Diccionari del vi
ebrietat f. → embriaguesa
edat (del vi) f.
1. Mesura corresponent al temps transcorregut des de l'elaboració d'un vi.
2. edat efectiva
Indicació de l'estat de maduresa i de les previsions de conservació d'un vi, determinada a partir de l'evolució que ha fet o està fent. És diferent per a cada vi, i també depèn de com es conservi cada ampolla.
3. edat real
Edat d'un vi mesurada en anys a partir de la data de la seva collita. Es diu que un vi té X anys.
efervescències f. pl.
Conjunt de bombolles menudes que es desprenen continuadament d'un vi escumós, pujant a la superfície. Són degudes a la presència de diòxid de carboni.
SIN bombolles, rosari
eix m. → caragol
eixart m. → empelt
eixut adj. i m. → sec (acc. 1)
elaborador -a de vi m. i f.
Persona que elabora vi, n'embotella i en ven.
cas cosechero -ra; elaborador -ra de vino; vinificador -ra
fr récoltant-manipulant; vinificateur -euse
ang winemaker
SIN vinificador -a
elegant adj.
Dit del vi —normalment, noble— equilibrat, amb delicades i suggeridores sensacions de nas i boca, tot i que no cal que siguin de gaire intensitat.
cas elegante; fino; premium
fr fin; élégant; prémium
ang elegant; premium
*nota En francès s'empra sobretot l'estructura lexicalitzada vin fin. A la Rioja, fino fa referència, sobretot, al vi que es va començar a elaborar a finals del segle xix amb envelliment en bótes de roure.
SIN fi, prèmium
embalatge m.
Operació que consisteix a posar les ampolles de vi en caixes de protecció per transportar-les del celler als punts de venda.
cas embalaje
fr emballage
ang packaging
embarrilament m. → embotament
embarrilar v. tr. → embotar
embastida f. → bastiment
embocadura f. → gust (acc. 1)
embocat m. → abocat
embogar v. tr.
Posar boga (a les dogues d'una bóta) per tapar la disgresa.
SIN embovar
embolicaire m. AMP
1. Varietat de cep. 2. Raïm de cep embolicaire, negre, menut i de grans grossos.
cas bonicaire; embolicaire
SIN bonicaire
emborratxar v. tr. i intr. → embriagar
embotament m.
Acció d'embotar vi o most.
cas encubado; envasado
fr cuvage; cuvaison f.; encuvage; enfûtage; entonnage; mise du vin en fût f.
ang barrelling; filling into casks
SIN encubament, embarrilament, envaixellament
embotar v. tr.
Posar (vi o most) dins d'una bóta.
cas encubar; envasar
fr cuver; encuver; enfûter; entonner
ang barrel, to; fill into casks, to
SIN encubar, embarrilar, envaixellar
embotellament m.
Operació d'embotellar vi. No s'ha de confondre amb embotellatge (que és la tècnica), i tampoc es pot usar embotellat com a sinònim d'aquest mot.
cas embotellado; embotellamiento
fr embouteillage; mise en bouteille; tirage
ang bottling
embotellar v. tr.
Envasar, el productor, (vi) dins de les ampolles en què s'ha d'envellir o vendre.
cas embotellar
fr embouteiller
ang bottle, to
embotellat adj.
1. Dit del vi que es ven embotellat, és a dir, dins d'ampolles de vidre o, també, en garrafes o bótes, sempre que aquests recipients hagin estat tancats abans d'oferir-los al públic. S'oposa a a granel. En aquesta botiga venen vi embotellat.
cas embotellado
fr bouché
ang bottled
2. embotellat en origen loc. adj.
Dit del vi que s'ha embotellat en el mateix lloc o país on s'ha elaborat.
cas embotellado de origen
fr mise au pays
ang estate-bottled
3. embotellat pel productor loc. adj.
Dit del vi embotellat pel mateix elaborador.
cas embotellado por el productor
fr mise au château
ang chateau-bottled
*nota No és correcte usar embotellat, com a nom, en el sentit d'operació d'embotellar; en aquests casos, cal dir embotellament.
embotellatge m.
Tècnica d'embotellar. No s'ha de confondre amb embotellament, que és l'operació.
cas embotellado
fr embouteillage
ang bottling
embovar v. tr. → embogar
embriac -aga adj. i m. i f.
(Persona) que està en un estat alterat perquè s'ha excedit en el consum d'alcohol. Pel fet que el consum i l'abús de l'alcohol és un fet present en la vida diària, l'embriaguesa rep diversos noms de caire popular, metafòrics i graciosos. Aquests sinònims no són recomanables en àmbits comunicatius de prestigi o bé en l'àmbit gastronòmic. Una llista no exhaustiva d'aquestes expressions és: (anar/estar) pet, (anar/estar) gat (o tenir un gat), (anar/estar) cec (o cego), (anar/estar) mamat (o mamadet), (anar/estar) tromp(et)a (o portar una tromp(et)a), (anar/estar) pitof, (anar/estar) begut, anar a la vela, empitongar-se, parlar llatí (o castellà), (portar/tenir) una (bona) píti(m.)a, anar calent de cap (o d'orelles), (anar/estar) bufat, estar fet una sopa, (portar) una tranca, portar una ensulfatada, un caulet, una torrada, una turca, una pulmonia, un pedal, una merla, una mantellina, entrompar-se, anar torrat, emmonar-se, emplimpar-se, anar a l'ast, (anar/estar) carregat, portar la biga, portar una moto, portar una mona, ser un buidaampolles o (anar/estar) xuflat. Quant al fet de beure en excés, hi ha expressions col·loquials del tipus cràpula, mamar, empinyar-se, entrompar-se o engatar-se. Aquests usos es troben en totes les llengües: en castellà, llevar una moto, llevar una tajada, privar; en francès, se beurrer, se biturer, se cuiter, se noicir, se peter, picoler, se pinter, alcoolo, etc.
