Diccionari del vi
macabeu m. AMP
1. Varietat de cep blanca, conreada a Mallorca i al Principat. 2. Raïm de cep macabeu, de gra mitjà, molt dolç, emprat sobretot en cupatges de cava. 3. Vi licorós, de 15° o més, elaborat amb raïm macabeu, fort i molt bo, perfumat, agradable al paladar, melós, lleugerament afruitat, aromàtic i amb una acidesa mitjana, que envelleix bé en roure. L'aroma primària d'aquest vi recorda l'aranja i la poma.
[etim] Del nom (germans) Macabeus, personatges bíblics, sense que la relació sigui clara.
cas alcañón; blanca de Daroca; lloza; macabeo; verdejo (o -ja) [RD]; viura [RJ]
fr charas blanc
SIN alcallol, alcanou
maceració f.
1. Tècnica de la vinificació consistent a submergir el raïm o les rapes amb el vi most —o qualsevol altre suc de fruita. Amb aquest procediment s'aconsegueix que el vi o licor tingui un gust més fort.
cas maceración; maceramiento
fr macération
ang maceration; soakage; soaking
2. maceració carbònica
Maceració amb fermentació, de manera que primer fermenta el gra de raïm i després tot el contingut de la tina, amb la finalitat d'obtenir vins negres més forts.
cas maceración carbónica
fr macération carbonique
ang carbonic maceration
3. maceració pel·licular
Maceració en què es deixa en contacte la pell del raïm i el most sense que comenci a fermentar, amb la finalitat d'obtenir un most més aromàtic.
cas maceración pelicular; maceración fermentaria
fr macération pelliculaire
ang fermentation on skins; skin contact
macvin m.
Mistela (acc. 1) pròpia del Jura, França, que s'obté afegint brisa al most concentrat.
cas macvin
fr macvin
ang macvin
madeira m. inv.
Vi licorós i dolç, de color groc dens, de tipicitat no homogènia, elaborat a l'illa de Madeira amb varietats verdelho, boval, malvasia i cerceal. S'elabora escalfant el vi most a 49-54° C pel sistema d'estufagem i després envelleix durant 18 mesos. Té aromes típiques, provocades per l'oxidació tan característicament forta que pateix.
cas madeira; madera
fr madère; malvoisie de Madère
ang Madeira
maderització f.
Oxidació d'un vi —generalment, blanc— a causa d'un envelliment incorrecte en fusta, o bé per haver estat exposat durant massa temps a temperatures altes. Pren un color ambre clar, amb reflexos daurats, i un gust que recorda el madeira.
[etim] De madeira, per tal com un vi maderitzat presenta uns trets organolèptics similars a aquest vi.
cas maderizado; maderización; pardeamiento
fr madérisation
ang maderization; over-oxidation
maderitzat adj.
1. Dit del vi que ha sofert una maderització. Tret del cas d'alguns vins especials, és un defecte greu. 2. Per extensió, dit del vi molt rovellat que aromàticament evoca sensacions de fusta encara que no hi hagi estat en contacte.
cas maderizado
fr madérisé
ang maderized
madiran m. inv.
Vi elaborat a la regió de Madiran, Gascunya.
cas madirán
fr madiran
ang Madiran
maduració (del vi) f. → envelliment
maduresa f.
1. Tercera etapa d'un vi, en què el color va adquirint tonalitats grogues i ataronjades. Les aromes es fan complexes i en boca la seva estructura és suau i agradable.
cas madurez
2. maduresa aromàtica
Estat d'un vi durant l'envelliment en què assoleix la màxima proporció de components aromàtics primaris.
cas madurez aromática
màgnum1 f. → ampolla màgnum
màgnum2 m.
Trefí gros, de 38 mm o més de diàmetre, emprat per tapar ampolles màgnum.
cas magno
magre adj. → descarnat
mal de llum m.
Malaltia del cava2 que, per haver-se envellit amb llum natural, presenta gust ametllat.
cas mal de luz
màlaga m. inv.
