fitxes - cdlpv

Notes a «Dues notes breus de toponímia valenciana: Penyagolosa, Useres»

[1] Per referències culturals al massís, vegi's Pitarch [15].

[2] Detalls sobre aquesta documentació al OC. Hom pot consultar també l'apèndix «4. Documents», al treball de Pitarch amb documentació dels anys 1213, 1243, 1251 i 1252.

[3] No coneixem cap altre topònim igual en tot. Sí que n'hi ha molts que ofereixen només una forma igual a la del segon element de Penyagolosa. Així podem citar-ne entre d'altres casos com Golosa (Arjona, Jaén), Golosilla (Fuente del Rey, Jaén), Golosina (La Iruela, Jaén), Arroyo de la Golosa (Berninches, Guadalajara), Casa de la Golosilla (Herrera del Duque, Badajoz), El Goloso (Madrid), etc. No ens sembla massa raonable cercar d'oferir una explicació comuna i la mateixa per a tots aquests topònims i el nostre Penyagolosa. Si considerem que en cap d'aquests casos figura el substantiu que és adjectivat, no pot excloure's que siguin simplement l'adjectiu castellà goloso, golosa que, en principi, aplicat a penya pareix absurd.

[4] La referència toponímica a la presència d'animals a penyes és freqüent. Podem citar-ne entre d'altres: Penàguila (Alacant), Penáguila (Maderuelo, Segòvia), La Peña del Águila (Villar del Rey, Badajoz), Peñaovejera (Ribera del Fresno, Badajoz), Peñalcuervo (Pradeles, Segòvia), Peñacabrera (Migueláñez, Segòvia), Peña Sierpes (Aroche, Huelva), Peñacitores (San Ildefonso, Segòvia) < lat. *acceptores, «astors», cast. azores, Peña El Búho (Valdeobispo, Càceres), Peña del Cuco (Marchagaz, Càceres), etc.

[5] És fàcil de citar-ne mants, com són ara Peguera (Mallorca), Peguera del Madroño (Jaén), Pegueruela (Moratalla, Múrcia), Peguerinos (Àvila), etc.

[6] Cal posar l'asterisc malgrat que al treball de Pitarch figuri sense.

[7] El terme ha desaparegut de pràcticament tota la Romània, pero és força notable la seva presència en la toponímia basca. Per més detalls sobre la qüestió, Michelena [10, p. 123].

[8] En allò que fa a la presència de molts topònims mallorquins en Lluc- del tipus Llucalcari, Llucaquelba, Llucasaldent, etc., OC [5, vol. 1, 188-190].

[9] Per detalls d'aquestes obres [OC, vol. 6, 192-193], Pitarch [15].

[10] Voldríem, nogensmenys, assenyalar ací d'altres casos força pareguts del tipus Peñalobosa (Castuera, Badajoz), Cabeza Lobosa (Bustarviejo, Madrid), amb un segon element lobosa del qual ningú no pot dubtar i que és raríssim.

[11] En Coromines és ací massa sever en les seues crítiques. No podem admetre que siga poc menys que un disbarat proposar un adjectiu *lucosa i en canvi sigui molt versemblant *aquilosa. Ambdós, si han existit, han estat formats de la mateixa manera i no copsem el perquè de la versemblança de l'un i la impossibilitat de l'altre. Per afegitó, volem afirmar que la inexistència de *lucosa no és gaire segura, puix, almenys nosaltres, podem assenyalar un topònim desconegut, segons sembla, d'en Coromines i d'en Pitarch, Barranco de la Lucosa (Aguilar de Alfambra, Terol). L'absència de sonorització de la velar intervocàlica no és naturalment cap problema en un ambient mossàrab, com és sens dubte Terol. No podem dir que La Lucosa tingui com a ètim un adjectiu llatí en -osus format a partir de lucus, «bosc», però tampoc sembla massa raonable rebutjar-lo. Sigui com sigui, noti's el manteniment de /u/ i l'absència de metàtesi. En aquest sentit potser no sigui absolutament balder citar ací un altre derivat en -osus del mateix camp semàntic que podria eventualment ésser útil als defensors de pinna *lucosa: Camino del Servoso (Samper de Calanda, Terol), on servoso és molt probablement un derivat de silva, cf. Servelles (Mazaleón, Terol), Xirivella (València), etc, per bé que una relació amb cervo tampoc no es pot excloure.