cas beodo -da; borracho -cha; ebrio ebria; ebrioso -sa; embriagado -da; embriago -ga
fr ivre; ivrogne -esse; pochard -e; poivrot; soul; soûlard -e
ang (hard) drinker; drunk; drunkard; toper
SIN ebri èbria, borratxo -a
embriagar
1. v. tr. Fer beure en excés fins tornar embriac. Per Cap d'Any els seus amics el van embriagar.
cas emborrachar; embriagar
fr enivrer; griser; soûler
ang intoxicate, to; make drunk, to
SIN emborratxar
2. v. pron Beure en excés fins tornar-se embriac. Hom s'embriaga si abusa de l'alcohol.
cas emborracharse; embriagarse; chingarse [SA]
SIN emborratxar-se
embriaguesa f.
Estat d'un embriac, que fa que tingui les facultats motores i sensitives pertorbades.
cas borrachera; ebriedad; embriaguez; intoxicación etílica; vinolencia
fr biture; cuite; ébriété; griserie; ivresse; ivrognerie
ang drunken state; drunkenness; inebrity
SIN ebrietat, intoxicació etílica, borratxera2, borratxada
*nota El castellà vinolencia fa referència a l'actitud incontrolada de beure vi. El francès griserie es reserva per indicar els primers símptomes de l'estat de l'embriaguesa, un concepte que en català s'expressa popularment amb les perífrasis anar (una mica / un poc / un xic) content o anar (una mica / un poc / un xic) tocat (o tocadet). La forma intoxicació etílica és —com en castellà— una denominació tècnica dels professionals de la salut.
embruniment m.
Oxidació enzimàtica dels compostos fenòlics del most i dels vins blancs, de manera que la capa pren un to bru i fa olor de confitura.
cas pardeado
fr brunissement
ang browning
embut m.
Eina habitualment de metall en forma de tub, més obert de la part superior que de la part inferior, proveït d'un filtre, torçat cap a un cantó en aquest darrer tram —perquè el vi que hi passa no esquitxi— que es col·loca al decantador i que serveix per posar-hi el vi durant el decantament. Aquest tipus d'embut va rebre antigament el nom d'embut de Regency.
cas embudo
emparar v. tr. → protegir
emparellat m. → cèrcol de sotatesta
emparrat m.
Estructura filferrada en què una filera de ceps s'emparra.
cas emparrado; empalizada; veranda
fr treille
ang trellised vine
emparrellar v. tr.
Afegir parrell (al raïm o al most) per donar-hi coloració.
cas enyesar
fr plâtrer
ang plaster, to
SIN enguixar, duellar2 [PV]
empastar v. tr.
Untar el galze (de les dogues de la bóta) amb fang.
empelt m.
Part de tronc de cep —normalment, del país— amb un o més borrons que s'insereix sobre el portaempelt.
cas injerto
fr greffe; greffon
ang graft
SIN aixert, eixart, plant o planta
empitjorar v. intr.
Modificar, un vi, les seves qualitats sensorials en l'envelliment fent que esdevinguin menys apreciades en el tast o bé fent que esdevinguin desagradables.
cas empeorar
empordà m. inv
Vi elaborat a la comarca de l'Alt Empordà amb les varietats blanques lledoner i macabeu i les negres carinyena i garnatxa, amb l'afegitó de les varietats millorants ull de llebre, cabernet i chardonnay. Els vins més típics són el rosat, el novell i el garnatxa d'Empordà, encara que també se'n fa de blanc, sec, dolç i escumós.
cas empordá
empresa elaboradora, empresa productora o empresa vinícola f. → celler (acc. 5)
enagriment m.
Procés pel qual un vi es torna agre. Es considera una malaltia. Si és lleu o incipient, hom en diu picadura.
cas acetificación
fr acetification
ang acetification
SIN acetificació
enagrir-se v. pron
Experimentar, un vi, un enagriment. El vi es pot enagrir dins d'una bóta.
cas acetificarse; agriarse; avinagrarse; ponerse agrio
fr s'aigrir
ang make sour, to; sour, to; turn sour, to
SIN captrencar-se, acetificar-se
enaiguar v. tr. → batejar
encanudit adj.
Dit del vi, o bé del seu gust, que recorda el florit dels envasos o de les mànegues. Es diu així per referència al color blanquinós de les colònies de floridura que es fan amb el vi.
encaparrotador adj.