1. Vi licorós, d'aproximadament 17°, de color fosc i gust dolç i fort, elaborat a la regió de Màlaga o amb raïm procedent de la regió de Màlaga —normalment, pero ximenes i moscatell. S'ha d'envellir durant cinc anys i se sol consumir com a vi de postres o com a aperitiu a una temperatura d'entre 17 i 20° C. S'empra, també, com a base per al vi medicinal. El màlaga més important és el blanc dolç, fet amb fermentació lenta i incompleta i amb most provinent de raïms assolellats.
cas málaga; vino de Málaga
fr malaga
2. màlaga dolç
Màlaga amb molt de sucre residual, consumit com a vi de postre, de color pallós o ambre fosc.
cas málaga dulce
3. màlaga llàgrima
Màlaga dolç consumit com a vi de postres, molt delicat, elaborat amb raïm només trepitjat.
cas lágrima; málaga lágrima
4. màlaga moscatell
Màlaga elaborat exclusivament amb raïms de la varietat moscatell. Presenta la particularitat que pot canviar de color durant l'envelliment, passant del groc a l'ambre fosc. Es recomana de consumir molt envellit, encara que hi ha qui prefereix beure'l amb pocs anys d'envelliment.
cas málaga mocatel
5. màlaga pero ximenes
Pero ximenes (acc. 3) elaborat a la DO Màlaga.
cas málaga pedro jiménez
6. màlaga sec
Màlaga sense sucre residual, elaborat amb pero ximenes, la fermentació del qual ha sigut completa.
cas málaga seco
7. màlaga transanyenc
Màlaga amb molt envelliment, de qualitat superior.
cas málaga transañejo
malaltia f.
1. Anomalia del vi produïda per un agent microbià. No s'ha de confondre amb defecte.
cas enfermedad
2. malaltia de l'ampolla
Estat d'un vi fatigat.
cas enfermedad de la botella
fr maladie de la bouteille
ang bottle-sickness
3. malaltia del fil
Malaltia produïda per bacteris anaerobis que fa que el vi s'enterboleixi i que flueixi com una madeixa, com l'oli, a causa de la seva viscositat.
cas ahilamiento; madreamiento
malbec m. AMP
1. Varietat de cep negra. 2. Raïm de cep malbec. 3. Vi elaborat amb raïm malbec.
[etim] Probablement, del francès malbec, ídem, o bé d'una habilitació d'una variant de malvesc, nom de planta.
cas malbec; cot
fr malbec; cot; auxerrois; cahors; embalouzat; gordoux; jacobin; pied noir; pressac
ang malbec; cot
SIN cot
malla f.
Teixit de fils metal·litzats i daurats en forma de xarxa que es posa lligada a l'entorn de les ampolles de vi. Serveix com a element de distinció en la presentació d'alguns vins.
cas alambrado; malla
mallal m.
Mesura de vi variable, compresa entre 15 i 50 l.
mallol m.i adj.
(Vinya o cep) que encara no fa un any que és plantada però que ja dóna fruit. Els raïms d'aquest tipus de cep serveixen per elaborar el vi de mallol.
[etim] Del llatí malleolu 'martellet', dit així perquè els ceps per empeltar tenen forma de martell.
cas majuelo (o -la); (viña) novel; (viña) nueva
fr barbue; poudrette; (vigne) jeune
ang rooted (vine)
SIN vinya novella, vinya de primer any
mallolada f.
Vinya composta de mallols.
cas majuelo m; majolar m.
mallolet o malloliu m.i adj.
(Cep) acabat de plantar.
malt m. → whisky de malt
malura f.
1. Nom genèric de qualsevol malaltia de la vinya.
cas mal m.
2. malura nova → fil·loxera
3. malura (vella) → cendrosa
malvasia f. AMP
1. Varietat de cep blanca o negra, originària de Grècia i cultivada al Garraf i a l'interior de Tarragona. Pot ser que es designi amb complements: de Sitges, roja, catalana, del país, de gra gros, grossa, primerenca, borda o d'Alacant. 2. Raïm de cep malvasia, menut i de gra gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic. 3. Vi de postres blanc elaborat amb raïm malvasia, dolç, licorós i d'alta graduació, fi i olorós.
[etim] De la forma italianitzada (Malvasia) de la població grega de Monembasía.
cas malvasía; fumat; larige; royal
fr malvoisie; fauvet
ang malmesy; malvasia; ribier
SIN subirat (parent), parent, santjaume, rojal (de Xella), roget, fumat1, jaumet [TA], jaumenc, jaumí
*nota L'anglès malmesy s'aplica només al vi. En el cas català, per referir-se al vi es pot dir vi malvasia, vi de malvasia i malvasia (aquesta darrera forma, tant femenina com masculina). En tot cas, els sinònims només s'apliquen a la varietat de cep i de raïm.
mançanilla f.
