Diccionari del vi
bafí m.
Tap de suro fi de baixa qualitat, emprat només en tapatges no definitius.
[etim] Del francès ba(s) fin ‘poc fi’ (en referència a la qualitat del tap).
bages m. inv. → pla de Bages
bagó m. → gra de raïm
bagot m. → carroll
baia f. → gra de raïm
baixos m. pl. → pòsit
balancí m. → giropalet
balató m.
Vi —generalment— blanc elaborat a la regió del llac Balaton, Hongria.
cas balatón
fr balaton
balca f. → boga
baldufa f. → giropalet
balsàmic -a adj.
1. Dit del vi —o bé de l’aroma d’aquest vi— envellit al sol que és penetrant i persistent a l’olfacte. 2. Dit del vi, o del seu gust o de la seva aroma, que recorda algunes fustes, com ara el cedre o l’avet.
cas balsámico
fr balsamique
ang balsamic
banal adj.
Dit del vi que, malgrat ser equilibrat, és pobre.
cas banal
fr terroir
banc m. → bastiment
banyuls m. inv.
Vi negre licorós elaborat a la regió de Banyuls i als seus encontorns —Cervera de la Marenda, Cotlliure i Portvendres—, a la Catalunya Nord. S’obté a partir d’un most de 14° principalment de garnatxa cultivada en sòls àrids i on toca la tramuntana, encara que també hi pot haver moscatell, malvasia i macabeu. El sucre residual s’obté per apagament, i això fa que tingui una forta aroma varietal. S’envelleix en bótes de roure durant tres anys —per bé que els rancis poden arribar als vint anys, en el qual cas sovint són explotades al sol.
SIN vi de Banyuls
barbaresc m.
[pl, barabarescs o barbarescos] Vi negre de color fort i ben estructurat elaborat a la zona de Barbaresco, al Piemont, Itàlia. El barbaresc de reserva ha d’haver estat un mínim de 3 anys en bóta, i el reserva especial, un mínim de 4.
cas barbaresco
fr barbaresque
barllofa f. → pellofa2
barra f.
Sediment fi i allargat del vi escumós que es forma accidentalment durant la segona fermentació.
cas barra
fr barre
ang line
barral m. o barrala f.
Bóta d’entre 10 i 30 l de capacitat, portàtil, tapada i proveïda de brocs de ferro i una ansa de pell o cuiro.
cas barrilete; barrilito; portadera; tercio
fr baril; barilet; barricaut; tonnelet; valet
SIN barrilet, botatxo
barraló m.
Mesura de vi d’aproximadament 30 l.
cas cántaro
fr quart
SIN armina, barriló, quarter, aimina
barrat m. → canyís
barreja1f.
Beguda composta per vi dolç o ranci amb un raig d’aiguardent, anís, conyac, etc., servit sovint com a acompanyament de fruita seca, carquinyolis, pastes, pastissets, panellets, etc.
cas barrecha
barreja2f. → cupatge
barret m.
Part superior del tap de cava, de forma ovoide.
cas sombrero
barret de brisa m.
Capa de llevats fina i blanquinosa flotant que es troba damunt del vi envellint-se dins d’una tina. Pot ser permanent o només aparèixer en algunes èpoques de l’any. És formada per un conjunt de matèries sòlides i creada a causa de l’elevació de les partícules en suspensió originades durant la fermentació. Afecta sensorialment el vi que hi envelleix, fins al punt que és un ingredient essencial d’alguns vins, com ara el xerès o el tokay.
cas flor (del vino); nata; película; sombrero; tela; velo
fr chapeau; mousse; pellicule
ang cap (of solids); film; head
SIN flor (del vi), tel, vel
barrica f.
Bóta d’envelliment, d’entre 250 i 500 l de capacitat, o una mica més. Sol estar proveïda de sis cèrcols —tradicionalment, quatre de ferro i dos de fusta de castanyer.
cas barrica; cuba; pipa
fr barrique; cuve; tonneau
ang barrel; barrique; cask
SIN tinar, pipa, toneta, cuba, mitja2
barril m.