Dit del vi desequilibrat per un excés d'alcohol que produeix una alteració de la sensitivitat humana molt ràpidament.
cas cabezón; capitoso
fr capiteux
ang heady
SIN que puja al cap
encapçalar v. tr. → enriquir
encasellat m.
Superfície de paper de color blanc amb caselles quadrades contigües numerades, que serveix per posar-hi les copes de tast i tenir-les classificades. La distribució més habitual és una filera de quatre caselles (1x4) o bé un rectangle amb dotze caselles (3x4).
cas plano de apoyo
encepament m.
Conjunt de varietats de vinya plantades en una mateixa àrea de cultiu per tal d'obtenir-ne un vi amb cupatge que conservi els trets organolèptics de cada varietat.
cas encepamiento; encepe
fr encépagement
ang encepagement
encercolar v. tr.
Posar els cèrcols (a una bóta, a un carretell, etc.).
cas cinchar; enarcar
fr cercler; relier
ang hoop, to
SIN cercolar, cesclar, congrenyar
encetar v. tr. → destapar
enclota o encolta f.
Bóta d'entre 30 i 70 l de capacitat.
SIN mig barril
encubament m. → embotament
encubar v. tr. → embotar
enflaquit adj.
Dit del vi afectat per la malaltia del fil, que fa que en canviar-lo d'un recipient a un altre, el raig presenti un aspecte de fil (motiu pel qual es diu filamentós; també es pot dir sord perquè gairebé no fa soroll en rajar).
cas ahilado
fr filant
ang oily
SIN filamentós, sord
enfonsall m.
Pal llarg que serveix per remoure el vi most mentre fermenta per aixecar-ne els pòsits o bé per enfonsar el barret de brisa.
cas bazuqueador
fr bâton
enfortir v. tr. → enriquir
enfosquir-se v. pron
Adquirir, un vi blanc, foscor a causa del pas del temps, especialment per acció de la reacció de Maillard.
cas oscurecerse
enfustissar-se v. pron
Adquirir, un vi, un gust de fusta excessiu, normalment per una estada perllongada en bóta.
engolir v. tr.
Empassar-se (el glop de vi tastat), després de la fase gustoolfactiva.
cas engullir; ingerir; tragar
fr engloutir
ang gulp down, to; swallow, to
SIN ingerir
engraellat m. → brescat
engròs
Mot emprat a l'expressió
a l'engròs loc. adj. i adv. → a dojo
engrut m. → pòsit
enguixar v. tr. → emparrellar
eno- f. pref
Forma prefixada d'origen grec que significa 'vi', usada per a la formació culta de neologismes, sobretot si fan referència als aspectes culturals. El formant vini- té el mateix significat, prové del llatí i serveix per crear mots cultes que fan referència a les tasques que es duen a terme amb el vi (per exemple, vinicolorímetre, vinicultura). En canvi, vin(o)- és una creació nova a partir del català vi, i serveix per formar mots patrimonials o que requereixen la presència d'una o (per exemple, vinoscopi).
cas eno-; vini-; vino-
fr oeno-; vini-
ang oeno-; vini-; vino-
SIN vini-, vino-
enòfil -a adj. i m. i f.
(Persona) aficionada al consum de vi i experta en cultura enològica.
cas enófilo -la; pipeta m. i f.
fr connaisseur -euse; oenophile
ang oenophilist; wine lover
*nota En castellà es reserva el terme pipeta per a l'enòfil entès sobretot en vins cupats.
enofília f. → cultura del vi
enòleg -òloga adj. i m. i f.
1. (Persona) versada en enologia.
cas enólogo -ga; técnico -ca en vinificación
fr oenologist; oenologue
ang oenologist
SIN tècnic -a en vinificació, vinicultor -a
2. enòleg -òloga criador -a
Enòleg encarregat específicament de controlar l'envelliment d'un vi al llarg dels anys.
cas criador -ra
fr éleveur -euse
3. enòleg -òloga de terrer
Enòleg que dóna molta importància al terrer, sobretot pel que fa a la seva influència al vi que s'hi produeix.
cas apóstol del terruño; terruñista
*nota El castellà apóstol del terruño forma part de l'argot dels enòlegs que no són de terrer.
4. enòleg -òloga visitant
Enòleg de fama internacional que, al servei d'un celler, viatja per tot el món per comprovar mètodes de vinificació, per tastar vins i aplicar els coneixements rebuts al celler que l'ha contractat.
cas elaborador -ra de vino volante
ang flying-winemaker
enologia f.
Disciplina i tècnica de l'elaboració i envelliment de vins, especialment considerades com a conjunt de coneixements.
cas enología; vinicultura
fr oenologie; viniculture
ang oenology; study of wines; viniculture; wine growing
SIN vinicultura
enòmetre m. → alcoholímetre
enoteca f.
1. Col·lecció particular d'ampolles o de bótes de vi. L'enoteca sol ser, de fet, un celler, amb la particularitat que el material col·leccionat —el vi— i el condicionament del local estan pensats per poder ser visitats o ensenyats.
cas enoteca; vinoteca
fr oenothèque; vinothèque
ang collection of wine; wine collection
SIN vinoteca
2. enoteca de cava
Enoteca en què les ampolles aplegades són de cava.