Vi licorós comercialitzat com a xerès elaborat a Sanlúcar de Barrameda, sec i poc àcid, de color pallós, lleuger al paladar i d'aroma punxant. Té uns 15'5°, per bé que pot arribar als 17°. La seva temperatura de servei és a 10° C i acompanya molt bé mariscos.
cas manzanilla
ang manzanilla
mandó m. AMP
1. Varietat de cep negra, que produeix molt els primers anys i poc després, pròpia —per bé que en regressió— de l'Empordà i d'altres indrets de Catalunya i que es troba a altres zones de la península Ibèrica. 2. Raïm de cep mandó, menut i molt compacte i de gra mitjà.
cas mandón
manipulació f. → correcció del most
mannitat adj.
Dit del vi malalt que conté mannita.
mansés (de Capdrell) m.AMP
1. Varietat de cep negra, cultivada a Mallorca. 2. Raïm de cep mansés, atapeït, de pell gruixuda.
cas manses de Capdrell
manto (negre) m. AMP
1. Varietat de cep negra, cultivat sobretot a Binissalem, Mallorca, possiblement derivada de l'adaptació de la garnatxa a l'illa. 2. Raïm de cep manto, que dóna vi aromàtic apreciat.
cas manto (negro)
marc1 m. → brisa
marc2 m.
1. Aiguardent obtingut per destil·lació de la brisa repremsada, d'entre 38 i 55° i amb no més de 10 g/l de sucres. Per bé que la paraula marc pot designar aquest tipus d'aiguardent independentment del seu origen, sovint rep altres noms en funció del territori on es produeix: hi ha la grappa italiana, l'oruixo gallec, etc.
[etim] Del francès marc, ídem, que indica el resultat del verb marcher 'trepitjar'.
cas marc; orujo de vino
fr eau-de-vie de marc; marc
ang distilling slops; marc; still slops; still wash; stillage
SIN aiguardent de brisa
2. marc de cava o marc de xampany
Marc elaborat amb la brisa procedent del raïm utilitzat en l'elaboració de vi escumós.
cas marc (de cava); marc de champán
fr marc
marca f.
1. Nom comercial amb què es denomina un vi determinat.
cas marca
fr marque
ang trade mark; brand
2. gran marca
Marca de xampany d'importància elevada.
cas gran marca
fr grande marque
marca d'escumós f.
Signe de 7 mm d'amplada màxima que hi ha a la base del tap de cava i que serveix per indicar de quin tipus de vi escumós es tracta. El cava2 du un estel de quatre puntes; el granvàs, una circumferència, i el vi gasificat, un triangle equilàter.
marcat adj.
Dit del vi que, en algun dels seus trets organolèptics, mostra clarament la influència d'alguna cosa. Un vi marcat per una estada llarga en fusta.
cas marcado
fr marqué
ang marked
mare f.
1. Petita quantitat de vi que es deixa en una bóta perquè, en tornar-la a omplir, impregni el vi nou dels seus trets organolèptics. 2. Llevats d'un vi que romanen en una bóta que l'ha contingut i que condiciona les característiques sensorials del vi que s'hi posa. Es parla, però, d'un vi de solera en lloc d'un vi de mare.
cas asiento; fondillón; fondón; lía; madre; solero (o -ra)
fr mère
ang mother
SIN solera1
3. mare del vinagre
Tel que forma el vinagre.
cas madre del vinagre
fr mère du vinagre
ang mother of vinegar
4. mares f pl → pòsit
marejat adj. → fatigat
maridatge m.