1. Bóta d’entre 70 i 150 l de capacitat, de secció diversa, proveïda generalment de sis cèrcols.
cas barril
fr aume; baril; cuveau
2. mig barril → encolta
barrilet m. → barral o barrala
barriló m. → barraló
barrolla f. → pellofa
barrusca f. → rapa
base de la càpsula f.
1. Límit inferior de la càpsula.
cas base
ang base
2. base en ona
Base de la càpsula en forma d’ona.
cas base en onda
ang scalloped base
3. base lineal
Base de la càpsula en forma de línia recta.
cas base lineal
ang straight base
base de la copa f.
Part del peu de la copa, situada a la part més inferior, en forma de superfície arredonida, que permet que la copa es mantingui plantada.
cas base; peana; pie
fr pied
ang base
bassí m. → buc
bast adj.
Dit del vi de baixa qualitat, elaborat sense cura.
cas basto; tosco
fr lourd
ang heavy
SIN tosc
bastida f. → bastiment
bastidor1 m.
Eina que serveix per bastir dogues.
SIN xona
bastidor2 m.
Ampoller1 en què les cel·les, disposades amb el vèrtex al capdavall, tenen una capacitat per a 9 ampolles posades les unes damunt de les altres en posició horitzontal.
cas bastidor
bastiment m.
Suport de fusta o de pedra on s’assenta la bóta, normalment de motllo còncau perquè hi recolzi horitzontalment.
cas combo; poino
fr chantier
ang row
SIN bastida, embastida, sitial, creu de la bóta, banc, capçal, socó
bastir v. tr
Col·locar (les dogues d’una bóta) en un cèrcol de testa provisional a pressió per ajustar-hi després el cèrcol de ventre.
cas ensamblar
fr assembler
batallol m. AMP → parralet o parraleta
batejar v. tr
Afegir aigua (al vi) abans de servir o un cop servit per suavitzar-ne el cos, el gust àcid o l’astringència. Es considera una pràctica rebutjable, per bé que antigament era acceptada.
cas aguar; bautizar; cristianar; merar; terciar [SA]
fr baptiser de; mouiller
ang dilute, to; dose, to; water (down), to
SIN aigualir, enaiguar, rebaixar, amarar, allargar
batista m. AMP
1. Varietat de cep negra cultivada a Mallorca, poc productiva. 2. Raïm de cep batista, de gra gros, dolç i de pell fina, usat sobretot com a raïm de taula i que dóna vins de 13° aproximadament.
cas batista
bavaresa f.
Beguda calenta feta a base de rom i llet, a la qual s’hi afegeix rovells d’ou, sucre i te.
cas bavaresa
fr bavarois
ang bavarian
beaujolais m. inv.
1. Borgonya negre o rosat —per bé que també pot ser blanc—, lleuger, sec i d’uns 11 o 12°, elaborat a la regió del Beaujolais amb raïm gamay o chardonnay.
*nota Es pronuncia a la francesa, com si s’escrivís bojolé.
cas beaujolais
fr beaujolais; beaujo
ang beaujolais
SIN vi de Beaujolais
2. beaujolais jove o beaujolais novell
Beaujolais de l’any, força apreciat per les seves característiques.
cas beaujolais nouveau; beaujolais nuevo
fr beaujolais nouveau; beaujolais primeur
ang beaujolais nouveau
beguda f.
1. Líquid que hom beu com a refresc, com a acompanyament d’un àpat, en motiu d’una festa, etc. Aquesta denominació se sol aplicar a les begudes alcohòliques i a tot tipus de refresc.
cas bebida; bevienda
fr boisson
ang beverage; drink
SIN beure1, bevenda
2. beguda alcohòlica
Beguda que conté alcohol etílic en quantitat superior al 2%.
cas bebida alcohólica
fr boisson alcoolisé
ang alcoholic beverage; alcoholic drink
3. beguda destil·lada o beguda espirituosa → aiguardent
berlandieri m. AMP
Varietat de cep calcícola originària d’Amèrica i emprada per fer híbrids resistents a la fil·loxera mitjançant empelts.