*nota S'ha de rebutjar l'ús de cavateca, ja que és un terme mal format.
cas cavateca
enoturisme m.
Tècnica mercantil consistent a oferir i difondre atractius turístics, com ara oferta lúdica, visites, etc., per atreure visitants a una zona vinícola i combinar l'estada turística amb la comercialització de productes vínics.
cas enoturismo
enrancir-se v. pron
Esdevenir, un vi, ranci. No s'ha de confondre amb ranciejar. El vi pot enrancir-se si hom el posa en una bóta amb mares.
cas enranciarse
fr se rancir; rendre vieux; se devenir vieux
ang get stale, to; go rancid, to; mellow, to
enriquir v. tr.
Afegir alcohol (al vi most o al vi) amb la finalitat d'augmentar-ne la graduació o bé d'obtenir vi dolç.
*nota El sinònim alcoholitzar s'empra quan s'addiciona alcohol per fer un apagament. Normalment, es considera que el sinònim adobar només s'ha d'emprar si és per obtenir un vi dolç, però a la pràctica també s'usa aquesta forma per designar l'enriquiment d'altres vins.
cas alcoholizar; cabecear; encabezar; enriquecer; fortificar; licorar; merar; vinificar
fr alcooliser; enrichir; muter; viner
ang alcoholize, to; enrich, to; fortify, to
SIN alcoholitzar, encapçalar, enfortir, adobar, licorar, reforçar
enriquir-se v. pron
Accentuar, un vi, els atributs sensorials, com ara l'aroma o el gust, per evolució durant l'envelliment. Vam comprar un vi andalús que s'ha enriquit en aromes durant la criança.
ensofrada f. → lluquet
ensofrar v. tr.
Corregir (el most, el vi o el vi most) amb l'addició d'anhídrid sulfurós per conservar-lo o per apagar-lo. Se sol fer mitjançant la crema d'un lluquet o amb altres mecanismes.
cas azufrar; azufrinar; sulfitar; empajolar
fr mécher; soufrer; sulfiter
ang sulphite, to; sulphure, to; treat with sulphur, to
SIN sulfitar, metxar
ensucrat adj. → generós
ensumada f.
1. Operació de la fase olfactiva del tast en què hom ensuma el vi per apreciar-ne els trets olfactius.
cas golpe de nariz; prueba de nariz
fr nez
ang nose; smelling
SIN cop de nas
2. primera ensumada
Ensumada que es fa a copa parada.
cas primer golpe de nariz; primera prueba de nariz
fr premier nez
ang first smelling
3. quarta ensumada
Ensumada que es fa després de la tercera ensumada, quan el vi ja ha reposat d'ençà de la sacsada.
cas cuarto golpe de nariz; cuarta prueba de nariz
fr quatrième nez
ang fourth smelling
4. segona ensumada
Ensumada que es fa a copa remenada.
cas segundo golpe de nariz; segunda prueba de nariz
fr second nez
ang second smelling
5. tercera ensumada
Ensumada que es fa a copa sacsada.
cas tercer golpe de nariz; tercera prueba de nariz
fr troisième nez
ang third smelling
ensumar v. tr.
[usat amb o sense complement] Inhalar l'aroma despresa (per un vi) per apreciar-la, aspirant amb força, amb el nas ben a prop de la copa del líquid. Ensuma el vi i digues quines aromes hi trobes. Ensumant apreciaràs l'aroma.
cas aspirar; inhalar
fr humer
ang inhale, to; smell, to
entelat adj.
Dit del vi blanc amb la limpidesa lleugerament alterada, d'aspecte grisós.
cas velado
fr voilé
ang veiled
enterbolir-se v. pron
Patir, un vi, una alteració que fa que hi ha apareguin partícules sòlides suspeses. Pot ser per diverses causes: una fermentació dins de l'ampolla, una alteració fèrrica —en cas que el vi hagi estat en contacte amb ferro—, una alteració oxidàsica deguda als enzims, una alteració proteica resultat de la insolubilització de substàncies albuminoides, etc.
cas enturbiarse
fr se troubler
entinar v. tr.
Posar (most) dins d'una tina.
entoixar v. tr. → rivetar
entonar v. tr. → trafegar
entrada en boca f. → atac
envaixellament m. → embotament
envaixellar v. tr. → embotar
envasador -a m. i f.
Persona que embotella.
cas envasador -ra
envelliment m.
1. Conjunt de canvis químics no provocats —oxidacions, reduccions i esterificacions— que tenen lloc en un vi embotat o embotellat durant un temps de repòs, que li faran prendre les característiques sensorials desitjades. 2. Tècnica d'envelliment (acc. 1). 3. Temps que dura l'envelliment (acc. 1), que pot anar des de tres mesos fins a més de cinc anys. La qualitat d'un vi pot restar minvada per causa d'un envelliment excessivament perllongat. No s'ha de confondre amb la vellesa.
cas envejecimiento; añejado; añejamiento; maduración
fr viellissement
ang ag(e)ing
SIN maduració (del vi)
4. envelliment accelerat
Envelliment que se sol dur a terme només en vins de qualitat mitjana o baixa, consistent a mantenir el vi a una temperatura pròxima a la del punt de congelació durant vuit dies, després del qual el vi adquireix unes característiques semblants a les que hom aconseguiria fent-los envellir al celler durant tres mesos.
cas envejecimiento acelerado
5. envelliment en ampolla o envelliment en vidre
Envelliment que té lloc amb el vi dins d'ampolles.
cas crianza en botella
ang bottle-ag(e)ing
6. envelliment en bóta, envelliment en roure o envelliment en fusta
Envelliment que té lloc amb el vi dins de bótes.
cas crianza en bota
ang barrel-ag(e)ing
7. envelliment oxidatiu
Envelliment en què el vi adquireix oxigen. En general, l'envelliment oxidatiu és el que té lloc en bóta.
