentol o alcohol. 2. Dit del vi negre que irrita per la manca d'untuositat.
cas picante
fr pinçant
ang pungent
picapoll m. o picapolla f. AMP
1. Varietat de cep blanca —per bé que n'hi ha una variant negra—, cultivada sobretot a Catalunya i a Occitània. 2. Raïm de cep picapoll, poc compacte, de gra menut i esfèric i de pell molt prima i tendra, molt saborós.
cas abuela; albillo (o -lla); hogazuela; picapollo (o -lla)
fr folle blanche; picpoul; piquepoul
picar-se v. pron → agrejar (acc. 1)
picat adj.
Dit del vi que agreja (acc. 1), que té un punt d'agror.
cas ascescente; avinagrado; picado
fr piqué; pointu
ang pri(n)cked; sharp
SIN apuntat, punter, espuntat, tocat
picor f.
Estimulació tàctil que ocasionen les efervescències d'un vi escumós a la llengua i a les mucoses bucals. En els vins d'agulla, hom parla de toc d'agulla.
cas picoteo m.
fr picotement m.
ang prickling
pilar m.
Estructura d'obra en forma paral·lelepipèdica que, conjuntament amb altres tres, serveix per sostenir bótes molt grans.
pilsen f. → cervesa pàl·lida
piment m. → hipocràs
pinces f. pl
Eina constituïda per tres barnilles de ferro, acabades en un ganxo, unides per un extrem i separades per l'altre, que serveix per extreure trossos de tap de suro que han romàs al coll de l'ampolla per trencament en destapar-la. L'eina va proveïda d'una anella que agafa les tres barnilles que, en abaixar-la, fa tancar-les i permet agafar el tros de suro.
cas garfio m. sing
pineau m.
Vi de licor elaborat a la regió de Charentes, França, preparat amb conyac.
fr pineau
pinot blanc m. AMP → chardonnay
pinot negre m. AMP
1. Varietat de cep negra originària de la Borgonya i introduïda recentment als Països Catalans. 2. Raïm de cep pinot negre. 3. Vi de gran qualitat elaborat amb raïm pinot negre. L'aroma primària d'aquest vi recorda les cireres, les violetes, les maduixes i la grosella —especialment si és jove—, mentre que l'aroma terciària recorda la vainilla, les espècies i la regalèssia, entre altres. El vi pinot negre a Alsàcia és rosat, i també s'elabora amb una variant del pinot anomenada pinot gris o tokay.
cas pinot noir
fr pinot noir; auvernat; franc pineau; morillon; vert doré
ang pinot noir
pinta f.
Part de la paret o d'una doga lateral que va des del galze on hi ha enganxat el fonell fins a l'extrem i que, per tant, sobresurt, per les puntes, per damunt del fonell.
cas tiesta
fr jable
pinte m.
Rodell que reforça l'acció dels altres cèrcols.
pinyol m. → llavor
pipa f.
1. → barrica
2. mitja pipa → bóta bordelesa
pipeta f.
Tub de vidre allargat que s'introdueix a una bóta per fer la presa de vi.
cas caña de trasiego; catalicores; catavino(s)
fr pipette; tastevin; tâte-vin; vélenche
ang thief (tube)
SIN lladró, sagnador
piqueta f.
1. Vi capgirat o vi aiguat, especialment si és de qualitat pèssima. 2. Per extensió, qualsevol vi molt dolent. No s'ha de confondre amb xerigot, vi de terceres o vi batejat.
cas piqueta; purrela; torcedura; vinazo (o -za); vino de garrote; vino peleón; vino zamborotudo; vinote; zupia(s) f. sing i pl
fr piquette; vinasse
ang nasty drink; pomace wine; slops; weak (drink)
SIN vinassa1, remost, resaigües, reví, pixar(r)elles, repremsadures, aiguarelles, aigüeroles, vi petit
pisada f. → trepitjada
pisar v. tr. → trepitjar
pit de l'ampolla m.
Part superior del cos de l'ampolla, de transició al coll.
cas espaldón; hombro(s)
fr collet; épaulement
ang shoulder
SIN espatlles
pitança f.
Tassa gran de terra cuita, de color groc, que servia per beure o tastar vi.
cas concha; taza grande
fr pitance
pitarra f.
1. Piqueta pròpia de Navarra i del País Basc elaborada premsant la brisa després de macerar-la durant dotze hores en un terç del seu pes en aigua. 2. Vi casolà elaborat a Extremadura.
cas pitarra
pitxell o pitxer m.