cas berlandieri
fr berlandieri
ang berlandieri
bermita f. → tramostera
beure1m. → beguda
beure2
1. v. tr Dur a terme l’acció d’ingerir (vi), especialment si és entès com una pràctica social habitual. Cada dia bec un got de vi negre a l’hora de dinar. Si beus un bon vi de la Terra Alta et passaran tots els maldecaps. 2. [usat sense complement] Per extensió, tenir el costum de beure vi o licors. Només bec a les menjades. Aquest xicot no beu.
cas beber (vino); trincar
fr boire du vin; trinquer
ang wine, to
*nota En àmbits col·loquials, en castellà es poden emprar altres verbs, com ara chatear, chingar o copear, si fan referència a la pràctica festiva.
3. v. tr pron
Popularment, ingerir (tota la quantitat de vi o de licor) contingut en un recipient. S’ha begut tot el got de vi: serveix-n’hi més. Ens beurem entre tots una ampolla de xampany.
4. beure a galet loc. verb
Beure en porró alçant-lo i fent rajar el vi pel broc petit, a una altura considerable respecte de la boca.
cas beber a chorro
5. beure(’s) d’un glop loc. verb
Beure’s (el contingut d’una copa o d’un got) d’un sol cop. Aquest acte es denomina en totes les llengües de moltes altres maneres, sobretot amb frases expressives (per exemple, fer un santhilari).
cas beber de un golpe
fr sabler
6. beure licor loc. verb
Beure begudes alcohòliques d’alta graduació, especialment si és un costum o una pràctica social.
cas cañear
7. (anar a) fer un beure o (anar a) fer una beguda loc. verb
Popularment, acció de beure vi, especialment si fa referència a una acció puntual i de caire festiu. Anem a fer un beure (o a fer una beguda). Si feu un beure (o si aneu a fer un beure), aviseu-me. Durant la festa, fer un beure de tant en tant és tan important com sortir a ballar.
cas chatear; copear
bevenda f. → beguda
bevent m. o bevenda f.
[acompanyat d’un qualificatiu] Gust d’un vi, dit especialment per indicar-ne la qualitat. Té una bona bevenda, aquest vi. L’excel·lent bevent del vi de la plana.
biaix m.
1. Secció en sentit oblic en què està tallat el cantell d’una doga.
cas bies; sesgo; tiesta
fr biais
ang bevel; slant; slope
2. fer el biaix loc. verb → cimentar
bical m.
Vi blanc elaborat a la regió de Bairrada, Portugal.
cas bical
fr bical
ang bical
biga f.
Peça de fusta en forma de roda gegant, amb la qual s’exercia pressió a les premses de fusta.
cas carga
binissalem m. inv.
Vi elaborat a la DO Binissalem, Mallorca. El vi negre s’elabora amb varietats autòctones de contingut en sucre alt i molt aromàtiques —callet i manto— i d’altres d’importades de la península —ull de llebre i monestrell. El blanc s’elabora amb moll, parellada i macabeu, i és especialment indicat per acompanyar plats de peix. Té una graduació entre 10 i 14° i presenta una conservabilitat alta.
bishop m.
Vi especiat propi d’Anglaterra elaborat amb porto o qualsevol vi claret i aromatitzat amb pell de taronja, nou moscada i espècia.
*nota Es pronuncia a l’anglesa, com si s’escrivís bíxep.
cas bishop
fr bishop
ang bishop
bíter m.
Beguda alcohòlica gasosa aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus, com ara pell de taronja, arrel de genciana, arrel de ruibarbre, senet, càlam, àloe o quinina, a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
[etim] De l’anglès bitter ‘amargant’.
cas bíter
fr bitter; amer
ang bitter
blanc adj. i m.