8. envelliment reductor o envelliment reductiu
Envelliment en què el vi perd oxigen. En general, l'envelliment reductor és el que té lloc en ampolla.
cas envejecimiento reductivo
envellit adj.
Dit del vi que ha sigut sotmès a envelliment.
cas añejado; envejecido
fr vieux
ang aged
SIN vell
envinar1 v. tr.
1. [amb la possibilitat de ser usat sense complement] Passar una mica de vi —normalment, del vi que s'ha de tastar— (per la copa de tast) per llevar-ne les restes d'un vi tastat anteriorment. Envineu la copa abans de posar-hi el següent vi. 2. [usat sense complement] Glopejar, un tastador, una mica de vi —normalment, del que s'ha de tastar— per llevar de la boca les restes d'un vi tastat anteriorment. Cal envinar abans de tastar un segon vi.
cas aclarar con vino; avinar; enjuagar
fr rincer avec vin
envinar2 v. tr.
Tirar vi (a l'aigua).
cas envinar
fr rougir
ang wine, to
épanoui Terme incorrecte: vegeu puixant.
equilibrat adj.
Dit del vi en equilibri, els caràcters gustatius del qual es presenten ben conjuntats i sense defectes. És la màxima expressió de la qualitat d'un vi.
cas (h)armónico; equilibrado; limpio
fr équilibré
ang (well-)balanced
SIN harmònic, harmoniós, en equilibri
equilibri m.
1. Situació en què es troba un vi quan l'astringència, l'acidesa i la untuositat hi són presents de manera justa, de manera que crea harmonia gustativa.
cas (h)armonía; balance; equilibrio
fr équilibre
ang balance; equilibrium
SIN harmonia
2. en equilibri loc. adj. → equilibrat
esbafar-se v. pron → esbravar-se
esbandida f. → filtratge
esberlar v. tr.
Obtenir una doga tallant (una peça de fusta).
cas hendir
fr usiner
SIN xapar
esborrassar v. tr.
Passar pel ciment (les dogues de fons d'una bóta).
esbravar-se v. pron
1. Perdre, un vi escumós o qualsevol altra beguda —com ara la cervesa—, el gas carbònic. Normalment aquest fenomen té lloc si, després d'encetat, es deixa obert, o bé si el recipient està mal tancat. El cava s'ha esbravat de tenir-lo obert: ha perdut molt. 2. Per extensió, perdre, un vi o qualsevol altra beguda, atributs gustosos.
cas perder gas
fr s'éventer
ang go flat, to; go stale, to
SIN esbafar-se
escala f.
En la criança tradicional, filera de bótes.
cas escala
escala de mesura f.
1. Sistema de nomenclatura de valoracions fetes durant el tast.
cas escala de medida
fr échelle de mesure
ang measurement scale
2. escala de mesura descriptiva
Escala de mesura en què les valoracions s'expressen amb adjectius qualificatius.
cas escala de medida descriptiva; escala de medida nominal
fr échelle de mesure descriptive
ang descriptive measurement scale
3. escala de mesura lliure
Escala de mesura en què les valoracions s'expressen amb una puntuació del 0 al 100, i que serveix per fer una avaluació del vi expressada per una línia contínua traçada entre els punts representats.
cas escala de medida libre; escala lineal
fr échelle de mesure libre
ang free score card
4. escala de mesura numèrica
Escala de mesura en què les valoracions s'expressen amb xifres.
cas escala de medida numérica
fr échelle de mesure numérique
ang score scale
escala Winkler f.
Sistema de classificació de les regions vitícoles del món segons el seu nivell tèrmic.
cas escala Winkler
escaladei m.
Vi del Priorat elaborat al poble d'Scala Dei.
[etim] Del poble d'Scala Dei (escrit també Escaladei), que en llatí significa 'escala de Déu', per tal com, segons la tradició, un monjo que es va adormir al Montsant va veure en somnis una escala que pujava fins al cel.
SIN vi d'Scala Dei
escaldat adj.
Dit del vi amb mal gust, elaborat amb raïms impropis, no madurats, malalts, etc.
*nota Tot i que també s'ha usat com a sinònim de picat, aquest adjectiu no indica l'acetificació sinó qualsevol anomalia.
escanyavells m. o escanyavella f. AMP → messeguera
escatim m. → gotim
esclatant adj.
Dit del vi cristal·lí amb una brillantor molt elevada.
cas resplandeciente
fr éclatant
ang bright
escopidora f.