1. Relació harmònica entre un vi i la vestimenta i l'ampolla. 2. Relació harmònica entre un vi i la menja a la qual acompanya o amb la qual se serveix. Normalment, el maridatge no està lligat a cap norma més que la del gust personal, però se segueix el costum que els vins s'han de servir, a les menjades, en una relació de menys graduació a més graduació a mesura que avança l'àpat. Així, amb els entrants se serveixen aperitius o vins blancs. Amb els peixos, ànecs, salses picants, minestres i menges amb llimona, vins blancs. Amb les carns, formatges, embotits i plats amb salses —tret que siguin molt picants—, preferiblement vins negres d'alta graduació, encara que també es poden beure vins blancs. A les postres, vins generosos —si hi ha fruita seca o dolços secs, preferiblement vi ranci o mistela (acc. 1), vi blanc dolç o abocat o bé vi escumós. Pel que fa específicament als vins escumosos, el sec acompanya bé postres i dolços; el brut serveix per a l'inici de menjades i per a peix i carn blanca; el rosé és especialment indicat per acompanyar formatges, com a aperitiu i com a últim glop d'un plat. Hi ha vins molt específics que es fan servir per acompanyar plats especials, com ara la mançanilla, indicada per a mariscos.
cas maridaje; armonización; arte de combinar; emparejamiento; hermanamiento
fr mariage
marraixa m. → bombona
marrasquí m.
Licor una mica glutinós i força dolç, elaborat originalment a la Dalmàcia, fet amb aiguardent de cireres amargues, fulles de cirerer, vi i sucre. No s'ha de confondre amb licor de cireres.
cas marrasquino
fr marrasquin
ang maraschino
marregada f. → pòsit
marsala m. inv.
1. Vi dolç d'elevada graduació alcohòlica —entre 10 i 23°, encara que el comercialitzat sigui preferentment d'entre 17 o 18°—, elaborat a la regió de Trapani, Sicília, i, especialment, a la ciutat de Marsala. És fosc i té gust de caramel. S'elabora amb criança tradicional, com el xerès, i s'enforteix amb most caramel·litzat i esperit de vi. Ha d'envellir en fusta entre 2 i 5 anys.
cas marsala
fr marsala
ang Marsala
2. marsala extravell
Marsala verge que ha envellit durant 10 anys.
cas marsala extraviejo; stravecchio
fr stravecchio
3. marsala fi
Marsala que ha envellit durant 4 mesos en roure.
cas fino; marsala fino
fr fino
4. marsala superior
Marsala envellit durant un mínim de 2 anys en roure.
cas superiore; garibaldi dolce; marsala superior
fr superiore
5. marsala verge
Marsala no enriquit en què la graduació s'aconsegueix fent envellir durant 5 anys el vi en roure.
cas marsala virgen; vérgine
fr vérgine
martini m.
Còctel elaborat amb ginebra i vermut sec.
[etim] Segurament deriva del nom de marca, encara que, segons la tradició, prové del nom del cambrer Martini de Arma, que treballava a l'Hotel Knikerboker de Nova York a principis del segle xx.
cas martini
fr martini
ang martini
martorell m.o martorella f.AMP → parellada
marxant -a m. i f.
Persona que ven vi, especialment si és un venedor especialitzat a proveir cellers i restaurants.
cas tratante
fr marchand -ande de vins
mastec m.o masteguera f.AMP → messeguera
mataró m. AMP
1. Varietat de cep negra. 2. Raïm de cep mataró, de gra mitjà o gros, poc bo per menjar però que dóna bon vi.
cas mataró
matavells m.o matavella f.AMP → messeguera
mateu m. AMP
1. Varietat de cep blanca. 2. Raïm de cep mateu, de gra redó i menut, que es barreja amb raïms negres a l'hora d'elaborar vi.
cas mateu
matís m.
1. [generalment usat en plural, matisos] Reminiscència de caire gustatiu de fruita, espècies, fusta o d'altres elements que presenta un vi. 2. Grau o tonalitat del color del vi.
cas matiz
ang trace
SIN traça
maurí m. inv.
Corberes dolç natural negre, elaborat a la població de Maurí, Catalunya Nord, principalment amb raïm garnatxa i macabeu, envellit un mínim de dos anys. És consistent, amb cos i afruitat, i guanya durant l'envelliment.
SIN vi de Maurí
MCR m abr → most concentrat rectificat
cas MCR
fr MCR
mebuixal adj.
Dit del vi jueu encara no bullit.
medoc m. inv.
Borgonya negre elaborat a la regió de Médoc, sobretot amb varietat merlot.
cas medoc
fr médoc
ang médoc
mel de raïm m.
Líquid espès, viscós i dolç, obtingut del suc de raïm al qual s'ha afegit sucre i aigua.
cas jarabe de uva
fr sirop sucré
SIN xarop de raïm
melós adj.
Dit del vi blanc suau, substanciós i madur. És un atribut positiu.
cas meloso
fr mielleux
ang honeyed
menisc m.