1. (Vi) de color semblant a l’or, a l’ambre o a l’oli, amb diferents tons en funció de la seva natura. S’elabora per fermentació del most sense contacte amb la pellofa, i sol tenir un gust menys fort que el vi negre. Normalment, cal consumir-lo jove, per bé que hi ha alguns blancs francesos que poden arribar a envellir cinc o sis anys. La temperatura de servei és entre 5 i 6° C —en el cas de semidolços i dolços—, entre 8 i 10° C —en el cas de secs i afruitats— i entre 10 i 12° C —si són d’anyada.
*nota Vegeu a l’entrada color els tipus dels vins pel que fa al color.
cas (vino) blanco
fr (vin) blanc
ang white (wine)
SIN vi blanc, vi clar, clar
abr bl.
2. blanc de blancs m.
Vi tranquil blanc o vi escumós elaborat exclusivament amb raïms blancs, com ara macabeu, xarel·lo o parellada. En el cas del xampany, la varietat emprada és exclusivament el chardonnay.
cas blanc de blancs; blanco de blancas
fr blanc de blancs
3. blanc de negres → gris
blanquejar v. tr
Recobrir (una bóta o un cup) amb una lletada de calç com a protecció contra la floridura.
cas encalar; enlucir
blanquet m.
Vi escumós elaborat a la regió de Limoux i, en general, a tot el Llenguadoc, França. No s’ha de confondre amb el cremant.
cas blanquette
fr blanquette
ang blanquette
blanqueta f. → cendrosa
bloody-mary m.
Còctel fet amb vodka i suc de tomàquet.
*nota Es pronuncia a l’anglesa, com si s’escrivís bludimeri.
cas bloody-mary
ang bloody-mary
boca
Mot emprat a l’expressió en boca loc. adv.
Dit del moment en què el tast del vi es troba en l’evolució. Es tracta d’una fórmula emprada en les notes de tast per dir que en boca, el vi té tal atribut.
cas en boca
ang on the palate
boca de l’ampolla f.
Forat situat a la part superior del coll de l’ampolla, per on passa el líquid en omplir-la o buidar-la.
cas abertura; boca
fr ouverture
ang edge; mouth; opening
bocam m. → gust (acc. 1)
bocatge m. → cadireta (acc. 1)
bocoi m.
1. Tona —usualment de transport, però que també pot ser d’envelliment— d’una capacitat aproximada de 650 l, de forma ovalada, proveïda de vuit cèrcols, que té el mateix diàmetre que una de normal però menys altura. 2. Mesura de vi d’aproximadament 600 l.
cas bocoy
3. mig bocoi
Barrica de transport d’entre 400 i 500 l de capacitat.
fr muid
ang muid
bodega És incorrecte; s'ha de substituir per celler .
boga f.
Planta herbàcia perenne de la família de les tifàcies (Typha sp.), de fulles molt llargues, emprades per ajuntar dogues de bótes i per tapar la disgresa.
cas anea; enea; espadaña; maza sorda
fr massette; masse; quenoille; roseau de la Passion; canne de jonc; typha
ang bulrush; reedmace; cat’s-tail
SIN bova, balca
boixa f.
Forat del cup per on el most passa per anar a la cubella.
bola f. → xampú
boló m. o bolona f.
1. Forat d’una bóta, habitualment redó i petit, que serveix per fer-ne sortir vi per tastar-lo. Sol estar situat a la part baixa de la bóta.
cas agujero; catavino; espiche; hueco de espita; zaranda; piquera; canillero; desagüe
fr perce; trou (de bonde)
ang bong hole; hole; tap; vent
SIN bonó o bonona, espínjol, bonera1, borrell, fibló, punxó, espirall, du(e)ll, duïll [CN, IB]
2. Tap de fusta o de suro que serveix per tapar el boló.
cas bitoque; corcho; espita; tapón de bota
fr bonde
ang bung; cellar plug
SIN bonó -ona, bonda, bonera1, du(e)ll, duïll [CN, IB]
bolonera f. → cadireta (acc. 1)
bombolles f. pl. → efervescències
bombona f.
