lacti làctia adj
Dit del vi, o bé del seu
gust o de la seva aroma, que recorda productes làctics, especialment formatge,
nata, salsa de soia, etc. És una característica present en alguns vins de
criança d'alta qualitat.
cas lácteo
ang milky
LD m abr ® llindar
diferencial
cas UD
LDS m abr ® llindar
de detecció sensorial
cas UDS
libar v tr
Beure un glopet (de vi),
normalment per tastar-lo no tècnicament.
cas libar
fr sucer
ang libate, to; sip, to; suck, to
libun m
En l'elaboració de vi
jueu, mètode purificant que consisteix a foguejar els estris que s'han d'emprar
en la vinificació.
licor m
1. Terme genèric que s'usa
per designar begudes alcohòliques dolces, de natura diversa.
cas licor
fr liqueur f; vin de
liqueur m
ang liquor; sprits
2. licor (de fruita)
Licor aromatitzat preparat
per maceració, infusió o destil·lació de materials vegetals —especialment,
fruites i herbes— amb alcohol. També es pot obtenir afegint extrets aromàtics o
essències a altres begudes alcohòliques. Hom el sol edulcorar amb sucre
natural, acolorit o no. Segons el contingut en sucre, molt variable, poden ser secs (menys de 100g/l), semisecs o semidolços (entre 100 i 200g/l) i dolços (més de 200g/l). El contingut alcohòlic és generalment
superior a 30°. Si s'obté per destillació de vi, s'anomena aiguardent, per distingir-lo del que s'obté amb altres
procediments. Molts tipus de licor es designen amb el nom de la fruita; es fa
en singular si hom només menja normalment una peça de fruita en els àpats
corrents (licor de poma, licor de plàtan) i es fa en plural si es
tracta de fruites de mides més reduïdes que solen ser menjades en quantitats
superiors a una o dues en els àpats corrents (licor de cireres). També es pot designar directament el nom de la
planta (anís, menta, etc.) amb què s'elaboren. Sovint, també s'usa licor per designar qualsevol beguda
alcohòlica que no sigui vi.
cas licor (de frutas); chupito
fr liqueur
ang liquor
3. licor d'expedició
Solució de vins vells o
d'altra mena barrejats amb sucre i algun conservant. S'afegeix al vi escumós
després del degollament per acabar d'omplir l'ampolla i suplir el líquid que
n'ha sortit desprès. La fórmula de cada barreja difereix d'un celler a un
altre.
cas licor de expedición; salsa
fr liqueur de dosage; sause
ang expedition liqueur
SIN xarop d'expedició
4. licor de tiratge
Solució de vi base amb
sucre en alta concentració —entre 500 i 650 g/l—, llevats i algun clarificant
que s'afegeix, durant el tiratge, al vi base que s'ha embotellat.
cas licor de tiraje
fr liqueur de tirage
ang drawn-off liquid; tirage liqueur
SIN xarop de tiratge
licorar v tr
® enriquir
licorera1
f
Estri de taula en forma de
safata que serveix per posar-hi ampolles i gots per beure licor.
cas cubilete; licorera
fr cave
ang liqueur cabinet
SIN
cove
licorera2
f
Ampolla de vidre de paret
molt gruixuda que serveix per contenir licor. És de disseny variant; sol ser
cilíndrica, però també de secció quadrada. Es caracteritza perquè du un
precinte superposat al tap i, normalment, un broc de plàstic que fa minvar el raig
que en surt.
licorista m i f
Persona que fa o ven
licors.
cas licorista
fr liquoriste
ang distiller; dealer in liquor
licorós adj i m
1. (Vi) generós que presenta
un contingut de sucres superior a 50 g/l. 2. Per extensió, (vi) ric en alcohol i que té l'aspecte i el
gust d'un licor.
cas (vino) encabezado; (vino)
licoroso
fr (vin) liquoreux; (vin)
moelleux; vin de liqueur; vin viné
ang fortified (wine); strong
(wine)
SIN
vi de licor,
vi reforçat, vi encapçalat, vi enfortit, vi enriquit, vi licorós
límpid adj
Dit del vi que deixa
passar la llum. S'oposa a opac i no s'ha de confondre amb nítid.
cas límpido; transparente
fr limpide
ang bright; limpid
SIN
transparent
lladró m
® pipeta
llàgrima f ® vi (de) flor
llàgrimes f pl
Gotes de vi incolores que
deixa un vi a la paret de la copa després d'una sacsada o d'una rotació. La
seva presència està relacionada amb la riquesa del vi en alcohol, sucres i
glicerol.
cas arcos; lágrimas; piernas; pilastras; puentes; ventanas
fr jambes; larmes; pleurs
ang arches; legs; tears
SIN regalims
llarg (en boca) adj
Dit del vi que té un pas
de boca durador i que exhibeix tota la seva expressió aromàtica.
cas largo (en boca)
fr long (en bouche)
llavor f
Part nuclear, de natura
llenyosa, d'un gra de raïm. Per bé que és mengívola, sovint es treu de dins per
fer-lo més gustós. En el cas de raïms per vinificar, hom els sol treure abans
que el most fermenti.
*NOTA
Per fer
referència al conjunt de llavors, es pot usar igualment el singular: Hom treu la llavor (o les llavors) abans de
menjar-se el raïm.
cas granilla; pepita; semilla
fr pépin
ang grape-seed; pip; seed
SIN granet, pinyol, granelló, gramull, vinassa3, vinassó
lledoner m AMP
1. ® garnatxa
2. lledoner gris o lledoner pelut ® garnatxa peluda
lleuger adj
Dit del vi de poc grau alcohòlic,
que no té cos. Pot ser un adjectiu positiu en vins blancs o rosats novells.