Part del rivet2 situat a la punta més allunyada dels ulls del tastador quan aquest inclina la copa de tast, i davall de la qual hi ha menys quantitat de líquid, la qual cosa permet que la llum traspassi millor el vi.
*nota Sovint, menisc s'empra com a sinònim absolut de disc, encara que, atesa la seva confusibilitat, convé distingir tots dos mots. En física, es considera que el menisc és el que en tast es denomina corona, però en la degustació analítica cal emprar els termes tal com els definim aquí.
cas menisco
fr ménisque
ang meniscus; rim
menta f.
Licor d'uns 30° elaborat amb essència de menta piperita, aproximadament 2 g dissolta en 500 g d'alcohol i 500 g de xarop de sucre.
cas menta; peppermint
fr alcool de menthe; peppermint
ang peppermint; pippermint
SIN peppermint
merlot m. AMP
1. Varietat de cep negra originària de Bordeus, introduïda recentment als Països Catalans. 2. Raïm de cep merlot, de gra menut i pell gruixuda, que dóna vins fins i de color robí molt intens. S'empra sobretot per a l'elaboració de medoc i d'alguns vins del nord d'Itàlia. Aquests vins, de graduació mitjana, envelleixen ràpidament sense perdre qualitat. L'aroma primària recorda la confitura i el pebre verd, mentre que l'aroma terciària recorda el fum, el cedre i la vainilla.
cas merlot
fr merlot; sémillon rouge; bigney rouge; crabutet; vitralle
ang merlot
merseguera f. AMP → messeguera
mescal m.
Aiguardent propi de Mèxic obtingut per destil·lació de les fulles i les arrels de la iuca, un tipus d'atzavara no conreada.
[etim] Del castellà mezcal, i aquest del nahua mexcalli, ídem.
cas mezcal; pulque
fr mescal; pulque; pulqué
SIN pulque
mescla f.
1. → cupatge
2. de mescla loc. adj. → cupat
mesquí adj.
Dit del vi que que presenta molt poques qualitats.
cas mezquino
fr étrinqué
ang skimpy
messeguera f. AMP
1. Varietat de cep blanca. 2. Raïm de cep messeguera, menut i de gra gros i en forma ovoide curta, de gust aspre.
*nota Existeixen diverses variants fòniques d'aquest mot: marsaguera, merseguera, massadera, etc.
[etim] D'origen incert; probablement relacionat amb messeguer 'guardacamps'.
cas masaguera; trová; verdosilla
SIN merseguera, mastec, masteguera, sitjà, esquitxagós, escanyavells, escanyavella, matavells, matavella, planta borda
mètode m.
1. Conjunt de tècniques establertes i dirigides que es fan servir per elaborar o envellir un vi.
cas método; técnica
fr méthode
ang method
2. mètode champenois Terme incorrecte: vegeu mètode xampanyès.
3. mètode de la Charente
Mètode per elaborar brandis consistent en una destil·lació discontínua, en què en una primera fase s'obté holandes i en una segona fase se n'apuja el grau.
fr méthode charentais
4. mètode del vas clos, mètode granvàs o mètode Charmat
Mètode d'elaboració de vi escumós natural en què la segona fermentació es du a terme abans de l'embotellament en grans tines tancades hermèticament a 20° C i en pocs dies —mínim, 21—, i després es refreda a –5° C.
cas fermentación en cuba cerrada; método Charmat; método de la cuba cerrada; método de los grandes envases; método granvas
fr fermentation en cuve close; méthode cuvé closse
ang Charmat method; Charmat process; cuvé closse method; tank method
5. mètode gallicós o mètode Gallicoise
Mètode d'elaboració de vi escumós en què el vi s'embotella abans de la primera fermentació.
cas método Gallicoise
fr méthode Gallicoise
ang Gallicoise method
6. mètode purificant
Mètode que permet que els estris emprats en l'elaboració de vi jueu estiguin lliures d'elements impurs. Són mètodes purificants el hagalà i el libun.
*nota S'ha d'evitar l'ús del terme mètode caixeritzant.