Mesura de vi d'entre 1 i 1'5 l.
cas jarra f.; pichel; pichella f.
ang pitcher
pitxolí m. → aixeta
pixanera adj.
Dit de l'ampolla que, per estar mal tapada, perd vi en posició horitzontal.
cas derramadora
fr couleuse
ang runny
pixar(r)elles f. pl → piqueta
pla adj.
Dit del vi que, per la seva manca d'acidesa, es mostra sense frescor, desequilibrat i sense contrast en la boca.
cas insípido; insulso; plano; rígido
fr plat
ang flat; insipid
SIN insuls
pla de Bages m. inv.
Vi —sobretot, blanc— elaborat a la regió del Pla del Bages, de grau alcohòlic moderat, fet sobretot amb xarel·lo però també amb macabeu, picapoll, chardonnay, cabernet sauvignon i parellada. El negre està fet sobretot amb garnatxa i també amb pinot negre, merlot, ull de llebre, sumoll i monestrell.
SIN bages
plana f.
Eina amb un tallant que serveix per planejar.
SIN buidador o buidadora
planejar v. tr. → juntar
planó m.
Plana de dimensions més petites.
plant m. o planta f. → empelt
planta f.
1. Cep per plantar.
2. planta bona (o planta valenciana) f. AMP → xarel·lo
3. planta borda f. AMP → messeguera
planta nova f. AMP
4. Varietat de cep blanca. 5. Raïm de cep planta nova, mitjà i i carregat de grans, de gra redó i dur, de to verdosenc i de pell gruixuda.
cas coma; tardana; tortozón
SIN tardana
plantació f. → vinya (acc. 1)
ple adj.
Dit del vi molt ampli de sabors i amb una estructura adequada, que omple la boca.
cas pleno
fr plein; qui à de la mâche
ang full
plenitud f.
Segona etapa d'un vi, en què el color es troba en la seva màxima expressió, l'evolució aromàtica és més intensa i les aromes recorden el món vegetal. Durant aquesta etapa els vins són estructurats en boca, potents i forts, i posseeixen una persistència llarga.
cas apogeo; meseta de perfección; momento cenital
fr apogée
ang apogee
SIN apogeu
plomós adj.
Dit del vi blanc velat, que presenta un color lleugerament grisós.
cas plomizo
fr plombé
ang leaden
pobre adj.
Dit del vi amb un gust o una aroma poc destacats. Un vi pobre en aromes, pobre de gust.
cas pobre
fr pauvre
ang poor
podridura noble f.
Malaltia de la vinya causada per fongs que afecten el raïm. Per bé que es tracta d'una malura, alguns vins s'elaboren amb raïms afectats de podridura noble. Això es fa per donar al vi uns atributs gustatius concrets. Precisament aquesta malaltia rep l'abribut noble per distingir-la d'altres podridures malignes (podridura verda, podridura grisa, podridura blanca, podridura negra i podridura de l'arrel).
cas podridura noble
fr pourriture noble; pourri noble
ang noble rot
polir v. tr.
Allisar (les dogues d'una bóta) un cop acabada la seva construcció.
cas cepillar; pulir
polpa f.
Part carnosa del gra de raïm.
cas carne; molla; pulpa
fr pulpe
ang flesh; pulp
SIN carn
pompona f.
Copa de cava amb un cos de molt poca altura i una boca de diàmetre molt gran. Es considera una copa no apta per al tast.
[etim] Segons la tradició, pren el nom de Diana de Poitiers (Madamme Pompadour), per tal com el seu pit esquerre va servir de motllo per a la copa.
cas coupe; pompona
fr coupe; pomponne
ang pomponne
SIN copa plana
ponx m.
Beguda alcohòlica elaborada amb rom —o amb qualsevol altre aiguardent—, aigua, te, llimona i sucre.
[etim] De l'anglès punch, ídem, filtrat per la forma castellana ponche, pres de l'hindi panch 'cinc', per ser aquest el nombre d'ingredients amb què s'elabora.
cas ponche
fr punch
ang punch
porró m.
Recipient de vidre d'aproximadament 1 l de capacitat, que serveix per beure vi a galet. Consta d'un cos ovalat pla i d'un parell de brocs llargs, un de perpendicular gros que serveix per omplir-lo i un altre de més petit, que arrenca de prop del fons, inclinat i de cos cònic, que serveix per beure.
cas porrón
porrona f.
Porró de mides més grans que els corrents.
portadora f.
