Diccionari del vi
cabernet (sauvignon) m. AMP
1. Varietat de cep negra, vigorosa i productiva, originària de Bordeus i implantada actualment als Països Catalans i a moltes altres zones del món. 2. Raïm de cep cabernet sauvignon, mitjà i de forma irregular, de grans menuts i esfèrics plens de llavors i de gust agre, emprat sobretot per fer cupatges. 3. Vi elaborat amb raïm cabernet sauvignon, ric en alcohol i en taní. L’aroma primària d’aquest vi recorda baies de fruites diverses —móra, nabiu, gerdó, grosella—, pebre verd i altres aromesvegetals —com ara el tabac i l’eucaliptus—, mentre que l’aroma terciària recorda la vainilla, l’encens, el fum, el cuir i el cedre, entre altres.
*nota Es pronuncia com si s’escrivís cabernet sovinyó.
cas cabernet f.; bordeos tinto; tinto bordeos
fr cabernet sauvignon; petit-cabernet; sauvignon; vidure; bouche
ang cabernet sauvignon; cab
cabernet franc
1. Varietat de cep negra originària de Bordeus i implantada actualment als Països Catalans. 2. Raïm de cep cabernet franc. 3. Vi elaborat amb raïm cabernet franc.
cas cabernet franc; acheria
fr cabernet franc; vidure; bouchet; breton
ang hartling
cabina de tast o cabina de degustació f.
Emplaçament físic amb els requeriments apropiats per dur a terme el tast: taula, escopidora, mampares individualitzadores, llum halògena, etc.
cas cabina de cata
fr chambre de dégustation
ang booth
cabrer o cabró m. → carroll
cadell m. → rapa
cadireta f.
1. Forat —correntment, rectangular— d’una bóta, situat generalment al capdamunt i a través del qual pot passar una persona per netejar-la o reparar-la.
cas boca; bolonera
fr trou d’homme
ang bunghole; man hole
SIN bolonera, bocatge, uix, uixol
2. Peça de fusta quadrangular que serveix per tapar la cadireta (acc. 1).
cas tapadora de bota
SIN cataracta, tona2
cagat m. AMP
1. Varietat de cep blanca, cultivada a Mallorca. 2. Raïm de cep cagat, compacte, redó i no gaire gros, que dóna vins de 10° o 11°.
cahors m. inv
Vi negre elaborat a la regió de Cahors, França.
cas cahors
fr cahors
ang cahors
SIN vi de Cahors
caiguda f.
1. Canvi que implica una pèrdua de qualitat progressiva del vi. S’aplica tant al vi (aquest vi ha tingut una caiguda ràpida) com a una característica (durant la vellesa és quan té lloc la caiguda del color).
cas declive
SIN decadència
2. caiguda ràpida
Caiguda que es manifesta de manera sobtada en el transcurs d’un envelliment.
cairó m.
Rajola rectangular emprada per enrajolar els cups d’obra.
caixot m. → bóta ovalada
calabra f. → arrop
calabriar v. tr.
Barrejar (vins blancs i negres), normalment per obtenir un vi fraudulent. Es tracta d’una pràctica que tenia lloc en el servei de vi en bars i tavernes.
[etim] De la població de Calàbria (Sicília, Itàlia), per tal com tenien fama de fer moltes barreges de vins.
cas calabriar
calent adj → ardent
càlid adj → ardent
calimotxo m.
Beguda elaborada amb barreja de vi negre i cola.
cas calimocho
callet o calleu m. AMP
1. Varietat de cep negra, vigorosa i molt fructífera, per bé que de tendència anyívola, originària de Felanitx i cultivada a Mallorca. 2. Raïm de cep callet, menut, i de grans ovoides durs, grossos i atapeïts, que produeix un vi d’11° com a màxim, de poc cos i escassa intensitat colorant.
cas callet
calop blanc m. AMP
1. Varietat de cep blanca, originària de França, força cultivada a Mallorca. Atesa la importància que va adquirir a Mallorca aquesta varietat, calop va passar a ser sinònim de raïm i, caloper, sinònim de vinyater. 2. Raïm de cep calop blanc, mitjà i de grans mitjans o grossos, ovoides i molt saborosos, destinat a ser consumit a taula.
cas calop
calop negre o calop vermell m. AMP
1. Varietat de cep negra, originària de França, força cultivada a Mallorca. 2. Raïm de cep calop negre, mitjà i de grans mitjans o grossos i ovoides.
caloper -a m. i f. → vinyater -a
calvados m. → aiguardent de poma
[etim] De la regió de Calvados (França), d’on és típic.
cambrejar Terme incorrecte: vegeu atemperar.
camós adj
Dit del vi amb cos ben conjuntat que produeix una àmplia impressió física a la boca.
candiota f.
Bóta de grans dimensions.
cas candiota
canella aturagotes f.
Canó metàl·lic i mal·leable, que, col·locat a la boca de l’ampolla, fa la funció de tub canalitzador i evita que s’escapin gotes cap a l’exterior després de servir. No s’ha de confondre amb anella captagotes.
cas lámina antigoteo; recogegotas m.
fr stop gouttes m. sing.
ang drop-stop
SIN aturagotes
canó m. → xeremina
canoa f.
Eina que serveix per passar el most sobre taules al ruixador.
cas canoa
cànter o càntir m.
Antiga mesura de vi d’entre 8 i 12 l, o més.
cas cántaro
cany m. → trepitjador (acc. 1)
canya f.
Got llarg i estret, emprat per veure vi.
cas caña; canuto [SA]
*nota El castellà canuto fa referència a una canya més petita, emprada sobretot a l’Amèrica del Sud per beure aiguardent.
canyera f.
Licorera1 en dos pisos, l’inferior sencer i el superior amb forats, que serveix per dipositar-hi canyes.
cas cañero (o -ra)
canyís m.
1. Superfície feta de fibres de canya seca entreteixides que serveix per dipositar-hi el raïm per assecar-lo al sol. Avui dia, però, el sistema de dessecatge al sol està sent substituït per les màquines dessecadores.
cas encañado; pasero (o -ra); secadero
fr claie
ang grating
SIN sequer, barrat
cap de bóta m.
1. testa
2. cap dret
Cap de bóta en construcció que té les dogues entrades al cèrcol des del primer moment que es construeix la bóta.
3. cap tort
Cap de bóta en construcció que encara no té les dogues entrades al cèrcol.
cap de la càpsula m.
Part superior de la càpsula, coincident amb la xapa.
cas cabeza
ang top
capa f.
Sensació visual general del vi tenint en compte el color i la limpidesa. No s’ha de confondre amb color.
cas capa; vestido
fr robe
ang robe
SIN roba, vestit
capacitat de tancament m.
Propietat d’un tap de suro d’ajustar-se correctament al coll d’una ampolla.
cas cierre
capçal m. → bastiment
càpsula f.
Revestiment en forma de casquet amb què hom cobreix la boca i el tap d’una ampolla. Es fa amb full d’estany, per bé que antigament es feien de cera. Serveix, a més d’ornament, per protegir el vorell, perquè no agafi pols i per aïllar-lo de l’exterior.
cas cápsula (de sobretapado); capuchón
fr capsule; couronne; revêtement du col
ang bottle cap; capsule; crown
captrencament m. → picadura
caputxó m.
Càpsula d’una ampolla de vi —per oposició a la que es posa a una ampolla de cava o de xampany.
cara de dins o cara interior f.
Part interior de les dogues d’una bóta, especialment si és la de la paret.
cas cara interior
fr coque
car(a)bassa f.
Bóta feta de carabassa assecada i buidada, de forma ovoide, que serveix per contenir vi. També se’n diu carabassa vinatera, carabassa de vinar, carabassa vinera, carabassa de vi, etc.
cas borracha; bota; calabacino; calabaza vinatera; guaje [SA]
fr gourde
ang calabash; flask; gourd
SIN borratxa
caràcter m.