7. mètode rural
Mètode d'elaboració de vi escumós en què el vi s'embotella abans de la primera fermentació i sense degollament.
cas método rural
8. mètode tradicional
Mètode d'elaboració de vi escumós consistent en una segona fermentació del vi en ampolla durant un mínim de nou mesos, en què els sucres naturals que conté fermenten.
cas método tradicional
fr méthode traditionnel
ang traditional method
9. mètode transfer
Mètode d'elaboració de vi escumós consistent en un envelliment en ampolla de dos mesos.
*nota Cal pronunciar transfer agut, és a dir, amb l'accent a la e.
cas método transfer; fermentación en botella
fr méthode transfer
ang transfer method
10. mètode Trefethen
Mètode de vinificació i d'envelliment emprat per evitar que el vi adquireixi gust de roure en excés, consistent a fermentar el vi en una bóta d'acer i envellint-lo en roure amb un 15% de les bótes completament noves.
cas estilo Trefethen; método Trefethen
ang Trefethen style
11. mètode xampanyès
Mètode tradicional, referit exclusivament a l'elaboració de xampany.
cas método champanés; método champanizador; técnica champenoise
fr méthode champenoise
ang champagne method
metxa f. → lluquet
metxar v. tr. → ensofrar
metxer m. → lluquet
microbiològic -a adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda productes resultants de l'elaboració amb fermentació o una substància anàloga, especialment iogurt, suor, mares, llevat de flor, etc.
cas microbiológico
ang microbiological
migral m. → carroll
mildiu o míldiu m.
1. [dit també míldiu de la vinya si cal distingir-ho del que afecta altres cultius] Malaltia de la vinya causada per fongs, que n'afecten els òrgans vegetals.
[etim] De l'anglès mildew 'floridura'.
cas mildeo; míldiu; añublo; niebla
fr mildiou
ang mildew; downy mildew
2. mildiu pulverulent o míldiu pulverulent → cendrosa
millorar
1. v. intr. Evolucionar, un vi, de manera que les qualitats sensorials esdevenen qualitativament més apreciades en el tast. Alguns especialistes consideren que la millora consisteix en el fet que un vi se suavitza, és a dir, que les característiques esdevenen menys agressives als òrgans sensitius. Aquest vi ha millorat dins de l'ampolla. 2. v. tr. Fer que (un vi) sigui millor. Aquest celler ha millorat el vi que produeix. Podem millorar el nostre licor amb tècniques innovadores.
cas mejorar; venirse (acc. 1)
fr (se) bonifier
ang improve, to
minvar1 v. intr.
Perdre, una bóta, vi per evaporació. Per evitar que el vi contingut es faci malbé pel contacte amb l'aire, hom reomple la bóta. Si la bóta minva, reompliu-la.
cas mermar
fr consumer
ang waste, to
minvar2 v. intr.
Perdre, una característica, presència en un vi a causa d'un envelliment en vidre excessivament llarg. El color ha minvat: aquest vi ha estat massa temps en l'ampolla.
cas aminorar
fr diminuer
mistela f.
1. Vi semifermentat d'entre 13 i 18°, de gust dolç i de color fustós, consumit generalment com a aperitiu o com a acompanyament de fruita seca o pastes. S'obté per afegiment d'alcohol al vi most, de manera que hi ha una aturada fermentativa i el vi resultant presenta més sucre que el corrent. Se sol emprar per a l'elaboració d'aperitius vínics. 2. Beguda feta amb aiguardent, aigua, sucre i canyella.
cas mistela
fr mistelle
ang mistelle
mistelat m.
Piqueta similar a la mistela (acc. 1), de color negre, que s'elabora afegint alcohol a la brisa premsada, normalment en una proporció aproximada d'uns 600 l per cada 10.000 kg.
mitadella f.
Mesura de vi d'1 l aproximadament.
mitger m.
Mesura de vi de 8 l aproximadament.
mitja1, mitgerola o mitgetaf. → petricó
mitja2 f. → barrica
mitja lluna f.
Recipient semicircular d'uns 25 l de capacitat format per mitges dogues que serveix per colar vi.
mitja marca m.
Tap de suro de 38-40 mm de llargada i 25-79 mm de diàmetre.
cas media marca; quilmes
SIN quilmes
mitjana f.
Doga de fons situada al mig del fonell, la més llarga de totes les del conjunt.
moienc m.
Tap de suro cilíndric fet a mà —o imitació— de 13'5-18 mm de llargada i 20'5 mm de diàmetre.