Receptacle cònic de fusta, format per mitges dogues, lligat amb cèrcols, d'1 m. d'alçada i aproximadament 0'4 m. de diàmetre mitjà. Serveix per transportar el raïm acabat de veremar de la vinya al remolc o a la tremuja; s'usa en vinyes en què no es pot accedir amb tractors o veremadores mecàniques. Antigament, les portadores també servien per transportar vi dins del celler o per recollir el vi que gotejava d'una aixeta.
cas comporta; espuerta; gamella; portadera; portadora
fr balongue; baste; benne; caque; comporte; mannequin
ang wooden tub
SIN semal, con2, cartre
portaempelt m. → peu mare
porto m. inv.
1. Vi generós produït a la regió compresa entre els rius Douro —en el seu tram alt— i Corgo, a Portugal, situada a l'est de la ciutat de Porto, de la qual pren el nom perquè d'allí era exportat a l'estranger (d'aquí que antigament també fos anomenat vinho de embarque). Té un grau alcohòlic elevat, entre 19 i 22°; hom hi afegeix destil·lat de vi o barreja de most i alcohol i convé que l'envelliment sigui d'un mínim de 3 anys. Té un gust lleugerament dolç i és molt apreciat com a aperitiu, especialment a Anglaterra.
cas oporto; porto; vino de Oporto
fr oporto; porto
ang Oporto; port; porto
SIN vi de Porto
2. porto amb anyada indicada o porto vintage
Porto d'una sola collita l'anyada del qual es considera de molta qualitat.
*nota En portuguès s'anomena també porto com data de colheita. El mot vintage, emprat en diverses llengües, es pronuncia a la francesa, com si s'escrivís ventaix.
cas porto vintage
fr porto vintage
ang porto vintage
3. porto blanc
Porto blanc dolç o molt dolç que, amb l'envelliment, adquireix un to daurat.
cas vino de Oporto blanco
fr vinho do Porto branco
ang vinho do Porto branco
4. porto blanc lleu sec
Porto blanc menys alcoholitzat.
cas vino de Oporto blanco leve seco
fr vinho do Porto branco leve seco
ang vinho do Porto branco leve seco
5. porto cupat
Porto obtingut barrejant anyades diferents. En envellir en ampolla, genera pòsits.
ang crusted
6. porto envellit o porto fosc
Porto amb un envelliment més perllongat del que és habitual en aquest tipus de vi, fet en bótes petites. El tret organolèptic més destacat és l'equilibri entre el caràcter afruitat del porto i la maduresa aportada per un envelliment perllongat.
cas vino de Oporto tawny; Oporto tostado; tawny
fr vinho do Porto tawny
ang tawny; old tawny port
7. porto robí
Porto jove molt dolç i de color robí, amb cos i afruitat. S'obté per cupatge de diverses collites i l'envelliment, que té lloc en bótes de roure de grans dimensions a fi de mantenir-ne les aromes primàries, és més curt del que és habitual en aquest tipus de vi.
cas ruby
fr ruby
ang ruby
portuguesa f. → bóta portuguesa
pòsit m.
1. [generalment usat en singular, per bé que també pot usar-se en plural] Substància sòlida que es diposita al fons de la bóta que conté vi. És fruit de la sedimentació de les partícules que s'hi troben en suspensió.
cas borras f. pl; burbos m. pl; fangos m. pl; fondillón; heces f. pl; lías f. pl; madres f. pl; posos m. pl; sedimentos m. pl; turbios m. pl; zupias f. pl; cabezuela
fr lie (de vin) f.; bourbe f.; dépôt
ang deposit; dregs pl; fliers pl; lees pl; pelet; sediment; solid matter
*nota L'anglès pellet es reserva als sediments generats per centrifugació del líquid (quan es clarifica).
SIN sediment, solatge, vinassa2, mares, ressòl, solada, baixos, bòtima, engrut, fargalada, sonta, marregada, vinatja, arròs, farga, mares
2. amb pòsit loc. adj. i adv.
Dit del vi que ha fermentat en contacte amb el pòsit.
cas en contacto con las madres; en contacto con las lías
fr sur lie
ang on the lees
postgust m.
Sensació que ofereix el vi en engolir-se, durant el pas per la boca. No s'ha de confondre amb retrogust.
cas posgusto; fin de boca; final
fr impression finale
ang finish
SIN darrer gust, fi de boca, fi de glop, fi de gust, pas de boca
pot m.
Ampolla de 50 cl, de cos ovalat. És característica del Beaujolais i es fa servir per contenir beaujolais jove. Va ser dissenyada per l'empresa Piat.
cas pote
fr pot
potent adj.