Pica de la cabina de tast en què hom escup el glop de vi després d'haver-lo tastat.
cas escupidera
fr cuvette
ang spittoon
escopir v. tr.
Llançar fora de la boca (el glop de vi tastat) després de la fase gustoolfactiva.
cas escupir; expulsar
fr cracher
ang spit, to
SIN expulsar
escorreguda f.
1. Operació que consisteix a obtenir most sense tocar el raïm. És una operació que té lloc abans del trepig i del premsatge, i així s'aconsegueix vi de molt alta qualitat.
*nota La forma escorregut només es pot usar com a adjectiu (el vi escorregut), però no com a sinònim d'escorreguda.
cas escurrido; agotado
fr égouttage; égouttement
ang draining
2. escorreguda dinàmica
Escorreguda que es fa movent els raïms amb un vis sens fi, perquè alliberin suc.
3. escorreguda estàtica o escorreguda per gravetat
Escorreguda que té lloc perquè els grans de raïm que tenen la pell esquerdada perden suc per ells mateixos, sense cap intervenció mecànica.
escuma f.
1. Agregat de bombolles que es forma a la superfície dels vins escumosos, especialment a la corona, a causa de la presència de diòxid de carboni i que apareix després d'un agitament violent.
cas espuma
fr écume; mousse
ang bead; foam; froth
SIN espuma
2. crescuda de l'escuma f.
Fenomen pel qual un vi escumós genera escuma en el moment de servir-lo i creix dins de la copa més ràpidament que l'augment del nivell del vi que s'hi posa.
cas crecida de la espuma
3. reabsorbiment de l'escuma m.
Fenomen pel qual en un vi escumós, després de la crescuda de l'escuma, aquesta minva ràpidament perquè és absorbida pel vi.
cas reabsorción de la espuma
fr mousse resorbée
escumós adj. i m.
(Vi) que conté gas carbònic endogen a una pressió d'entre 3 i 4 atm —o 5, com a màxim—, elaborat mitjançant el mètode tradicional. La presència del gas carbònic fa que es formi escuma en el moment de servir seguida d'un despreniment d'efervescències persistents. Sol ser consumit acompanyant postres o en motiu d'una celebració, i la temperatura de servei és entre 6 i 8° C . No s'ha de confondre amb (vi) gasificat.
cas (vino) champanizante; (vino) espumante; (vino) espumoso
fr (vin) effervescent; (vin) mousseux; (vin) tumultueux
ang sparkling (wine)
SIN espumós, vi picant, vi picós, vi saltant, vi raspant, vi escumós, vi espumós
escurabótes m. → àrpies
escursac m. AMP
1. Varietat de cep negra, cultivada a Mallorca. 2. Raïm de cep escursac, no gaire atapeït i de gra mitjancer, que dóna un vi de grau apreciat.
esgranar v. tr.
Separar els grans (de raïm) de la rapa abans de premsar-lo o trepitjar-lo.
cas desgranar; despalillar; desraspar; desrasponar
fr dérâper; égrapper; égrener; érâfler
ang destem, to; de-stalk, to; stripe, to; stripp off, to; thresh, to
SIN desrapar
esmorteït adj. → tènue
esmussar les dents loc. verb
Causar, un vi, una irritació aspra a la zona de les dents per un excés de tannicitat.
cas dar dentera
fr agacer
ang set on edge, to
espai de cap m.
Espai que queda entre el tap de suro i el límit superior del vi dins d'una ampolla quan és dreta i tancada. Aquest espai és important perquè l'aire que conté afecta el desenvolupament de l'envelliment en ampolla.
cas cámara
fr chambre
ang head space; ullage
espatlles f. pl. → pit de l'ampolla
especiat -ada adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda alguna espècia. Es considera un atribut positiu.
cas especiado
fr épicé
ang spiced; spicy
espelma f.
Eina de cera o d'altre material, de forma cilíndrica, proveïda d'un fil que, en cremar, produeix llum, emprada en el decantament per veure clarament el pas del vi pel coll de l'ampolla abans de rajar i aturar-lo quan hi arriba el pòsit.
cas vela
fr bougie
esperit (de vi) m.
1. → alcohol etílic
2. esperit de brisa
Alcohol que s'obté de la destil·lació de la brisa.
esperó de gall m. AMP
1. Varietat de cep blanca. 2. Raïm de cep esperó de gall, molt menut i de gra mitjà o gros i llarguer.
cas godello -lla; ojo de gallo
espès adj.
1. Dit del vi dens i amb cos que presenta molt de color. 2. Dit del vi que no és fluid.
cas espeso
fr épais
ang thick
espínjol m. → boló o bolona (acc. 1)
espinjolar o espinyolar v. tr.
Fer sortir (de la bóta) un rajolí de vi novell pel boló (acc. 1). Pot tractar-se tant d'un acte puntual de control del vi com d'un procediment de caire ritual per donar a conèixer socialment el vi novell.
cas sangrar
fr mettre en perce (un tonneau / du vin); percer (un tonneau)
ang prick, to
SIN fiblar, tatxolinar, xatonar, duellar1
espirall m. → boló o bolona (acc. 1)
espirituós adj. i m.