Ampolla de vidre fosc o clar, d’entre 150 i 180 cl de capacitat —encara que presenta variants amb altres capacitats—, de cos ovalat i de coll curt. Sol anar revestida d’una funda. Antigament es feia de terrissa i, a Itàlia, és de vidre fi i clar. És característica de tota la Mediterrània, i a cada regió té noms específics i es fa servir per a usos diferents. Així, als Països Catalans i a altres zones de la península Ibèrica es fa servir sobretot per envellir licors a sol i serena —la que és petita, anomenada garrafó— i per al transport —la que és més gran—; a Itàlia es fa servir per contenir chianti, i a França es fa servir per contenir vins del Côteux du Layon, al Loira.
cas botella Marie-Jeanne; brocal; damajuana; damasana [SA]
fr bonbonne; boteuille Marie-Jeanne; carafe; dame-jeanne [pl, dames-jeannes]; estagnon; tourie; jaquelin [BE]
ang car body; carafe; demijohn
*nota El francès jaquelin designa només la bombona feta de fang.
SIN damajoana1, garrafa, marraixa [PV], ampolla maria joana
bonda f. → boló o bolona (acc. 2)
bonera1 f. → boló o bolona (acc. 1 i 2)
bonera2 f. → bononera
bonicaire m. AMP
[etim] Per reinterpretació d’embolicaire, segurament per la voluntat de donar un atribut positiu al raïm. → embolicaire
bonó m. o bonona f.→ boló o bolona (acc. 1 i 2)
bononera f.
Doga d’una bóta on hi ha un boló (acc. 1).
SIN bonera2
bordelesa f.
1. → bóta bordelesa
2. Mesura de vi d’aproximadament 225 l.
3. mitja bordelesa
Bóta d’aproximadament 100 l de capacitat.
bordeus m. inv.
Denominació genèrica dels vins elaborats a la regió de Bordeus i de la Gironda, a la Gascunya, França. Pot ser de diversa mena i gaudeix de força prestigi internacional.
cas burdeos
fr bordeaux
ang Bordeaux
borgonya m. inv.
Denominació genèrica dels vins elaborats a la regió de Borgonya, França. Pot ser de diversa mena i gaudeix de força prestigi internacional.
cas borgoña
fr bourgogne
ang Burgundy
bornador m.
Eina de boter consistent en una serra tubular en què va endollat un mànec en forma de T que serveix per fer forats a les bótes.
borratxa f. → carabassa
borratxada f. → embriaguesa
borratxel·lo m.
Boteta de fusta planera de mitja quarterola de capacitat.
borratxera f. → embriaguesa
borratxo -a adj. i m. i f. → embriac -aga
borrell m. → boló o bolona (acc. 1)
bot m. → odre
bóta f.
1. Recipient de fusta, més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes, que serveix per guardar i envellir vi i, antigament, per transportar-lo. Una bóta considerada mitjana solia contenir, en un principi, 840 l, per bé que posteriorment se n’han fet de 1.200 l de capacitat o més. Les bótes es fan de fusta de roure —normalment, americà, francès o bosnià— o bé de castanyer; la primera és la més usada per tal com és la més adequada per a l’envelliment. La fusta es talla en dogues, que poden ser encorbades si van a la superfície lateral o planes si es destinen per als fonells. Les dogues laterals es mantenen unides mitjançant els cèrcols de ferro (o rodells, si són de fusta); el nombre de cèrcols és variable segons la mida de la bóta, però en general n’hi van entre sis i vuit.
cas bajillo; bota; cuba; tonel
fr cuve; fût; futaille; pièce de vin; tonneau
ang cask; keg; tun; wine cask
SIN tonell, toneu, vaixell
2. Mesura de vi d’aproximadament 60 l.
3. en bóta loc. adj. i adv.
Dit de l’envelliment que té lloc dins d’una bóta, en què el vi sol absorbir oxigen.
cas en barrica; en madera; en roble
fr en cercles; en tonneau
ang cask [anteposat]; fût [anteposat]; in cask; into cask
SIN en fusta, en roure
4. bóta bordelesa o bóta borgonyona
Bóta ovalada de 200 a 300 —o fins i tot 400— l de capacitat; especialment, de 225 l.
cas barrica bordelesa; bordelesa; borgoñona; pieza; tina
fr barrique bordelaise; futaille bordelaise; pièce
ang barrique bordelaise; Bordeaux barrique; hogshead
SIN mitja bóta, mitja pipa, bordelesa (acc. 1)
5. bóta catalana
Bóta d’uns 500 l.