Dit del vi franc, carnós i vivaç alhora.
cas potente
fr puissant
ang powerful
precinte m.
Etiqueta menuda que agafa el tap de suro i el coll de l'ampolla, usat principalment en vins de denominació d'origen qualificada i en licors. No s'ha de confondre amb contraetiqueta.
cas precinta f.; cinta de desgarre
fr cachet
ang tear-open band
SIN cinta d'obertura
predominar v. intr.
Manifestar-se, un gust o una aroma del vi, més que els altres gustos o les altres aromes. L'aroma d'avellana predomina per damunt la de llet. El gust del raïm predomina per sobre del de la fusta.
cas predominar
prèmium adj. inv. → elegant
premsa f.
1. Aparell que serveix per premsar. Les premses antigues eren de fusta i estaven proveïdes d'un caragol (premsa de caragol) que permetia fer baixar una peça de fusta girant-lo i, així, exercir pressió sobre el raïm. Actualment es du a terme amb equipaments moderns (premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques).
cas prensa
fr fouloir; pressoir
ang (wine) press
2. premsa contínua
Premsa en què la pressió s'exerceix per un caragol d'Arquimedes en el seu avanç sobre un contrapès.
cas prensa continua
ang continous screw press
3. premsa de biga, premsa de lliura o premsa llarga
Premsa que funciona amb una biga.
cas prensa de tornillo
4. premsa de caragol
Premsa que té un caragol, a través del qual es fa baixar la biga o el peu.
cas prensa de tornillo
SIN premsot
5. premsa de dos caragols
Premsa antiga que funcionava amb dos caragols.
6. premsa de gàbia
Premsa proveïda d'un buc.
7. premsa de sagristia o premsa de racó
Premsa petita que servia per comprovar quin producte sortia del premsatge d'uns determinats raïms, abans de dur a terme el premsatge de tot el producte.
SIN premsó
8. premsa hidràulica
Premsa que funciona per accionament hidràulic, és a dir, amb fluids.
cas prensa hidráulica
9. premsa mecànica
Premsa que funciona per accionament mecànic.
cas prensa mecánica
10. premsa pneumàtica
Premsa que funciona per accionament pneumàtic, és a dir, amb aire.
cas prensa neumática
premsada f.
Acció de premsar, especialment si és puntual. Fem una premsada forta, vejam com va la premsa.
cas prensadura
fr foulage; pressage
ang pressing
premsal (blanc) o premsal moll m. AMP → xarel·lo
premsar v. tr.
1. Aplicar força pressió (als raïms veremats o a la pasta de verema) per extreure'n most, sobretot en grans quantitats. Es du a terme amb la premsa. Com més es premsa el raïm —o la pasta de verema resultant del trepig—, de menys qualitat serà el vi obtingut. 2. [usat sense complement] Dur a terme la feina de premsar raïms o pasta de verema. Encara no podem premsar, que falten raïms.
cas prensar
fr fouler; presser; pressurer
ang press, to
premsatge m.
Acció de premsar, especialment si és concebut com una pràctica o com una tècnica. El premsatge és la tècnica més adequada quan hi ha grans quantitats de raïm.
*nota No es pot emprar premsat com a sinònim d'aquest mot.
cas prensado
fr pressurage; broyage
ang pressing
premsó m. → premsa de sagristia
premsot m. → premsa de caragol
premuda f.
En el mètode tradicional, cadascuna de les tres primeres premsades que es fa al raïm.
cas serre
fr serre
prendre el punt loc. verb
Prendre la mida del cap d'una bóta per serrar-la després.
presa de mostres f.
Acció d'agafar mostres1 per fer el control de maduració.
cas muestreo; toma de muestras
fr échantillonage; prise d'échantillons
ang sample taking; sampling
presa de vi f.
Acció de treure una mica de vi d'una bóta mitjançant els principis de pressió per fer-ne un tast de celler.
ang thieving
presentació f. → vestimenta
preu de destapada m.
Preu que cal pagar per obrir una ampolla de vi en un restaurant, especialment si és de qualitat.
cas precio de descorche
ang corkage
prim adj. → descarnat
primera remesa f.
Quantitat de vi venut la primavera posterior a la collita.
cas tramo
fr tranche
ang tranche
primerassa f.
Tap de suro de més qualitat d'entre els que s'han fabricat d'una partida.
priorat m. inv.