[12] Malgrat tot, no gosarem excloure que n'hi hagi algun cas. Així, coneixem per exemple El Colosal (Abadía, Càceres), però no res de segur sabem sobre aquest topònim, la seva antiguitat, etc.

[13] Vegi's més amunt nota 1.

[14] Vid. OC [5, vol. 1, p. 156] amb detalls sobre la qüestió. Per la imatge del soroll de les aigües, Ruidera (Ciudad Real), Zuenzurrunera (Jaca, Osca), El Zurrío del Agua (Múrcia), Bramapán (Fanlo, Osca), on -pan sembla ésser el resultat del llat. ponte, etc.

[15] Les formes clusu i clusa s'expliquen a partir d'un verb *cludere derivat de formes compostes llatines del tipus inclusus, seclusus, etc, amb apofonia de /au/ en /u:/ en síl·laba interior oberta. El procés és en tot regular en fonètica històrica llatina.

[16] És molt escaient ací el comentari de J. E. Castelló i Traver a la GEC [6, vol. 11, p. 443] s. v. Penyagolosa: «Només pel nord l'accés es suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa; els altres vessants són impracticables pels fronts verticals...». Potser no siga balder ací assenyalar que és fàcil retrobar aquesta imatge toponímica fora d'Espanya. Així podem citar Montbarrey (Jura, França), capellam Montisbarrati a. 1180, cfr. fr. barré, Montclus (H. Pyr., França), Monsclusus 1150, etc.

[17] Malgrat que Coromines no el posi, cal posar l'asterisc, ja que el mot no apareix en llatí clàssic i tardà. Per a més detalls, Bastardas i Rufat [1, p. 63-64], Nieto Ballester [13, p. 150].

[18] Són, per exemple, els casos de Horche (Guadalajara), Las Hurdes (Càceres), etc.

[19] Potser sigui d'interés aquí Peñarroja Torrejón [14, p. 320-333] entre d'altres.

[20] En allò que fa a Nutxes, OC [5, vol. 5, p. 446], «es tracta del resultat mossàrab normal». Una relació del topònim de Guadalajara amb el castellà noches que assenyala Ranz Yubero [16, p. 269] es pot excloure.

[21] Assenyalem, per exemple, que el mot basc use amb asterisc, el no sembla gaire escaient tenint en compte la seva presència real al diccionari d'Azkue, etc.

[22] És aquesta una afirmació metodològica que ens sembla vertadera i una mica evident i innecessària, malgrat que sovint és oblidada per molts.

[23] No és, sens dubte aquest el lloc de donar explicacions de tots el topònims que aquesta estudiosa arreplega sota el mateix étim. No tenim, però, moltes dubtes de que cal cercar diferents explicacions. No voldríem, nogensmenys, deixar d'assenyalar que almenys en allò que fa a Used sembla que l'ètim proposat no és possible, si tenim en compte que apareix com Iussed o Iusset als anys 1223 i 1227 respectivament (documentació de Sigena, Ubieto Arteta [17]).

[24] Hem d'emfasitzar ací que la manca de repertoris de toponímia de moltes regions d'Espanya és un obstacle molt seriós a la recerca. Nogensmenys, una ullada d'alguns dels materials a nostra disposició ha permès de trobar alguns Useres.

[25] Hom pot trobar una magistral arreplega de dades i una exposició extraordinària al DECLC [vol. 4, p. 927-930].

[26] En allò que fa a les dades de La Rioja volem manifestar ací el nostre deute amb González Blanco [7], un llibre extraordinari.

[27] El mot apareix per exemple al Diccionario de Autoridades.

[29] Vegi's DECLC [4, vol. 4, p. 929]. Són molt útils ací topònims del tipus Es Pou Jurà (Mallorca), on jurà sembla ésser jusà amb rotacisme mallorquí de /z/.

[30] Volem assenyalar ací la presència de topònims del tipus Monte Sano (Anguiano, La Rioja), on podríem albirar amb molts de dubtes naturalment monte usano amb afèresi de /u/. Nogensmenys, és clar que a manca d'altra confirmació sembla preferible la interpretació més planera.