6. bóta congrenyada
Bóta ovalada d’entre 1.200 i 2.000 l de capacitat, amb cèrcols generalment de fusta.
SIN congreny1
7. bóta curada
Bóta usada però conservada en condicions òptimes per contenir nou vi per envellir.
cas bota curada
8. bóta d’envelliment
Bóta que serveix per envellir vins, les dogues de la qual són més aviat primes.
9. bóta de cadireta
Bóta sostinguda per pilars, d’entre 2.500 i 5.000 l de capacitat.
10. bóta de transport
Bóta que servia antigament per transportar vi.
cas carral
11. bóta holandesa
Bóta de transport de mesura variable.
cas holandesa
SIN holandesa
12. bóta ovalada
Bóta els fonells de la qual són el·lipsoides.
ang oval
SIN caixot
13. bóta portuguesa
Bóta ovalada de 500 l de capacitat.
cas portuguesa
SIN portuguesa
14. bóta tonyinera
Bóta de 400 l de capacitat.
15. mitja bóta → bóta bordelesa
botada1f. → aforament
botada2f. → fusta de botada
botaire m. i f. → boter -a
botall m.
Barril d’entre 30 i 60 l de capacitat en què sol ser guardat el vi ranci.
cas bota de media carga
fr quartant; tonnelet
botam m.
Conjunt de bótes d’un celler.
cas estiba; tonelería; pipería
fr futaille
ang cooperage
SIN botatge1, boteria (acc. 4), estiba1
botana f.
Peça rodona, normalment de fusta, amb què hom tapa el forat del bot i que permet adaptar-hi la xeremina.
cas brocal
botasso m. → botell o botella
botatge1m.
Impost que es pagava per la producció i la comercialització de vi entre els segles xiii i xviii.
cas colodrazgo
SIN vi de trascol
botatge2m. → botam
botatxet m.
Barral que serveix per contenir vi de missa.
botatxo m. → barral o barrala
botell m. o botella f.
Bóta portàtil d’aproximadament 30 l de capacitat, amb un broc petit i esclafat.
cas barrilejo; barrilete; barrilito; boto (o -ta); tonelete
fr barricaut; barrilet; tonnelet
SIN botera2, catrana, carretell, cors, botasso
botella f.
1. → ampolla
2. en botella o a la botella loc. adj. i adv. → en ampolla
botellaire m. i f. → boter -a
boteller1 m. → ampoller1
boteller -a2 m. i f. → sommelier -a
botelleria f.
Celler (acc. 6) on hi ha ampolles de vi o licor.
cas bodega; botellería
botellola f. → botet o boteta
botenc -a adj. → afustat -ada
boter -a m. i f.
1. Persona que fabrica bótes.
cas botellero -ra; botero -ra; candiotero -ra; tonelero -ra
fr bouteillier -ière; tonnelier -ière
ang cooper; kegmaker
SIN botaire, botellaire
2. boter -a de cuir
Persona que fabrica bots.
cas odrero -ra
ang wineskinmaker
3. boter -a de fusta grossa
Boter que fabrica bótes, especialment grosses.
4. boter -a de fusta prima
Boter que fabricava bótes petites per posar-hi licor.
botera1f.
Conducte de sortida d’una bononera.
botera2f. → botell o botella
boteria f.
1. Ofici de boter. 2. Tècnica de construcció de bótes.
cas botería; tonelería
fr tonnellerie
ang barrel making; coopering
3. taller de boter
4. botam
botet m. o boteta f.
Recipient portàtil de materials diversos, d’entre 0’5 i 2 l de capacitat, que serveix per contenir vi.
SIN carretellet, botellola
bòtima f. → pòsit
bouchonné És un terme incorrecte; s'ha de substituir per surós.
bouquet És incorrecte; s'ha de substituir per buquet.
bourbon m.