Vi d'alta graduació —entre 14 i 19°, per bé que ocasionalment pot arribar als 23°—, elaborat a la DO Priorat amb caranyena, cabernet i garnatxa —en el cas del negre— i amb macabeu i cabernet —en el cas del blanc. Les vinyes es conreen en terrenys pissarrosos molt costeruts i secs, on el sòl que hi ha, la llicorella, determina en part el gust del vi. El priorat és majoritàriament negre, té un tast fi i és ric en taní, cosa que fa que sigui força astringent.
[etim] De la comarca catalana del Priorat, que deu el seu nom a la Cartoixa d'Scala Dei, ja que antigament aquesta terra era, grosso modo, el domini del prior d'aquesta cartoixa.
cas priorat; priorato
fr priorat
ang Priorat
SIN vi del Priorat
producció f.
Vi produït, especialment considerat com a element emmagatzemable i comercialitzable. Tenim tota la producció al celler.
cas producción
producte del raïm m.
Qualsevol subproducte obtingut per transformació del raïm, a excepció dels que contenen alcohol per fermentació. Els més corrents són el raïmat, la melmelada de raïm, les panses, el xarop de raïm i l'oli de llavor de raïm.
cas producto de la uva
produir v. tr.
Fer, un elaborador o un celler, les accions necessàries per elaborar (un vi determinat), especialment si se'n vol ressaltar alguna qualitat. El sindicat produeix un vi molt bo, d'alta qualitat.
cas producir
propietat f.
Finca que és possessió de l'elaborador. Elaborat a la propietat.
cas propiedad
fr domaine
ang domaine
protegir v. tr.
Estendre, un consell regulador, mesures legals actives i passives per tal que (un producte de la denominació d'origen) se'n beneficiï legalment i comercialment.
cas amparar; proteger
SIN emparar
puixant adj.
Dit del vi que es troba en plenitud pel que fa a les qualitats organolèptiques.
*nota Es proposa aquest terme com a equivalent del gal·licisme épanoui.
cas desarrollado
fr épanoui
ang fully bloomed
pujar (al cap) v. intr.
1. Fer sentir, una beguda alcohòlica, els seus efectes desestabilitzadors al sistema sensor i motor de l'ésser humà a causa de l'elevada graduació alcohòlica o de l'excés de consum. Lo vi de Batea no puja al cap, sinó que puja al cor. El xampany puja de seguida, si en beus en dejú.
cas subirse a la cabeza
fr monter à la tête
ang go to the head, to
2. que puja al cap loc. adj. → encaparrotador
pulque m. → mescal
punt m.
En la criança tradicional, sistema d'identificació visual de la qualitat del xerès que es dibuixa en la bóta i que consisteix en un afegitó a la ratlla, indicador del fet que augmenta la qualitat del vi.
cas punto
punta f.
Sensació gustativa que es manifesta secundàriament, però que dóna a un vi un tret diferenciador des del punt de vista gustatiu respecte a altres vins. Si una punta és la causant d'un desequilibri, aleshores hom parla d'arestes. Una punta càlida, una punta d'acidesa.
cas punta
punter adj. → picat
punts m. pl
1. Valoració feta en un tast tècnic amb escala de mesura numèrica equivalent al nivell d'agradabilitat o de desagradabilitat d'una característica del vi.
cas puntos
2. punts de demèrit
Punts obtinguts per desagradabilitat.
cas puntos de demérito
3. punts de mèrit
Punts obtinguts per agradabilitat.
cas puntos de mérito
puntuació f.
Quantitat de punts que ha rebut un vi. Quina puntuació li heu donat, a aquest ribesaltes? Una puntuació alta.
cas puntuación
fr ponctuation
ang scoring
puntuar v. tr.
Valorar (les característiques del vi) mitjançant punts, avaluar-lo fent-ne la suma dels punts de mèrit i la resta dels punts de demèrit.
cas puntuar
fr ponctuer
ang score, to
punxa f. → romball
punxant o punxent adj. → incisiu
punxó m. → boló o bolona (acc. 1)
punyent adj. → incisiu
pupitre m.
1. Moble de fusta o ciment de les caves1 consistent en dos grans plaques inclinades unides pel vèrtex i amb forats afilerats de manera que, disposat en forma de V invertida, sosté les ampolles de cava en punta durant la segona fermentació, i on es du a terme la remoguda manual.
cas botellero; caballete; casillero; pupitre
fr point; pupitre
SIN ampoller2
2. en pupitre loc. adj. i adv.
Dit de la situació i de l'estat de les ampolles de vi escumós que, durant la segona fermentació, són dipositades en un pupitre o en un giropalet.
cas en pupitre
fr sur pointe
ang neck down; on the tip