1. Conjunt de les característiquesdefinitòries i distintives d’un vi—tipus, classe, varietat, atributs sensorials, anyada, etc.— que el fan singular respecte d’un altre. No s’ha de confondre amb característica.
cas carácter; personalidad
fr caractère; personnalité
ang character; personality
SIN personalitat
2. amb caràcter loc. adj
Dit del vi que presenta caràcter.
cas con carácter
característica f.
Tret sensorial del vi analitzable i valorable. No s’ha de confondre amb caràcter ni amb aspecte.
cas atributo; característica; faceta
fr caracteristique; simulation
ang characteristic
SIN atribut, tret organolèptic
car(a)gol m.
Peça cilíndrica de ferro o de fusta amb dibuix dentat en espiral que, disposada verticalment a la premsa de biga, permetia de fer pujar i baixar la biga.
cas husillo
fr vis de pressoir
ang screw
SIN arbre, eix
caramel·litzat És incorrecte; s'ha de substituir per acar(a)mel·lat.
caranyena m. AMP → carinyena1
carcassa f. → estructura
carga f. → càrrega
carinyena1 f. AMP
1. Varietat de cep tardana negra, conreada al Priorat, a l’Empordà i a l’Aragó. 2. Raïm de cep carinyena, de raïm compacte i gra esfèric. 3. Vi elaborat amb raïm carinyena, amb molt de color i cos, adient per ser envellit.
[etim] De la població aragonesa de Carinyena (antigament, Caranyena), o bé de la ciutat occitana de Carignane.
cas cariñeno (o -na); mazuelo (o -la)
fr boir dur; carignane; girarde
SIN caranyena, esquinça-roba
carinyena2 m. inv
Vi negre molt dolç i olorós, elaborat a la regió de Carinyena, Aragó, tradicionalment amb raïm carinyena1, garnatxa i macabeu, i modernament amb parellada, ull de llebre i cabernet sauvignon. Pot ser blanc, rosat i negre, però aquest darrer tipus és el més corrent.
cas cariñena
carló m.
Vi fort elaborat amb macabeu, característic del Maestrat i de molta anomenada en segles anteriors.
[etim] Per truncació del nom de la població valenciana de Benicarló.
cas carló(n)
carn f. → polpa
carnós adj
Dit del vi negre amb molt de cos i oliós que produeix una gran impressió física a la boca.
cas carnoso; que tiene pierna
fr charnu; gras; qui à de la cuisse
ang fleshy
carràs m. → gotim
càrrega f.
Mesura de vi d’entre 120 i 150 l.
cas carga
ang butt; cask; hogshead; large barrel
SIN quartà, carga
carrega-rucs o carrega-someres m. AMP → valencí
carretell m. → botell o botella
carretellet m. → botet o boteta
carroll m.
Raïm menut —normalment verós— que queda després de la verema, i que hom passa a recollir més avant, quan ha madurat. Cal dir que, en la llengua general, se solen usar els mateixos termes per designar els conceptes de gotim i carroll, per bé que cal evitar aquesta confusió.
cas agracejo; agrazón; brusco; cencerrón; redruejo; retuerto
fr conscrit; grappillon; raisin vert
ang late cluster; second crop; verjuice grape
SIN cabró, agrassot, bagot, cabrer, gatoll, gotlla, verderol, agrell, migral
carta de vins f.
Carta d’un restaurant on es detallen els vins que el client pot demanar. Se solen indicar per aquest ordre: vins de la casa, vins d’aperitiu, vins blancs, vins rosats, vins negres joves, vins negres envellits, vins escumosos, vins dolços i licors.
cas carta de vinos
cartoixà m. AMP
[etim] Probablement de (raïm) cartoixà, perquè es cultivava sobretot en cartoixes. Vegeu monestrell. → xarel·lo
cartre m. → portadora
casar v. intr.
1. [seguit d’un complement introduït per amb] Presentar o oferir, un vi, maridatge (acc. 2) amb alguna menja. El binissalem casa amb peix. Els nostres negres casen fantàsticament amb la carn. 2. Presentar, un vi i una menja, maridatge (acc. 2). Els vins de Binissalem i els plats de peix casen.
cas (h)armonizar [con]; casar [con]
fr (se) marier [avec]
casella f. → cel·la
cassa1 f. → tramostera
cassa2 f. → trenca
cassalla f.
Aiguardent molt sec elaborat a Sevilla, Andalusia.
[etim] Adaptació del castellà cazalla, ídem; pres, aquest, de la població de Cazalla de la Sierra, Sevilla.
cas cazalla
fr eau-de-vi d’anis
casse És incorrecte; s'ha de substituir per trenca (o cassa) .
casserola f. → tramostera
castanya f.
Recipient de vidre molt menut, portàtil, en forma de castanya, que serveix per contenir begudes alcohòliques.
cas castaña
fr damejeanne
cata És incorrecte; s'ha de substituir per tast (o degustació).
catar És incorrecte; s'ha de substituir per tastar (o degustar).
cataracta f. → cadireta (acc. 2)
catedral del vi f.
Celler de grans dimensions i d’arquitectura espectacular. Les catedrals del vi són o bé cellers cooperatius del Principat de Catalunya construïts en època modernista —principis del segle xx— o bé cellers de propietat privada de Xerès, a Andalusia —segle xix. Tenen una gran importància per a l’envelliment del vi, ja que van ser dissenyades tenint en compte les innovacions tecnològiques de l’època. Avui, a més, tenen sobretot molt d’interès en l’enoturisme. A Catalunya, la majoria d’aquests cellers van ser fets pel vallenc Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, al Priorat —Falset i Cornudella—, a la Terra Alta —Vilalba dels Arcs, Gandesa i el Pinell de Brai— i a altres indrets de les DO Tarragona i Conca de Barberà —Montblanc, Barberà i Rocafort de Queralt, Vila-rodona i Nulles. Altres arquitectes de l’època que van treballar-hi són Domènech i Montaner, Domènec i Roura, Rubió i Bellver, Gallissà i Puig i Cadafalch.
cas bodega catedral
catrana f. → botell o botella
caudalia f.
Mesura de la persistència de les sensacions d’un vi en segons.
[etim] Del francès caudalie, ídem.
cas caudalía
fr caudalie
ang caudalie
cava1 f.
Galeria subterrània que fa les funcions de celler d’envelliment i que serveix especialment per envellir-hi vi escumós. Cal que estigui orientada cap al nord, que sigui prou fresca per mantenir-se tot l’any entre 10 i 14° C, i que no hi entri llum.
[etim] Del llatí cava ‘fossa’.
cas cava; bodega
fr cave
ang cellar
cava2 m.
1. Vi escumós elaborat al Penedès i a altres regions de l’Estat espanyol, dins la DO Cava, fet principalment amb macabeu, xarel·lo, parellada i chardonnay, elaborat amb el mètode tradicional, que conté efervescències i genera escuma, amb una pressió mínima de 3’5 atm. La temperatura de servei és entre 6 i 8° C. És força apreciat i es consumeix sobretot per motius festius. Cal dir que els termes xampany i cava no poden ser usats com a sinònims: en principi, es tracta del mateix producte, però qüestions legals i comercials han fet que, en funció del lloc on s’elaboren, siguin designats d’una manera o d’una altra.
[etim] Per habilitació de cava1, perquè la segona fermentació d’aquest tipus de vi es fa en en aquestes galeries.
cas cava; vino (de) cava
fr cava
ang cava
SIN vi (de) cava
2. al cava loc. adj i adv.
Dit del menjar preparat amb cava. Pollastre al cava. Aquest plat vol fer-lo al cava.
3. cava brut → brut1
4. cava brut de brut → brut de brut
5. cava extrabrut, cava brut natural o cava brut nature → extrabrut
6. cava extrasec → extrasec
7. cava sec → sec (acc. 2)
8. cava semisec → semisec (acc. 2)
cavall m.