(Beguda alcohòlica o vi) que conté alcohol degut a la destil·lació i, per tant, de molt alta graduació.
cas (vino) espiritoso; (vino) espirituoso
fr (vin) spirituel; (vin) spiritueux; (vin) vineux
ang spirituous (wine)
espitxa f. → romball
esplet m. → verema
esprémer v. tr. → trepitjar
espremuda f. → trepig
espuma f. → escuma
espumós adj. i m. → escumós
espuntat adj. → picat
esquinça-roba m. AMP → carinyena1
esquitxagós m. AMP → messeguera
essència f.
Tokay molt dolç i d'uns 6°, elaborat amb raïm afectat de cendrosa.
[etim] De l'hongarès eszencia, ídem.
estabilitzar v. tr.
Afegir productes diversos (al vi en rama) per llevar-ne l'excés de cations metàl·lics, sals de l'àcid tartàric i colloides, de manera que es mantingui estable i, per tant, al màxim d'inalterat possible durant l'envelliment, i evitar, així, que es faci malbé.
cas estabilizar
fr stabiliser
ang stabilize, to
estable adj.
Dit del vi que manté les seves qualitats i els seus caràcters sense canvis negatius.
cas estable
estaca f.
Tros de fusta que serveix de boló (acc. 2) mentre no s'hi posa una aixeta.
estalvis m. pl.
Peça petita i circular de roba, vímet o d'altres materials, que es posa davall de l'ampolla i serveix per evitar que taqui la taula o les estovalles.
cas posabotellas m. sing.; salvamanteles m. sing.
fr dessous de bouteille
ang coaster
estanyar v. tr.
Cuidar que (una bóta o una portadora) no perdi. Per fer-ho hi ha diversos mètodes: així, una bóta acabada de fer s'estanya amb paper d'estrassa i romballs, mentre que una portadora es posa en remull en una bassa perquè es contragui.
estat d'un vi m.
Manera com es troba en un moment donat dins d'una ampolla, entesa com un conjunt de característiques sensorials i de composició i com a resultat de la seva evolució.
cas estado
fr stade
estiba1 f. → botam
estiba2 f. → rima
estibar v. tr.
Posar (ampolles de cava) en rima.
estoc o estocatge m.
Producció de vi en magatzem, encara per vendre, que ha de ser conservada en determinades condicions.
cas stock
fr stock; stockage; pièce de vin
ang stock
*nota El francès pièce de vin indica només el vi guardat en bóta, però no pas en ampolla.
estopa f.
Material provinent del lli que serveix per tapar la disgresa. No s'ha de confondre amb la boga, que tot i tenir la mateixa utilitat es tracta d'un material diferent.
cas cazumbre
estovador m.
Eina similar al ribot que serveix per rivetar.
fr rogneuse
estovar v. tr. → rivetar
estrany -a adj.
1. Dit del tret negatiu d'un vi que és difícil de definir. 2. Dit del tret d'un vi que no és natural i que s'hi ha afegit accidentalment, normalment considerat com a negatiu. 3. Dit del vi que té un tret estrany.
cas estraño -ña
fr étranger -ère
ang foreign
*nota Les equivalències només s'apliquen a les accepcions 1 i 2.
estrènyer v. tr.
Fer que (els cèrcols de la bóta) se subjectin bé a les dogues un pic són clavats.
cas apretar
fr enfoncer
ang drive, to
estret adj.
Dit del vi amb escassesa de sensacions. S'oposa a ampli.
estructura f.
1. [acompanyat sovint d'un modificador, com ara bona, i indicant l'atribut] Conjunt de característiques gustoolfactives que mostra un vi en funció del cos, els sucres, els tanins que té, etc., considerat com a element definidor de la seva natura. És un vi que té una bona estructura (de sabors).
cas estructura
fr charpente
ang structure
SIN carcassa, armadura
2. amb estructura loc. adj. → estructurat
estructurat adj.
Dit del vi equilibrat en què predomina lleugerament l'astringència per damunt de l'acidesa i de la suavitat.
cas estructurado
fr charpenté
ang well structured
SIN amb estructura
estubar v. tr.
Tractar (un bóta) amb aigua calenta o amb vi per netejar-la, llevar-li l'agror i inflar-la abans d'omplir-la de vi.
cas escaldar; estufar; atinar; franquear
fr échauder; étuver; attiner; déboiser
ang scold, to; steam out, to
estufagem m.
Operació d'escalfament del madeira a uns 49-54° C que té lloc durant un període d'entre 3 i 6 mesos dins de bótes. Aquesta pràctica es du a terme perquè el madeira adquireixi uns trets organolèptics similars als que adquiria quan era transportat en vaixell al segle xvi des de l'illa de Madeira fins al continent europeu.
[etim] Del portuguès estufagem 'estofat, escalfament'.
cas estufagem; cocción
fr estufagem; chauffage; cuisson
ang estufagem; cooking; heating
esvaït adj.
Dit del vi insípid que ha perdut els seus atributs per una oxidació.
cas desvanecido; que tiene gusto de aire
fr éventé
ang stale
esvanit adj.
Dit del vi que presenta poc color per manca de pigments o bé perquè els antocians s'han dissolt per decrepitud.
esvelt adj. → lleuger
esventada adj.