Whisky elaborat al sud dels Estats Units d’Amèrica. La meitat del contingut prové de panís fermentat.
*nota En català occidental s’ha de pronunciar búrbon i en català oriental burben (amb vocal neutra).
[etim] Del comtat nord-americà de Bourbon (Kentucky), lloc on es fabrica aquesta beguda, pres per truncació de Bourbon whiskey ‘whisky de Bourbon’.
cas bourbon; búrbon; chicha [SA]
fr bourbon
ang bourbon
SIN whisky americà
bova f. → boga
boval (negre) m. AMP
1. Varietat de cep negra. 2. Raïm de cep boval, molt menut i de gra mitjà o gros i sucós, que dóna un vi fluix.
cas bobal; coreana; provechón; requeno (o -na)
fr bo(b)al; mayorquin; plant de Marseille
boval blanc m. AMP
1. Varietat de cep blanca. 2. Raïm de cep boval blanc.
cas bobal blanco; nave; tortosino
SIN tortosí
boxbeutel f. → ampolla boxbeutel
branca f.
Vi que encara no ha sigut sotmès al filtratge.
brandi m.
1. Aiguardent de vi blanc d’entre 36 i 45° envellit durant uns 20 o 25 anys —com a mínim, un any— en bótes de roure o d’alzina, preferentment velles i usades i de més de 1.000 l de capacitat. Les bótes van dissolent la matèria colorant —els tanins—, i així l’aiguardent pren el color i també el cos i el gust característics. Durant la primera destil·lació s’obté un aiguardent de 65 a 68°, sense perfum; el perfum es desenvoluparà durant l’envelliment, després del qual el licor té una graduació d’entre 52 i 60°. Aquest producte és emprat per reparar vins. Amb envelliment artificial s’obté el producte comercialitzat correntment. Se n’elabora bàsicament als Països Catalans —amb varietat parellada—, a Xerès i a França; en aquest darrer territori destaquen el conyac i l’armanyac, els dos tipus de brandi francesos més coneguts.
[etim] De l’anglès brandy, originàriament brandwine o brandy-wine, de to brand ‘cremar, destil·lar’ (és a dir, vi cremat).
cas brandy
fr brandy; eau-de-vie de vin
ang brandy
2. brandi de Xerès
Brandi elaborat a Xerès amb vi de la Manxa, de poca aroma. El vi que es destil·la ha d’haver estat envellintse en bótes de roure velles, i durant l’elaboració s’enriqueix amb vi de Xerès.
cas brandy de Jerez
ang sherry brandy
brescat m.
Reixat situat damunt d’una tina o d’un cup sobre el qual hom trepitja els raïms.
cas enrejado
fr trellis à fouler
ang lattice; trellis
SIN fustes de cup, engraellat, post, taules del cup
bressol m. → cistella d’ampolles
brillant adj.
Dit del vi que, a més de ser nítid, brilla, de manera que els reflexos escampen la llum de l’entorn. A vegades aquest adjectiu s’empra com a sinònim de límpid.
cas brillante
fr brillant
ang brilliant
brindar v. intr.
Manifestar, a l’hora de beure vi escumós, un desig envers algú o alguna cosa, o beure a la salut o en honor d’algú o d’alguna cosa. Bridem, i deixem les penes per a un altre moment. Brindem a la salut dels nostres convidats. Brindem perquè vinguin temps millors. Ara brindarem pels nuvis.
cas beber a la salud de; brindar
fr boire à (la santé de); porter un toast; trinquer; sabler le champagne
SIN fer un brindis
brindis m.
1. Paraules que es diuen en motiu d’un brindis. 2. Per extensió, acció de brindar.
[etim] Del castellà brindis, ídem, i aquest de la frase alemanya ich bring dir’s ‘t’ho ofereixo’.
cas brindis
fr toast
3. fer un brindis loc. verb → brindar
brisa f.