Branca tendra del cep, nascuda de poc a partir d’un botó, i que per acció de la lignina posteriorment s’endurirà i esdevindrà un sarment.
cas pámpano; esperga f.; fornecino; nieto; hijuelo; chupón
fr gourmand; prompt-bourgeon; rameau herbacé; pousse
ang green shoot; water shoot; axillary shoot; young shoot
SIN brot, sarment herbaci
cavateca És incorrecte; s'ha de substituir per enoteca de cava.
cel·la f.
Receptacle paral·lelepipèdic que, juntament amb altres d’iguals, conforma l’ampoller1, on es dipositen les ampolles que s’han d’envellir.
cas casilla; anaquel; orificio
SIN casella
celler m.
1. [dit també celler de fermentació] Local on es du a terme la fermentació del most dins de tines o cups.
*nota El mot bodega és un castellanisme inadmissible (en català només es pot emprar quan es refereix al magatzem d’un vaixell).
cas bodega; cocedero; cocedor; cocería
fr cuverie; tiner; vendangeoir; cercle [CH]
ang cellar; fermentation room; vault
2. [dit també celler d’envelliment] Local on es guarda el vi per sotmetre’l a envelliment en bótes.
cas bodega (de crianza); candiotera; cementerio; lagar; atarazana [SA]
fr chai; cave; cellier; cuvier
ang cellar; vault; wine cellar; winery
3. Per extensió, conjunt d’edificis que inclou el celler de fermentació i el celler d’envelliment.
cas bodega
fr cellier
ang winery
4. [dit també celler d’emmagatzematge] Estança casolana, normalment petita i subterrània, on hom sol guardar el vi embotellat o en bótes, mantinguda a una temperatura estable, entre 6 i 12° C. Preferentment ha de ser fosca i lleugerament humida i ha d’estar aïllada d’olors i de vibracions externes. Hom hi sol guardar el vi en bótes plantades o bé en ampolles situades en posició horitzontal, dins d’ampollers1. Actualment molts cellers estan proveïts d’aparells de mesura que permeten controlar-ne l’estat, com ara higròmetres, termòstats i fins i tot aparells antivibració. Convé que hi hagi també un llibre de registre.
cas bodega; bodegón; cantina; cillero; cueva
fr cave (à vins); cellier; chai
ang cellar; vault; wine warehouse; wine-cellar; winery
5. Per extensió i popularment, negoci consistent en l’elaboració i venda de vi.
cas bodega (elaboradora); empresa productora; empresa vinícola
ang wine cellar
SIN empresa elaboradora, empresa productora, empresa vinícola, vinícola (acc. 2)
6. Per extensió i popularment, botiga especialitzada en el comerç de vi.
cas bodega; vinatería; vinería; gula [SA]
fr commerce de vins; débit de vin
ang wine shop; winery
SIN vinateria
7. celler cooperatiu
Celler propietat d’una entitat cooperativa de treballadors, que aglutina els propietaris de finques petites.
cas cooperativa
SIN cooperativa, sindicat
cellerer -a adj i m. i f.
1. (Persona) que té cura d’un celler.
cas almacenista; bodeguero -ra; cillerero -ra; cillero -ra; cocedor -ra; arrumbador -ra [MT]
fr caviste
ang cellarman -woman; wine-producer
2. cellerer -a en cap
cas jefe -fa de bodega; mayordomo -ma de bodega [RJ]
fr maître -esse de chai
SIN responsable de celler
cendra f.
1. cendrosa
2. cendra de parrell → parrell
cendrada f. → cendrosa
cendrós adj
Dit del vi que presenta un color que recorda la cendra.
cendrosa f.
Malaltia de la vinya causada per l’erisifàcia Uncinula necator, que fa aparèixer un polsim grisenc als grans de raïm afectats. Per bé que es tracta d’una malura, alguns vins s’elaboren amb raïms afectats de cendrosa, com és el cas de l’essència de tokay o del sauternes, ja que la malura pot donar-los uns atributs gustatius concrets.
cas ceniza; cenicilla; oidio; polvo; polvillo; roya
fr blanc; oïdium; meunier
ang oidium; powdery mildew
SIN oïdi, oídium, blanqueta, malura (vella), cendra, cendrada, mildiu o míldiu pulverulent
centí m. AMP → valencí
cep m.
1. Planta de l’espècie Vitis vinifera, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles (pàmpols) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en panícula i fruits (grans de raïm) en forma de baia arredonida, que s’agrupen en una rapa formant el raïm.
cas cepa; pie de viña; planta; vid; viña
fr cep; pied de vigne; souche; vigne
ang vine
SIN raïmera2, vinya1, ceperó, vinífera, pampolera
2. cep agrasser
Cep que fa agrassos1.
cas cepa agracera
3. cep americà o cep bord → portaempelt
4. cep del país o cep indígena
Cep de varietat indígena.
cas viña franca de pie
fr vigne franche de pied
ang ungrafted vine
5. cep emparrat
Cep que s’enfila en un emparrat, normalment formant part d’una filera proveïda de filferros. Es distingeix de la parra pel fet que el cep emparrat està afilerat conjuntament amb altres i que el cap de brot és inferior al de la parra.
cas viña emparrada
fr vigne palisée
ang trained vine; trellised vine
6. cep enasprat
Cep que s’enfila a un aspre o perxell.
cepada o ceparrada f.
1. Conjunt de raïms d’un cep. 2. Conjunt de ceps d’una vinya.
ceperó m. → cep
cèrcol o cercle m.
1. Llenca —normalment de ferro, per bé que també pot ser de fusta (rodell), especialment en el cas de les testes i els pintes— amb els dos caps units, de manera que pren una forma de circumferència, que serveix per mantenir unides les dogues d’una bóta o d’una portadora.
cas aro; cello; cincho; fleje; hierro cellar; cerco
fr cerceau; cercle
ang hoop
SIN congreny2, cescle, fleix
2. cèrcol de coll
Cèrcol situat entre el cèrcol de ventre i el cèrcol de sotatesta.
SIN coll, faixa
3. cèrcol de mig o cèrcol de ventre
Cèrcol situat al ventre d’una bóta, el més gran de diàmetre.
SIN panxa
4. cèrcol de sotatesta
Cèrcol situat just davall del cèrcol de testa i molt proper a aquest, de diàmetre una mica més gran que aquest.
SIN colet, emparellat
5. cèrcol de testa → testa
6. cèrcol definitiu
Cèrcol que roman a la bóta després d’haver-la fabricat, en substitució dels provisionals.
7. cèrcol motllo → motllo
8. cèrcol provisional
Cèrcol que s’empra durant la fabricació de bótes, que serveix per donar la forma a les dogues.
cas aro de moldeo
cercolada f.
Conjunt de cèrcols d’una bóta.
cercolaire m. i f.
Persona que fabrica cèrcols.
SIN cercoler -a
cercolar v. tr. → encercolar
cercoler -a m. i f. → cercolaire
cervesa f.
1. Beguda alcohòlica de poca graduació —entre 3 i 5°— obtinguda per fermentació d’una infusió amb malt, blat de moro o altres cereals, amb addició de llúpol. La fermentació és deguda als bacteris del gènere Saccharomyces —especialment, S. cerevisiae.
[etim] Del llatí cervesia, ídem, d’origen gàl·lic.
cas cerveza; birra
fr bière
ang ale; beer
2. cervesa blanca o cervesa rossa
Cervesa de color ambre, a la qual no s’ha afegit cap producte.
cas cerveza blanca
ang light ale; light beer; pale ale
3. cervesa lager
Cervesa que es deixa envellir molt temps després d’elaborada, i a la qual s’afegeix gas abans de consumir.
ang lager
4. cervesa negra
Cervesa de color negre, per a l’elaboració de la qual es torra el malt i s’hi afegeix caramel.
cas cerveza negra
fr bière brune
ang bock; dark beer
5. cervesa pàl·lida o cervesa pílsen
Cervesa produïda per fermentació baixa, amb una concentració alta d’alcohol i d’extracte i baixa de llúpol.
cas pílsen
ang lager; pilsen
SIN pílsen
cesclar v. tr. → encercolar
cescle m. → cèrcol
chablis m. inv
Borgonya dolç sec, elaborat a la zona de Chablis.