[etim] Per calc del francès moyen, ídem, habilitació semàntica de moyen 'mitjà', en referència a la qualitat del tap.
cas moyen
fr moyen
moll1 m.AMP → mollar
moll2 adj. → flac
molla f. → brisa
mollar m. AMP
1. Varietat de cep negra —per bé que també n'hi ha una variant blanca— procedent de l'Empordà. El nom d'aquesta varietat presenta multiplicitat de formes: mollenc, mollic, mollaró, mollaric, mollaret [CT], mollarinc [EM] i mollinc [EM]. 2. Raïm de cep mollar, menut i de gra mitjà, de gust aspre però molt sucós, poc adient per fer vi.
cas mollar (cano)
SIN moll1
monestrell m.o monestrella f.AMP
1. Varietat de cep negra originària de Bordeus i cultivada sobretot al País Valencià, apta per al secà. 2. Raïm de cep monestrell, molt menut i compacte, de gra mitjà o menut, amb gust fort, destinat a l'elaboració de vins aromàtics i rancis. 3. Vi elaborat amb raïm monestrell, de gust dolcenc i que recorda les panses, de color intens, i que sol ser elaborat amb cupatge, tot afegint-hi vi provinent d'una varietat d'evolució lenta.
[etim] Del llatí vulgar *monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era cultivat sobretot en monestirs. Vegeu cartoixà.
cas morastel; alcayata; muristello; negrelejo; torrontés
fr monestrel
SIN garrut [PL], garró [GF], xurret, veremeta
montilla m.
Vi licorós comercialitzat com a xerès elaborat a Montilla amb varietat pero ximenes. És de color ambre, s'enfosqueix amb l'envelliment —que és, normalment, llarg—, i té uns 16-18°, encara que pot arribar als 20° o més. Presenta una aroma punxant atenuada i un gust suau d'avellanes. Tot i que és sec per naturalesa, generalment s'endolceix perquè esdevingui melós.
cas montilla; (vino) montillado; (vino) amontillado; vino de Montilla
fr montilla
ang medium
SIN amontillat, vi amontillat, vi de Montilla
montona f., montònecm.o montònega f.AMP → parellada
[etim] De l'italià montonico, ídem.
montrachet m.
Borgonya blanc sec i aromàtic elaborat a Montrachet, d'entre 9 i 10°, de color ambre i amb un lleuger gust d'avellanes. És considerat dels millors blancs.
*nota Cal pronunciar-ho a la francesa, com si s'escrivís montraixé.
cas montrachet
fr montrachet
moro adj. → fort
mordent adj.
Dit del vi molt poc suau, força àcid i astringent.
cas mordiente
fr mordant
ang sitting
morrió m.
Estructura de filferro dolç trenat, de forma cònica, situada davall de la càpsula que, amb la xapa, sosté el tap de cava subjecte a l'ampolla de cava, i que cal descaragolar per destapar-la.
cas alambre; bozal; ligadura; morrión
fr dispositif de fermeture; muselet
ang muselet; wire cap
moscat m. AMP
1. → moscatell
2. moscat de Ribesaltes → ribesaltes
moscatell m. AMP
1. Varietat de cep blanca o negra, cultivada arreu d'Europa i al nord d'Àfrica. A vegades se n'indica la procedència: moscatell d'Alexandria, de Màlaga, de Lanzarote, de Chipiona, etc. Hom distingeix també el moscatell d'altres varietats, com ara el moscatell de gra petit i el moscatell de gra gros. 2. Raïm de cep moscatell, menut i de gra gros i ovoide, amb perfum i amb un gust dolç que recorda el mesc. 3. Vi dolç elaborat amb raïm moscatell —normalment, prèviament assolellat—, amb un gust i una olor que recorden el mesc, obtingut amb aturada fermentativa per addició d'un altre vi, o bé amb una fermentació alentida i parcialment en ampolla, que fa que no tot el sucre esdevingui alcohol.
[etim] De mesc, perquè té gust de mesc; i aquest, del llatí muscus, ídem.
cas moscatel; muscadel
fr muscat; muscadet; frontignan; picardan
ang muscat
*nota El francès picardan fa referència exclusivament al moscatell cultivat a la regió de Picardan i al vi que en surt, i frontignan al cultivat a la regió de Frontignan i al vi que en surt. També en francès lacryma-christi es refereix al moscatell del sud d'Itàlia.