Subproducte sòlid obtingut de l’elaboració del vi, constituït per la rapa, la pell, el pinyol i la polpa del raïm després de premsar. Hom en deriva altres begudes, com ara el vi capgirat i, destil·lant-ho, l’aiguardent de brisa. Es pot destinar a altres usos, com ara menjar per al bestiar, adob i combustible.
[etim] Del llatí hispànic brisa, ídem, d’origen incert, potser celtibèric, probablement del celtollatí brisare ‘trencar, xafar’.
cas bagazo; brisa; casca; materia sólida; orujo
fr marc
ang marc; pomace
SIN molla2, marc1, pelloina
brisot m.
Brisa molt forta de gust.
broc m.
1. Part d’un recipient —una ampolla, un porró, etc.— en forma de canó per on es fa passar el líquid a l’hora d’omplir-lo o de buidar-lo.
cas pitorro; pico; gollete
fr bec
ang spout; lip
SIN gal
2. broc gros
En un porró, broc més gran, de forma més o menys cilíndrica, horitzontal, per on s’omple.
3. broc petit o broc menut
En un porró, broc més petit, de forma cònica, inclinat, que serveix per beure a galet. El vi surt en un rajolí fi.
SIN galet
brocal m.
Garrafa de cos ovoide emprada bàsicament per servir vi.
cas carafe
fr carafe
brot m. → cavall
brumer m. AMP → valencí
bruni m. AMP → santjoan
brut1adj. i m.
1. (Vi escumós) el contingut en sucre residual del qual és entre 6 i 15 g/l, per tal com no s’hi ha afegit cap mena de licor, sinó vi de la mateixa mena. És el més indicat per als aperitius i per al començament d’una menjada. Acompanya bé guisats amb arròs, peix i carn blanca.
cas brut; muy seco
fr brut
ang brut
SIN cava brut
2. brut de brut
(Vi escumós) brut amb menys de 12 g/l.
cas (cava) brut de brut
SIN cava brut de brut
3. brut natural o brut nature m. → extrabrut
brut2 adj.
Dit del vi amb olors estranyes a les pròpies del raïm.
buc m.
Caixa de fusta on va a parar el raïm premsat.
cas jaula
SIN gàbia, bassí, tanques
buidador m. o buidadora f. → plana
buit adj.
Dit del vi o de la característica que no produeix sensacions perquè és pobre en cos, en aroma o en gust, encara que hi hagi molt de color.
cas hueco; vacío
bujol m.
Recipient de fusta, de forma cònica invertida, obert per dalt, tapat amb un fons pla damunt del qual hi ha
una ansa, un broc gros i un de prim, que serveix per beure.
cas balde; catavino
fr baille
bullidura f. → fermentació (alcohòlica)
bullir v. intr.
Trobar-se, el vi most, en estat d’ebullició durant la fermentació, de manera que està en agitació constant i alliberant calor. El most bull en el cup.
cas hervir; bullir
buquet m.
1. Aroma complexa que caracteritza un vi en el seu punt òptim d’evolució, fruit de la conjuminació de les aromes primàries, secundàries i terciàries. Com més riquesa i varietat aromàtica tingui un vi, més complet serà el buquet i, en conseqüència, serà de més qualitat. No s’ha de confondre amb aroma terciària, ja que aquesta només n’és una part.
[etim] Del francès bouquet, ídem, habilitació de bouquet ‘ram de flors’ —en origen, ‘bosquet’, a causa de l’aroma complexa que desprèn un ram i també un vi.
cas bouquet; buqué; perfume
fr bouquet; fumet
ang bouquet
2. amb buquet loc. adj.
Dit del vi que presenta un buquet molt característic o bé molt accentuat.
cas buquetado; con buqué
fr bouqueté
3. buquet d’oxidació
Buquet de vins envellits en contacte amb l’aire.
cas bouquet de oxidación
4. buquet de reducció
Buquet de vins envellits sense haver estat en contacte amb l’aire.
cas bouquet de reducción
búrnia f. → albúrnia
busca f.
Barra emprada per saber el nivell de vi a la bóta.
cas aspilla
SIN nivell, paleta