*nota Es pronuncia a la francesa, com si s’escrivís xablí. Als Estats Units d’Amèrica s’usa chablis per designar qualsevol blanc sec.
cas chablis
fr chablis
ang chablis
chardonnay m. AMP
1. Varietat de cep blanca originària de la Borgonya i introduïda recentment als Països Catalans. 2. Raïm de cep chardonnay, menut i de grans petits, esfèrics i de pell groga i fina. S’empra per a l’elaboració de xampany. 3. Vi de gran qualitat, de color blanc de palla amb reflexos daurats o verdosos, elaborat amb raïm chardonnay. Presenta un gust sec, té cos i és equilibrat. L’aroma primària d’aquest vi recorda l’avellana, la mantega fresca, la menta verda i el préssec, mentre que l’aroma terciària recorda el pa torrat i la vainilla. És força apreciat arreu del món, sobretot als Estats Units d’Amèrica.
*nota Es pronuncia a la francesa, com si s’escrivís xardoné.
[etim] De la població de Chardonnay, França.
cas chardonnay
fr chardonnay; chardonnet; gamay blanc; auvernat; beaunois; mâconnais; noirien blanc; rousseau
ang chardonnay
SIN pinot blanc
chartreuse m.
1. Licor estomacal d’herbes elaborat al monestir cartoixà de la Grande Chartreuse, a Grenoble, des del segle xviii i també a Tarragona des de principi del segle xx.
*nota Cal pronunciar-ho a la francesa, com si s’escrivís xartrose. Col·loquialment, també es pot pronunciar d’una manera més acostada a la dicció catalana, com si s’escrivís xartrés —que és com se sent a Tarragona.
cas chartreuse
fr chartreuse
ang chartreuse
2. chartreuse groc
Chartreuse amb força sucre residual.
fr chartreuse jaune
3. chartreuse verd
Chartreuse sec amb poc sucre residual.
fr chartreuse vert
chenin blanc m. AMP
1. Varietat de cep blanca originària de França i introduïda recentment als Països Catalans. 2. Raïm de cep chenin blanc.
[etim] Del francès chenin, ídem, i aquest d’origen incert.
cas chenin blanc
fr blanc d’Anjou; chenin blanc; confort; franc-blanc; verdurant
ang chenin blanc; steen
chianti m.
Vi sec negre d’entre 10’5 i 13°, elaborat a la regió de Chianti, Toscana, Itàlia, amb raïm santjoan, de color vermell rubicund, de gust pastós i una mica astringent. Conté anhídrid carbònic natural en petites proporcions que li dóna un gust picant. Quan és jove és afruitat. Se sol presentar en bombones.
*nota S’ha de pronunciar a l’italiana, com si s’escrivís quianti.
cas quianti
fr chianti
ang Chianti
cigaló m. → petricó
ciment m.
Ribot que serveix per cimentar dogues.
cimentar v. tr.
Esmolar els cantells (de les dogues d’una bóta) perquè casin entre elles per la paret.
cas hendir; rascar
fr rogner
SIN fer el biaix
cinsaut És incorrecte; s'ha de substituir per samsó .
cinta d’obertura f. → precinte
cistella d’ampolles f.
Recipient de vímet, de funció ornamental, especialment condicionat per sostenir ampolles de vi lleugerament inclinades.
cas cesto (o cesta)
fr bannette
ang basket
SIN bressol
clap m.
Boló (acc. 2) roscat, emprat especialment en tones grans.
clar adj i m. → blanc
clarea f. → hipocràs
clarejar-se v. pron
Descolorir-se, un vi negre, a causa del pas del temps.
cas clarearse; decolorarse
claret adj i m.
1. (Vi) de color anàleg al rosat obtingut per la fermentació parcial o lenta de raïms blancs i negres amb brisa de raïm negre. Sol ser fruitós i lleuger. La temperatura de servei és entre 7 i 10° C, preferentment 8,5° C. 2.Bordeus negre no enfortit, dit així perquè presenta un to més fluix que la majoria de negres. No s’ha de confondre amb rosat. A Anglaterra se sol anomenar claret qualsevol bordeus.
cas (vino) clarete; (vino) pardillo; (vino) tintillo
fr (vin) clairet
ang clairet; claret (wine); pale (wine)
SIN vi claret
abr cl.
clarificació f.
1. Estabilització d’un vi consistent a llevar-ne les substàncies sòlides suspeses.
cas clarificación
fr clarification
ang clarification; clarifying; racking; siphoning off
2. clarificació amb cola
Clarificació feta mitjançant l’afegiment de cola al vi.
cas encolado; clarificación por encolado; preparación; purificación
fr collage
ang collage
3. clarificació blava
Clarificació feta amb l’afegiment de ferrocianur potàssic per llevar els cations metàl·lics del vi.
4. clarificació col·loïdal
Clarificació que allibera el vi de col·loides i que l’abrillanta.
ang fining
5. clarificació per colament o clarificació per filtratge → filtratge
6. clarificació per defecació o clarificació per gravetat → defecació
7. primera clarificació → desfangament
classat adj
Dit del vi francès —especialment, borgonya— que s’acull a un sistema de denominació i classificació propi de la zona on s’elabora.
cas clasificado
fr classé
ang classé
classe de vi m.
Classificació dels vins segons la regió geogràfica on s’han elaborat. La personalitat del vi es configura per les característiques de la zona (sòl, clima, humitat) i pels costums tradicionals d’elaboració. En són exemples priorat, penedès, terra alta, empordà, banyuls, asti, bordeus, xerès, rioja, màlaga, etc. Aquesta designació s’escriu sempre en minúscula, encara que el topònim vaig en majúscula: un priorat però un vi del Priorat.
*nota Vegeu tipus de vi i varietat de vi.
classificador m.
Superfície de paper o de cartó en què es pot escriure les dades d’un vi o d’una ampolla, i que es posa, per mitjà d’un forat, pel coll de l’ampolla, de manera que en penja i n’informa de la natura.
cas clasificador de botellas
clavar v. tr. → ferrar
clavellí m.
Ampolla de vidre fosc de 62 cl, arredonida i de menor alçada que les ampolles de vi corrent. Es fa servir per contenir vi groc.
cas clavelín
fr clavelin
ang clavelin
clos m.
[pl.. closos] Possessió especialitzada en el cultiu de vinya i en l’elaboració de vi, definida per unes característiques pròpies —ubicació, sòl, etc.—, amb arrels històriques i amb un renom reconegut comercialment, en què hi ha un celler i la casa pairal i que sol donar nom a la collita que s’hi fa. La paraula clos designa, també, comercialment, les marques més importants de la DO Priorat, encara que tinguin noms diversos.
[etim] Del francès clos, ídem, literalment ‘tancat, clos’.
cas hacienda; pago; bodega; explotación vinícola
fr clos; cru; domaine; château; climat [BO]
ang château; clos
*nota En francès el clos fa més aviat referència a l’extensió de terra i el château al conjunt d’edificis (casa pairal i cellers), per bé que a la pràctica són intercanviables en molts contextos.
SIN cru1
cloure v. tr.
Ajuntar les peces del fons (de la bóta).
fr finir
cobertor m.
Cadireta (acc. 2) de pedra.
cóc de brisa m. → peu de brisa
còctel m.
Beguda alcohòlica obtinguda per barreja d’altres begudes alcohòliques. Es prepara agitant tots els ingredients en un coctelera amb glaç, i se sol servir en receptacles específics.