Dit de la bóta amb dogues seques no ben conjuntades.
esverdessegat m. → agràs (acc. 1)
etapa f.
Estadi en què es troba un vi en funció de la seva evolució. Els vins passen per quatre etapes: la joventut, la plenitud, la maduresa i la vellesa. En funció del vi, cadascuna d'aquestes etapes pot transcórrer escassament en un any o en lustres.
cas etapa
etilisme m. → alcoholisme
etiqueta f.
1. Ornament de paper enganxat al cos de l'ampolla, en què es dóna informació sobre el vi. No sol ser inferior a 10 cm2 i normalment és quadrada. Habitualment hi sol haver escrit el nom comercial del vi, la classe i la denominació d'origen, el tipus de vi, la varietat i si hi ha hagut cupatge, el productor, l'embotellador i l'importador, la finca d'origen, la numeració, la quantitat de líquid, la quantitat de sucre residual, la graduació alcohòlica —expressada en percentatge— i l'anyada.
cas etiqueta
fr étiquette
ang label
2. etiqueta de ferro
Ornament metàl·lic en forma de medalla o similar que es penja —mitjançant un collar— de l'ampolla o, sobretot, del decantador.
cas etiqueta de metal
3. etiqueta de sota
Etiqueta menuda i estreta, situada just davall de l'etiqueta principal. És opcional i serveix per donar informació addicional de l'empresa elaboradora.
cas marbete
etiquetadora f.
Màquina que serveix per etiquetar ampolles de vi.
cas etiquetadora
fr étiqueteuse
etiquetar v. tr.
Posar una etiqueta (a una ampolla de vi).
cas etiquetar
fr étiqueter
ang label, to
etiquetat No és correcte en el sentit d'etiquetatge.
etiquetatge m.
1. Operació d'etiquetar (una ampolla de vi). 2. Conjunt d'etiquetes que presenta una ampolla. Les etiquetes més importants són la mateixa etiqueta i la contraetiqueta, però hi ha, a més, l'etiqueta de sota, el precinte, el collarí, el segell, l'etiqueta de ferro i la càpsula.
cas etiquetado; etiquetaje
evolució f.
Part de la fase gustoolfactiva que correspon a la tinença en boca del glop de vi durant un temps.
cas evolución; masticación; prueba de boca
fr épanouissement
ang development; evolution
evolució d'un vi f.
Successió de canvis que experimenta un vi durant l'envelliment i que en modifica les qualitats sensorials.
cas evolución
ang development
evolucionat adj.
Dit del vi que ha sofert modificacions, positives o negatives, amb el pas del temps.
cas evolucionado
fr évolué
ang developed
examen m.
1. Estudi acurat d'una característica d'un vi per valorar-la. No s'ha de confondre amb anàlisi. Examen de la viscositat, de la superfície.
cas examen
fr examen
ang examination; inspection
2. examen visual
Examen en què s'analitza l'aspecte d'un vi.
cas examen visual
excel·lent adj.
Dit del vi o de l'anyada que presenta grans qualitats i que sobresurt per la seva originalitat.
cas excelente
fr excellent
ang excellent
excepcional adj.
Dit del vi o de l'anyada excel·lent difícilment comparable amb qualsevol altre vi o anyada.
cas excepcional
expedició f.
En el mètode tradicional, operació de reomplir les ampolles de vi escumós després del degollament amb licor d'expedició per compensar la pèrdua de líquid que s'ha produït en el moment del degollament.
cas expedición
fr expedition
expressió f.
Resposta afectiva o emocional d'un tastador produïda per un vi o per un tret organolèptic.
cas expresión
fr expression
ang expression
expressiu adj.
Dit del vi ric, intens i alhora franc.
cas expresivo
fr parlant
ang eloquent
exquisit adj.
Dit del vi lleuger, fresc i afruitat que, a més de tenir un gust agradable, provoca manifestament algun tipus d'expressió.
cas exquisito
fr friand
ang pleasant
extrabrut adj. i m.
(Vi escumós) el contingut en sucre residual del qual és inferior a 6 g/l, per tal com no s'hi ha afegit cap mena de licor durant el repòs.
cas (cava) brut 0; (cava) brut 100; (cava) brut natural; (cava) brut nature; (cava) extra brut
fr brut 0; brut 100%; brut absolu; brut sauvage; brut total; brut zéro; extra brut; ultra brut
ang extra brut
SIN brut natural, brut nature, cava brut nature, cava extrabrut, cava brut natural
extracte sec o extret sec m.
Conjunt de substàncies no volàtils del vi, que romanen si es fa evaporar. És el causant físic del cos, i per això sovint s'empra aquest terme com a sinònim de cos.
cas extracto seco
fr extrait sec
ang dry extract
SIN residu fix
extrasec adj. i m.
(Vi escumós) el contingut en sucre residual del qual és entre 12 i 20 g/l, per tal com s'hi ha afegit licor durant el repòs.
cas (cava) extra seco; (cava) extraseco
fr extra sec; extra-dry
ang extra dry
SIN cava extrasec
exuberant adj.
Dit del vi amb aromes intenses.
cas exuberante