SIN moscat [CN]
moscatell de gra gros o moscatell romà
4. Varietat de cep blanca. 5. Raïm del cep moscatell de gra gros, menut i de gra voluminós i ovoide.
cas moscatel de grano gordo; romé blanco
SIN romer
moscatell de gra petit
6. Varietat de cep blanca. 7. Raïm del cep moscatell de gra petit, compacte i menut.
cas mescatel morisco; morisco; moscatel de grano menudo; moscatel fino
mosel·la1 f.
Copa de cos petit, més ample que alt (altura del cos: 45 mm; diàmetre màxim del cos: 50 mm; diàmetre de la boca: 60 mm; situació del diàmetre màxim: al centre del cos), sostingut per un peu de 80 mm, apta per al tast de vins blancs alemanys.
cas copa alsaciana; copa de Tréveris; copa de Trier
SIN copa alsaciana
mosel·la2 m inv
Vi produït a la vall del Mosel·la i dels
seus afluents, a Alemanya i Luxemburg.
SIN vi de Mosel·la
most m.
1. [pl. mosts o mostos] Líquid que surt dels raïms en trepitjar-los o premsar-los. Conté d'un 70 a un 85% d'aigua i de 140 a 225 g/l de sucre. En general, també designa el suc de qualsevol fruita que ha de ser fermentat per a l'obtenció de licors, amb la qual cosa hom diu de vegades most de raïm si prové d'aquesta fruita per distingir-lo d'altres mostos. Se sol diferenciar també el most del suc de raïm; el primer terme designa el que es destina per a l'obtenció de vi, mentre que el segon fa referència al que es consumeix sense fermentar.
cas mosto
fr moût
ang must
2. most concentrat
Most al qual s'ha llevat l'aigua i que s'empra en la xaptalització i en l'elaboració d'altres productes, com ara arrop, macvin o torrat.
cas mosto concentrado; atestadura
fr moût concentré
ang concentrated must
3. most concentrat rectificat
Most concentrat que s'ha rectificat.
cas mosto concentrado rectificado
fr moût concentré rectifié
abr MCR
4. most fermentant → vi most
5. most sobre taules
Xerès jove amb què es reomplen les bótes de l'última criadora que conté xerès.
cas mosto sobre tablas
mostillo m. → arrop
mostós -osa adj.
Dit de la varietat o del raïm que dóna molt de most en el premsatge o el trepig.
mostra1 f.
Grans de raïm escollits aleatòriament de diversos ceps d'una vinya, sempre que n'hi hagi en proporció idèntica de la part solana i obaga del cep i de la part baixa, la part mitjana i la part alta, per fer-ne el control de maduresa. Amb l'anàlisi de la mostra es pot predir la natura del vi resultant.
cas muestra
mostra2 f.
1. Ampolleta de vi de mig petricó que conté el vi tret a l'espinjolar. 2. Conjunt d'ampolles que contenen un mateix vi i que es guarden dins del celler per comprovar l'evolució d'aquest vi en vidre al llarg del temps.
cas muestra
fr prélèvement
ang sampling
mostra3 f.
1. Quantitat de vi destinada al tast. Correspon al líquid que ocupa un terç de la capacitat de la copa de tast, del qual es pren un glop a la fase gustoolfactiva.
cas muestra
fr échantillon
ang sample
2. mostra alterada
Mostra de comparança que conté additius o bé que hom ha alterat, usada en el test de la parella.
cas muestra alterada
3. mostra de comparança
Mostra usada per comparar-la amb una mostra de control.
cas muestra de comparación
fr échantillon de comparance
ang comparison sample
4. mostra de control o mostra de referència
Mostra usada en els tests sobre la qual hom vol obtenir informació.
cas muestra de control; muestra de referencia; patrón de referencia
fr échantillon de référence
ang reference sample
motllo m.
Cèrcol de testa provisional que es fa servir durant la construcció d'una bóta.
SIN cèrcol motllo
mullar v. tr.
Ruixar amb aigua (les dogues d'una bóta) un cop estan bastides.
mustillant adj.
Dit del gust que presenta el vi most, amb puntes de dolçor —degudes al most— i de picantor —degudes al vi.
[etim] Del francès moustillant, ídem.
cas moustillant; mustillante
fr moustillant
ang moustillant
mustímetre m. → pesamostos