[etim] De l’anglès americà cocktail, ídem, que en origen era un adjectiu que es podia aplicar a una beguda i que volia dir ‘de poca qualitat’; es tracta d’una extensió de significat de cocktailed horse ‘cavall sense cua’, que es considerava de poca vàlua.
cas cóctel; cocktail
fr cocktail
ang cocktail
cointreau m.
Licor elaborat amb maceració de taronja amarga.
*nota S’ha de pronunciar a la francesa, com si s’escrivís contró.
[etim] Del francès cointreau, ídem, nom d’una marca registrada.
cas cointreau
fr cointreau
ang cointreau
colament m. → filtratge
colet m. → cèrcol de sotatesta
coll m. → cèrcol de coll
coll de bóta m.
Porció de la paret de la bóta que va del ventre al cap.
coll de l’ampolla m.
Part de l’ampolla de forma tubular, situat al capdamunt del cos i de diàmetre molt menor que aquest, que condueix el vi del cos a la boca.
cas gollete; cuello
fr col; cou; goulot
ang neck
collarí m.
Faixa de paper de 3 o 4 cm de gruix que recobreix la part inferior de la càpsula, en forma d’anella, i que sol portar imprès el nom de la casa elaboradora.
cas collarín; merma
fr collarette
ang neck label
collita f.
1. verema
2. collita de clos
Verema que dóna un clos.
cas clos
fr clos; cru
color m. i f.
Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pel vi. Bàsicament, hi ha tres colors: el negre, el blanc i el rosat; a més a més, n’hi ha d’altres: el claret —molt semblant al rosat—, el gris o el groc —semblant al blanc. Aquests colors principals poden tenir matisos. No s’ha de confondre amb capa.
cas color
fr couleur
ang colo(u)r
colosa f.
Tap de suro de molt mala qualitat, inservible per tapar ampolles a causa de la seva porositat, que permet que el líquid el traspassi.
[etim] Del francès couleuse, ídem.
fr couleuse
coltell m. → dalla
comarca vitícola f.
Àrea geogràfica productora de vi que no és considerada denominació d’origen perquè no s’hi donen en la seva màxima expressió alguns dels trets requerits, com ara la tradició, el volum de producció, la singularitat del vi produït, etc.
cas comarca vitícola
abr CV
començar v. tr. → destapar
comerç de vi m.
Activitat comercial consistent en la venda de vi o dels seus subproductes. No s’ha de confondre amb indústria vinatera, terme especialitzat d’economia que només fa referència a les empreses de producció de vi.
cas vinatería
fr commerce de vin
ang wine trade
complet adj
Dit del vi amb cos i equilibrat en què tota altra característica també és qualificada positivament.
cas completo
fr complet
ang complete
complex adj
Dit del vi en què les característiques es manifesten en gran nombre i harmònicament, tant en boca com per via retronasal.
cas complejo
fr complexe
ang complex
component del vi m.
Substància que forma part de la composició del vi, com ara l’aigua, l’alcohol etílic, el glicerol, el taní, etc.
cas componente del vino
fr composant du vin
ang wine component
compost adj
Dit del vi que té defectes camuflats.
cas compuesto
con1 m.
Fudre de forma cònica.
con2 m. → portadora
conca de barberà m. inv
Vi elaborat a la comarca de la Conca de Barberà. El més famós és el rosat, que s’elabora amb la varietat trepat. També pot ser d’altra mena: el blanc s’elabora amb cupatge de parellada i macabeu, i el negre, fet amb trepat i ull de llebre, s’ha d’envellir un mínim de 18 mesos en bóta. En general, és un vi afruitat, floral i no gaire fort d’alcohol.
concurs de tast o concurs de vins m.
Competició en què diversos tastadors confronten les qualitats organolèptiques de diversos vins per atorgar guardons.
cas concurso de vinos
fr concours des vins
ang wine competition; wine contest
condado m.
1. Vi elaborat a la DO Condado de Huelva amb les varietats moscatell i ull de llebre, entre d’altres. El condado per excel·lència és el vi generós, encara que també se’n fa de jove, que sol ser blanc, de poca graduació, sec, afruitat i aromàtic.
cas condado
2. condado pàl·lid
Condado elaborat amb criança tradicional, de 15 a 17°, de color daurat pàl·lid —encara que més intens que un fino—, amb aromes ametllades, sec i d’acidesa baixa.
cas condado pálido; pálido
3. condado vell
Vi generós que tant pot ser sec com dolç, de color caoba, elaborat a partir de condado, envellit en bocois de roure, d’entre 15 i 23°.
cas condado viejo; rocinado
confraria (bàquica) f.
Associació d’enòfils que té com a objectiu difondre la cultura del vi.
cas cofradía (báquica)
fr confrérie (bachique)
congé m.
[pl.. congés] Document que indica que han sigut pagats els impostos d’una tramesa de vi exportada. S’oposa a acquit.
[etim] Del francès congé, document que certifica que una mercaderia ha pagat tots els drets per circular.
cas congé
fr congé (pour le transport des vins)
congreny1 m. → bóta congrenyada
congreny2 m. → cèrcol
congrenyar v. tr. → encercolar
consell regulador m.
Organisme administratiu que estableix les normes de cultiu i de vinificació d’una denominació d’origen, en funció de la tipicitat que han de tenir els seus vins. Té les funcions d’òrgan legislatiu —estableix el reglament de la denominació d’origen—, d’òrgan executiu —vetlla perquè es compleixi el reglament mitjançant tota mena de controls duts a terme per veedors i altres funcionaris i sanciona, si cal, les empreses infractores—, d’òrgan avalador —acull cellers, vins o marques i confirma que en l’elaboració d’un vi s’han respectat les directrius establertes—, d’òrgan consultiu —té una oficina permanent d’informació als elaboradors de vi— i, a més, d’òrgan d’informació i de promoció dels vins de la DO amb vista al mercat extern.
cas consejo regulador
fr maison du vin
ang regulating council; regulator council
abr CR
conservabilitat f.
Capacitat d’un vi de conservar-se.
cas conservabilidad
fr potentiel de garde
constitució f. → cos
consum de vi m.
Acció acostumada de beure vi, especialment considerant-ho des d’una perspectiva social i comercial.
cas consumo de vino
ang wining
consumidor -a m. i f.
Persona que consumeix vi, especialment considerada des del punt de vista comercial i legal.
cas consumidor -ra
contorn m.
1. Característica d’un vi equilibrat que indueix a pensar l’enòleg que envellirà adequadament.
cas curva
fr galbe
ang curve
2. tenir contorn loc. verb
Presentar, un vi, contorn. Considerem que el teu vi té contorn: envellirà bé.
cas tener curva
fr avoir du galbe
contraetiqueta f.
Etiqueta menuda, situada al cos de l’ampolla a la part oposada d’on és situada l’etiqueta s’hi dóna informació addicional sobre el vi, com ara el procés de cupatge o la nota de tast, i, especialment, l’aval del consell regulador de la denominació d’origen.
cas contraetiqueta
fr contre-étiquette
ang back-label; counter label
contrallum
Mot emprat a l’expressió
a contrallum loc. adv.
Dit de l’observació que es fa de l’aspecte visual d’un vi posant la copa entre els ulls del tastador i una font de llum, per tal d’analitzar-ne la limpidesa, la nitidesa i el color.
cas a contraluz; a trasluz
fr à contre-jour
ang againist the light
contramitjana f.
Doga de fons situada al costat de la mitjana.
contrapenyal m.
Doga de fons situada al costat dels penyals.
conyac m.
Brandi elaborat a la regió de la Cognac, França. No s’ha de confondre amb brandi, ja que el conyac n’és un tipus.
cas coñac
fr eau-de-vin; cognac; fine
ang cognac
cooperativa f. → celler cooperatiu
cop de nas m. → ensumada
cop de tast m.