S'oposa a amb cos.
cas esbelto; fluido; ligero
fr élancé; fluide
ang élancé; fluide; low in alcohol
SIN esvelt, fred, fluid
llevataps m
1. Eina de ferro proveïda d'un
mànec i d'una barra helicoïdal que serveix per treure els taps de suro de les
ampolles de vi. La majoria de llevataps es fan servir només en vins tranquils,
per tal com el tap de cava es treu amb la mà, encara que també hi ha llevataps
específics per a vins escumosos.
cas abrebotellas; abridor; sacacorchos; sacaespiche; sacatapones;
tirabuzón
fr débondeur; débondoir; ouvre-bouteille; tire-bonde; tire-bouchon;
tire-esquive
ang bottle opener; bung puller; corkscrew; screwpull; spile puller
SIN tirabuixó, destapador
2. llevataps amb tallacàpsules
Llevataps que du
incorporat un tallacàpsules.
cas sacacorchos con cortacápsulas
fr tire-bouchon limonadier
ang combiwine
3. llevataps d'ales
Llevataps que, en comptes
de mànec, disposa d'una rosca i de dues ales que permeten fer pujar o baixar la
barra de ferro caragolada amb què s'ha perforat el tap.
cas sacacorchos de doble palanca; sacacorchos de mariposa; tirabuzón
con mango
ang lever(s)pull; spinhadle
4. llevataps de cava o llevataps de xampany
Llevataps proveït d'un
receptacle de goma petit amb què s'agafa el barret del tap de cava, que serveix
per extreure'l. També n'hi ha que tenen una forma similar als trencanous.
cas sacacorchos de cava; descorchador de champaña
ang screwpull; champagne star
5. llevataps de làmines
Llevataps format per dues
barnilles molt petites en disposició paral·lela que s'introdueixen entre el tap
i el coll de l'ampolla per dos punts oposats i que extreuen el tap amb diversos
moviments rotatius.
6. llevataps de paret
Llevataps proveït d'una
palanca, més gran que els corrents, clavat a una paret i emprat en bars i
tavernes.
cas sacacorchos de pared
7. llevataps manual
Llevataps en què el mànec té
forma de T, que serveix per subjectar-lo fortament amb la mà i estirar, amb
força, el tap perforat.
cas sacacorchos en T
llevats m pl
Exemplars de fongs
ascomicets presents al most capaços de fermentar-ne els sucres i convertir-lo,
per tant, en vi.
cas levaduras f pl
fr levures (du vin) f pl
ang yeasts
llibre de qualificacions
m
Registre de les anyades
d'una DO amb indicació de la qualificació de cadascuna. La taula d'anyades n'és una versió reduïda que serveix per difondre
entre el públic la informació del llibre.
cas libro de calificaciones
llibre de registre m ® registre de celler
llinatge m
1. Tipologia d'algunes
varietats de vinya —usualment, d'origen francès— que poden produir vins de gran
qualitat. En són exemples la cabernet
sauvignon, la chardonnay, la riesling o la pinot negre, entre d'altres.
cas linaje
2. de llinatge loc adj ® noble
llindar m
1. Valor mínim a partir del
qual un estímul es manifesta amb prou força per ser tingut en compte en algun
paràmetre referent a la sensitivitat humana.
cas umbral
fr seuil
ang threshold
2. llindar de detecció sensorial o llindar
d'identificació sensorial
Valor mínim de presència
d'un estímul sensorial passat el qual provoca una sensació, com ara la
quantitat de sal necessària perquè hom trobi el gust salat en un menjar.
cas umbral de detección sensorial; umbral de identificación sensorial;
umbral de sensación
ang limit of detection
abr
LDS
3. llindar de percepció sensorial
Valor mínim de presència
d'un estímul sensorial passat el qual comença a ser perceptible, com ara la
quantitat de sal necessària perquè hom consideri que hi ha sal en un menjar o
se n'hi ha posat.
cas umbral de percepción; umbral de percepción sensorial
fr seuil de perception
ang sensory threshold; threshold of perception
abr
LPS
4. llindar de reconeixement sensorial
Valor mínim de presència
d'un estímul sensorial passat el qual comença a ser perceptible i
identificable, com ara la quantitat de sucre necessària perquè sigui
identificat en un menjar, amb el benentès que, amb menys quantitat n'hi ha prou
per superar el llindar de percepció sensorial quan no s'acompanya de cap altre
producte.
cas umbral de identificación sensorial; umbral de reconocimiento
sensorial
abr
LRS
5. llindar diferencial
Quantitat d'estímul que
cal afegir a una altra quantitat que ja és perceptible per reconèixer-hi una
diferència.
cas umbral diferencial
abr
LD
lluent adj
Dit del vi que reflecteix
la llum.
lluminós adj
Dit del vi molt brillant.
cas luminoso
fr lumineux
ang luminous
llunes f pl
Gotes greixoses que apareixen
al disc d'alguns vins. Es tracta d'un defecte.
cas lunas
lluquet m
Tireta impregnada de sofre
que es crema a l'interior de la bóta per treure'n les emanacions malsanes. En
cremar, desprèn diòxid de sofre, d'acció conservant i antioxidant.
cas alguaquida; azufrine; luquete; mecha (azufrada); pajuela
fr mèche (soufrée)
ang sulphur wick
SIN sofrí, ensofrada, tira de sofre, metxa, metxer
lot m
Mostra de vi presa d'un
celler per un veedor per fer-ne anàlisis i comprovar que compleix els requisits
de tipicitat exigits per un consell regulador.
cas lote; partida
SIN partida
LPS m abr ® llindar de percepció
sensorial
cas UPS
fr SP
LRS m abr ® llindar de reconeixement
sensorial
cas URS