Execució del procediment del tast d’un vi, des de la fase auditiva fins a l’anàlisi del retrogust. Es recomana de menjar pa entre cada cop de tast per evitar que l’anterior influeixi en el següent.
cas replicación
copa f.
1. Vas de vidre o de cristall transparent, incolor i llis, amb peu alt i fi, que serveix per contenir vi amb la finalitat de beure’l o tastar-lo. Ha de ser forçosament transparent perquè així es poden observar amb detall els atributs visuals del vi. També es recomana que sigui més estreta de la boca que del diàmetre màxim del cos, per tal de concentrar les aromes emanades, encara que hi ha alguna copa que, per disseny exclusiu, no és així. Hi ha una gran diversitat de copes, cadascuna dissenyada en funció d’un ús concret —per exemple, contenir un tipus de vi determinat o bé tenir una forma concreta per augmentar la capacitat de percepció olfactiva del tastador. Se solen designar fent referència al tipus de vi (copa de bordeus), a la funció (copa auxiliar), a la procedència (copa anglesa, copa alemanya), a la forma (copa de dos estadis, copa esvelta) o bé al nom del dissenyador (copa Riera), encara que n’hi ha que tenen nom propi (despiatada, gobelet, mosel·la1, flauta, tulipa i pompona). En el moment de servir s’omple un terç de la seva capacitat.
cas copa
fr coupe (à/de vin); verre (à/de vin); verre à pied
ang wine glass; glass; wineglass
2. a copa parada loc. adj i adv.
Dit de la part de la fase olfactiva en què no s’ha aplicat cap moviment a la copa de tast.
cas en reposo
fr avec repos
ang still
3. a copa remenada loc. adj i adv.
Dit de la part de la fase olfactiva en què el tastador ha aplicat una remenada a la copa de tast.
cas movido (o -da)
fr dépant
ang swirled
4. a copa sacsada loc. adj i adv.
Dit de la part de la fase olfactiva en què el tastador ha aplicat una sacsada a la copa de tast.
cas con el seno roto; sacudido -da
fr avec rotation
ang shaked
5. copa alemanya o copa de vi blanc del Rin
Copa de cos molt ample i poc alt, i de peu molt gros amb diàmetre gruixut, en espiral, apta per al tast de vins del Rin. Les mides —sovint aproximades— són les següents: altura del cos, 75 mm; diàmetre màxim del cos, 85 mm; diàmetre del fons, 60 mm; situació del diàmetre màxim del cos, a 2/5 parts de l’altura; altura del peu, 120 mm; diàmetre de la base, 85 mm; diàmetre mínim del peu —situat a tocar de la base—, 25 mm; diàmetre màxim del peu —situat a tocar del cos—, 55 mm.
cas copa alemana; copa de vino del Rin
fr verre à rin
6. copa alsaciana → mosel·la1
7. copa anglesa o copa Aurora
Copa de cos mitjà en forma de campana, de cos cilíndric uniforme amb una boca més ampla de diàmetre que el cos i d’un peu molt sòlid.
cas copa Aurora; copa inglesa
8. copa auxiliar
Copa que, en un restaurant, serveix per posar el primer vi que surt de l’ampolla durant el servei per tal de llevar-ne les possibles restes de suro.
9. copa bombada
Copa de cos bombat, amb la meitat inferior de tendència esfèrica i la meitat superior de tendència cilíndrica, amb una transició suau entre totes dues meitats, apta per al tast de vins tranquils en general. El diàmetre màxim —a la part bombada— és d’unes tres quartes parts de l’altura.
10. copa clàssica
Copa de mida no fixada, en forma de tulipa, més ampla que la copa de degustació i de menor altura, i un peu més alt amb una base de més diàmetre.
cas copa clásica
ang classic glass
11. copa de bordeus
Copa de cos gran, apta per al tast de bordeus. Les mides —sovint aproximades— són les següents: altura del cos, 100 mm; altura del peu, 62 mm; diàmetre de la boca, 57 mm; diàmetre màxim del cos, 80 mm; situació del diàmetre màxim del cos, a la meitat de la seva altura; diàmetre de la base, 62 mm.
cas copa de burdeos
fr verre à bordeaux
ang oval claret
12. copa de bordeus blanc
Copa de bordeus amb la boca més ampla que el cos, apta per al tast de bordeus blancs.
13. copa de borgonya
Copa el cos de la qual és quasi esfèric, amb el diàmetre màxim del cos situat una mica més avall del centre, i amb un peu tan alt com el cos, apta per al tast de borgonya.
cas copa de borgoña
fr verre à bourgogne
14. copa de borgonya blanc
Copa de borgonya aprimada i un pèl més alta de cos, apta per al tast de borgonya blancs.
15. copa de capacitat limitada
Copa bombada de cos lleugerament més estilitzat i allargat, amb indicació de la mesura del volum Les mides —sovint aproximades— són les següents: altura del cos, 87’3 mm; diàmetre màxim del cos, 60 mm; diàmetre de la boca, 40 mm; situació del diàmetre màxim de la part bombada, a 1/3 de l’altura total del cos.
cas copa de capacidad limitada
16. copa de cava, copa alta, copa allargada o copa de xampany
Tulipa apta per al consum de vins escumosos, de cos allargat i estret. Les mides —sovint aproximades— són les següents: diàmetre màxim del cos, 46 mm; diàmetre de la boca, 40 mm.
cas copa de cava; copa de champán
fr coupe {à/de} champagne; verre {à/de} champagne; seau à champagne
ang champagne glass
17. copa de conyac
Copa de cos lleugerament més reduït que la copa de tast, amb el tancament del cos més accentuat, fins al punt que la part superior del cos és cilíndrica, apta per al tast de conyac. No s’ha de confondre amb baló —encara que tinguin la mateixa funció.
cas copa de coñac
18. copa de dos estadis
Copa el cos de la qual és dividit en dues zones diferenciades; l’una, la superior, és un receptacle idèntic al cos de la copa alsaciana; l’altra, la inferior, inserida en el que es considera la tija i comunicada amb la superior, és un receptacle més petit.
cas vaso especial de dos estados
19. copa de got o copa Impena
Copa de cos cònic, sense forma oval, d’altura inferior a la majoria de copes.
cas copa de vaso; copa Impena
20. copa de gran capacitat
Baló gros. Les mides —sovint aproximades— són les següents: altura del cos, 100 mm; diàmetre màxim del cos, 100 mm; diàmetre de la boca, 65 mm; altura del peu, 30 mm; altura total, 130 mm.
cas copa de gran capacidad
21. copa de licor o copa de vi dolç
Copa de mides reduïdes que serveix per beure vins de postres.
22. copa de peu alt o copa Optimal
Copa de cos quasiesfèric, lleugerament superior al de la copa mitjana, amb la tija força llarga, apta per al tast de vins blancs. Les mides —sovint aproximades— són les següents: diàmetre del cos, 60 mm; altura del cos, 55 mm; diàmetre de la boca, 50 mm; situació del diàmetre màxim del cos, a 1/3 de la seva altura; altura del peu, 70 mm; altura total de la copa, 125 mm.
cas copa con pie alto; copa Optimal
23. copa de tast o copa de degustació
Copa en forma de flauta, apta per al tast, de format estandarditzat (composició: 9% de plom; altura del cos: 100 mm ± 2; altura del peu: 55 mm ± 3; diàmetre de la boca: 46 mm ± 2; diàmetre màxim del cos: 65 mm ± 2; diàmetre de la tija: 9 mm ± 1; diàmetre de la base: 65 mm ± 5; gruix del vidre al cos: 0’8 mm ± 0’1; capacitat total: 215 ml ± 10).
cas catavinos; copa de cata; copa de degustación; traste
fr verre à dégustation
ang wine tasting glass; tasting glass; wineglass
SIN tastavins3
24. copa de xerès
Copa de mides molt reduïdes, apta per al tast de xerès. Les mides —sovint aproximades— són les següents: diàmetre màxim del cos, 50 mm; diàmetre de la boca, 27 mm; altura del cos, 77 mm; situació del diàmetre màxim del cos, molt a prop del fons; altura del peu, 40 mm.
cas copita
ang sherry copita
SIN copeta
25. copa esvelta
Copa de cos molt gros i de tija molt curta, apta per al tast de vins especials. Les mides són les següents: altura del cos, 95 mm; diàmetre màxim del cos, 60 mm; diàmetre de la boca, 40 mm; situació del diàmetre màxim del cos, a 1/4 de la seva altura; altura del peu, 30 mm; altura total de la copa, 125 mm.
cas copa esbelta
26. copa Glòria
Copa de forma similar a la copa Letícia, de peu un punt més baix i de boca lleugerament més petita.
cas copa Gloria
27. copa Letícia
Copa de cos extremadament cònic (gairebé triangular en secció vertical) i de peu molt alt.
cas copa Leticia
28. copa mitjana o copa de 50 cl
Copa de cos més ample que alt, apta per al tast de vins blancs. Les mides són les següents: altura del cos, 46 mm ± 1; diàmetre del cos, 57’5 mm ± 2’5; diàmetre de la boca, 47’5 mm ± 2’5; situació del diàmetre màxim del cos, a 1/3 de l’altura.
cas copa de 50 cl
29. copa plana → pompona
30. copa Recept
Copa de cos molt gros i de peu molt alt, amb la boca lleugerament més petita (aproximadament, les 3/5 parts de l’altura del cos) que el diàmetre màxim del cos.
cas copa Recept
31. copa Riera
Copa de cava de disseny propi, en forma de tulipa, apta per al tast de cava2. Va ser dissenyada pel català Riera. Les mides són les següents: altura del cos, 225 mm; amplada del cos, 66 mm; gruix del vidre del cos, 0’8 mm; capacitat total, 140 ml.
cas copa Riera
32. copa Tiuna
Copa de cos molt llarg i de peu molt petit, de boca estreta —tot i coincidir amb el diàmetre màxim del cos—, apta per al consum de vins escumosos.
cas copa Tiuna
coper -a m. i f.
Cambrer especialitzat en el servei de vins, assistent del sommelier.
cas copero -ra; escanciador -ra; escanciano -na; mojón -ona
fr bouteiller -ière; échanson
ang cup bearer; wine servant; wine waiter
SIN passavins, abocador -a
copeta f. → copa de xerès
copets m. pl.
Sistema d’obertura d’una ampolla de vi en què el tap està massa adherit al coll de l’ampolla. Consisteix en l’aplicació d’un seguit de tocs lleugers al cul de l’ampolla contra la paret; cada toc mou mil·limètricament el tap cap enfora, fins que acaba sortint per ell sol. El cul de l’ampolla s’ha de protegir amb un drap per evitar que el vidre es badi.
copí m. → didal
corbater m.
Cèrcol de sotatesta d’una portadora.
corberes m. inv
Vi elaborat a la regió de les Corberes, Catalunya Nord.
fr côtes du Roussillon
SIN costes del Rosselló
cordial m.
Beguda espirituosa obtinguda per redestil·lació de productes destil·lats.
cas cordial
fr cordial
ang cordial
corona f.
En una copa, zona del disc que està en contacte amb el vidre del cos. És on s’acumula majoritàriament l’escuma en vins escumosos.
cas corona
fr collerette; collier; cordon
ang cordon; crown
corpulent m. → amb cos
correcció f.
1. Operació de sotmetre un vi a reaccions químiques provocades per tal de donar-hi característiques sensorials determinades, per assegurar-se el desenvolupament correcte de la fermentació o de l’envelliment o per permetre’n la conservació.
cas corrección
fr correction; amélioration
ang adjustment; amelioration
2. correcció del most f.
Correcció que es du a terme abans que el most fermenti.
cas corrección de mostos; mejoramiento
fr amélioration des moûts
ang amelioration of musts
SIN manipulació
correguda d’escales f.
En la criança tradicional, tècnica que consisteix a elevar les escales quan el xerès que contenen és apte per ser destinat a un consum específic, o bé a reomplir les bótes de cada filera.
cas corrida de escalas; corrimiento de escalas
corromput adj
Dit del vi amb mala olor, contaminat per haver estat en recipients mal rentats.
cas corrompido
cors m. → botell o botella
cos m.
1. Sensació de calor que provoca la graduació alcohòlica d’un vi a la boca. Com més baixa sigui la temperatura de servei del vi, més es nota.
cas cuerpo; fuerza; vinosidad
fr corps; tanin; teneur en alcool; vinosité
ang body; vinousness
SIN constitució, força, vinositat
2. amb cos loc. adj
Dit del vi d’alta graduació i que, per tant, presenta cos i és ple. És pesat en nas i dens en boca. S’oposa a lleuger.
cas corpulento; de cuerpo; vinoso; armado
fr avec corps; ayant de la bouche; corpulent; corsé; qui a du montant
ang bodied; corpulent; full(-bodied); meaty; with body
SIN corpulent, vinós2 (acc. 2), armat, amb volum, amb força
3. tenir cos loc. verb
Ser, un vi, ric pel que fa al cos. Els vins de secà solen tenir molt de cos.
cas tener cuerpo
fr avoir du corps
ang have body, to
cos de l’ampolla m.
Part inferior de l’ampolla, en forma de recipient cònic.
cos de la copa m.
Part superior de la copa, en forma de recipient, que conté el vi.
cas cuello; cuenco; cuerpo
fr corps; gobelet
ang body; bowl; cup
cossiol m. → tramostera
costers del Segre m. inv
Vi elaborat a les terres de Lleida —i, més concretament, a la Noguera, el Segrià (on es fa el raimat), les Garrigues, l’Urgell i el Segre Mitjà—, principalment amb macabeu, parellada, ull de llebre, carinyena i xarel·lo. Pot ser tant blanc com negre, i també se n’elabora d’escumós.
costes del Roine m. inv
Vi elaborat a la regió de les Costes del Roine, França. Es tracta d’un vi que presenta una gran varietat quant a la tipologia: negres, rosats i blancs. Sol ser, en general, ric, amb cos, càlid i ben estructurat.
cas côtes-du-rhône
fr côtes-du-rhône
ang côtes-du-rhône
costes del Rosselló m. inv → corberes
cot m. AMP → malbec
coupage És incorrecte; s'ha de substituir per cupatge.
cova m.
Estructura d’obra antiga, d’aproximadament 1 m3 de volum, on es dipositen horitzontalment moltes ampolles d’un mateix vi. Es feia servir antigament quan hom comprava diverses ampolles d’un mateix vi.
cas arcón
ang bin
cove m. → licorera1
CR m. abr → consell regulador
cas CR
cream f.
Olorós al qual hom ha afegit vi elaborat amb pero ximenes, de gust suau, aromàtic i lleugerament dolç.
* nota S’ha de pronunciar a l’anglesa, com si s’escrivís crim.
cas cream
ang cream (sherry)
crema (de licor) f.
1. Licor en què predomina un sol ingredient i amb un contingut de sucre superior, que arriba als 350 g/l. Es considera un producte intermedi entre els licors i els productes de confiteria. N’hi ha que contenen crema de llet.
cas crema de licor
fr crème
2. crema de cacau
Crema amb gust de cacau, blanca o verdosa, dolça i d’uns 25 o 30°, perfumada generalment amb vainilla.
cas crema de cacao
fr crème de cacao
3. crema de menta
Crema refrescant de 25-35° que hom ha aromatitzat amb menta.
cas crema de menta
fr crème de menthe
cremant m.
1. Genèricament, xampany lleuger d’escuma perquè conté menys diòxid de carboni. 2. Vi escumós elaborat a regions franceses que no són la Xampanya —on s’anomena xampany— o Cognac —on s’anomena xampany fi— o a altres zones de fora de França, com ara el Penedès. El cremant d’Alsàcia ha de ser de 4 atm de pressió com a mínim, i el de Borgonya i el del Loira ha de ser de 3’5 atm de pressió com a mínim. No s’ha de confondre amb blanquet.
[etim] Del francès crémant, ídem, derivat de crémer ‘revestir de crema’.
cas crémant
fr crémant; champagne (du) crémant
ang crémant
cremat m.
Beguda feta a base de rom o un altre aiguardent, cafè, llimona, sucre, etc, que abans de beure-la hom fa flamejar una estona fins a la combustió gairebé total de l’alcohol.
cas queimada
cremor f.
Sensació gàstrica negativa no immediata que produeix un vi amb el pH molt baix.
creu de la bóta f. → bastiment
criadora f.
1. Cadascuna de les fileres de la criança tradicional (llevat de la la solera2), on es col·loca el vi en procés de criança.
cas criadera
2. primera criadora
Criadora situada immediatament damunt de la solera2.
cas primera criadera
3. segona criadora
Criadora situada immediatament damunt de la primera criadora.
cas segunda criadera
4. última criadora
Criadora situada immediatament damunt de la segona criadora, i en què s’afegeix el most sobre taules.
cas última criadera
criança f.
1. Procés d’envelliment d’un vi controlat i dirigit per tal d’obtenir un producte concret. 2. Tècnica de la criança (acc. 1). 3. Temps de criança (acc. 1), que és com a mínim de 6 mesos en ampolla i 18 mesos en bóta. 4. Categoria legal d’un vi que hom ha sotmès a criança (acc. 1).
cas crianza
fr élevage
ang after-care; ag(e)ing
5. criança m. → vi de criança
6. criança tradicional f.
Criança (acc. 1 i 2) pròpia de xeressos i montilles en què les bótes són dipositades al celler en fileres superposades (escales), en què cada filera indica un estat del vi envellit. La primera filera (anomenada solera2) conté el vi menys envellit, i les superiors (criadores) contenen el vi que està en procés de criança. Quan el vi contingut en una escala es considera prou millorat per l’envelliment, hom canvia el vi d’escala i el posa a la situada immediatament al damunt (correguda d’escales). L’escala situada al capdamunt conté el millor xerès. El marcatge de la qualitat del vi contingut a les criadores es fa mitjançant ratlles i punts.
cas crianza tradicional; crianza de soleras y criaderas; crianza en solera
7. de criança loc. adj
Dit del vi que ha estat sotmès a criança (acc. 1).
cas de crianza; noble
8. per a criança loc. adj
Dit del vi destinat a ser envellit en criança (acc. 1).
cas de crianza
criatendra f. AMP → trepat
cristall m.
Material similar al vidre però més brillant, elaborat amb les mateixes matèries primeres però amb un percentatge d’òxid de plom que pot arribar fins al 30%.
cas cristal
fr cristal
ang crystal
cristal·lí adj
Dit del vi que és nítid i, alhora, lluminós.
cas cristalino
fr cristallin
ang crystalline
cru1 m.
1. → clos
2. gran cru
Vi francès de qualitat i prestigi reconeguts internacionalment.
cas gran cru
fr gran cru
ang gran cru; top ranked
cru2 adj → verd
cruixent, cruixet o crusilló m. AMP
1. Varietat de cep negra. 2. Raïm de cep cruixent, menut i gens compacte, de gra mitjà molt dur.
cas crujidero (o -ra); moravia dulce
cuatendra f. AMP → trepat
cuba f. → barrica
cubalibre o cubata m.
Beguda alcohòlica feta amb un destil·lat —preferentment rom o whisky, encara que també pot ser vodka o qualsevol altre— i un refresc amb gas —preferentment cola, encara que també pot ser llimonada, taronjada, etc.
[etim] Pres del castellà cubalibre, ídem, lexicalització del crit ¡(Viva) Cuba libre! La forma cubata s’ha obtingut per adjunció del sufix col·loquial -ata a cuba(libre).
cas cubalibre; cubata
fr long drink; whisky-Coca (rhum-Coca...)
ang long drink
cuit1 adj
Dit del vi que té gust d’arrop.
cas cocido
fr échauffé
ang scorched
cuit2 -a adj
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que hom ha elaborat amb raïms molt assolellats.
cas cocido
fr cuit
ang cooked
cuita f. → fermentació (alcohòlica)
cul m. → fonell
cul de l’ampolla m.
Part de la paret de l’ampolla que, en posició vertical, està en contacte amb el terra.
culot m.
Part inferior de l’ampolla, circular, en forma cònica, entrant al cos.
cas abolladura; cavidad; fondo cónico; picado
fr coulot; piqûre; pointe
ang punt; shoulder
SIN cúpula
cultura del vi o cultura enològica f.
Conjunt de coneixements relacionats amb el consum, els aspectes socials, el tast, la història, la natura i l’elaboració del vi.
cas cultura vínica; enofilia
SIN enofília
cúmel m.
Aiguardent aromatitzat de propietats digestives originari de Rússia, que hom obté per maceració i destil·lació posterior de productes vegetals, principalment comí.
[etim] De l’alemany Kümmel, ídem, a partir de Kümel ‘comí’.
cas cúmel
fr kummel
ang kummel
cup m.
Tina, especialment d’obra.
cas jaraíz; lagar; lago; trujal; trullo
fr fouloir
SIN trull
cupada f. → cupatge
cupat adj
Dit del vi que s’ha elaborat amb cupatge.
cas cupado; de mezcla; igualado; mezclado; tipificado
fr cuvé; d’opération; de coupage
ang blended
SIN de mescla, de cupatge
cupatge m.
1. Operació de la vinificació que consisteix en la unió de raïms, mostos o vins de varietats o de collites diferents per obtenir un vi amb unes característiques sensorials determinades. El cupatge es fa amb varietats que, combinades entre si, donen com a resultat un vi que conjumina els trets positius de cadascuna, com per exemple l’aspecte visual de l’una i l’aroma de l’altra. Farem un cupatge amb varietat cabernet (a un garnatxa). Aquest vi és fruit d’un cupatge amb garnatxa i cabernet.
[etim] Del francès coupage, ídem, segurament en un sentit inicial de ‘tallament’ perquè es talla o es disminueix la força del vi d’una de les varietats que participen en l’operació.
cas cupado; igualado; mezcla; añadido; cabeceo
fr coupage; égalisage; mélange
ang adding; blend; blending
SIN barreja2, mescla, cupada
2. de cupatge loc. adj → cupat
3. cupatge de cava
Cupatge que es fa amb vins escumosos.
cas ensamblaje
fr assemblage
ang preparation of the cuvée
SIN assemblatge
cupell m.
Cup situat davall d’una casa, destinat a l’envelliment i la conservació de vi —i també d’olis. És propi de les cases antigues i actualment està en desús. L’habitacle que hi ha al damunt té el terra lleugerament inclinat cap a una cantonada, on hi ha un forat que comunica amb al cup; això permetia que el líquid vessat —en trascolaments, per trencament de gerres i bótes, per tombada en el servei, etc.— fes cap directament al cup.
cas cono; estanque; pocillo; pozuelo; trujal
SIN infern [PV]
cúpula f. → culot
curaçao m. inv
Licor elaborat a base de la pell d’una varietat de taronja agra i amargant, aiguardent i sucre, provinent de Curaçao, usat per condimentar salses i per acompanyar postres i gelats.
cas curasao; curazao
fr curaçao
ang curaçao
cúrnia f.
Escombra que serveix per netejar bótes.
curt adj
Dit del vi amb caràcters aromàtics o gustatius fugaços o poc intensos. Un cop degustat transmet una sensació d’incompletesa.
cas corto; débil
fr court
ang brief; court; short
SIN dèbil, feble
cutxilla f. → dalla
CV f. abr → comarca vitícola
cas CV