Josep Lacreu i Cuesta, cap del
Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció, a petició de l'Ajuntament de Villanueva
de Castellón, té l'honor d'emetre l'informe següent.
Sobre el nom del vostre municipi
han dit ja la seua paraula les institucions més represnetatives de la Comunitat
Valenciana: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Consell Valencià de
Cultura i Institut de Filologia Valenciana. I també destacats estudiosos de la
lingüística, de la geografia i de la cultura valencianes: Manuel Sanchis
Guarner, Emili Beüt i Belenguer, Josep Giner i Marco, Vicenç Rosselló i Verger,
Antoni Ferrando i Francés, Eduard Soloer i Estruch, etc. Com siga que la proposta
unànime de tots ells ha estat Castelló de la Ribera, aquesta és
la forma que s'ha utilitzat majoritàriament per a referir-se en valencià a la
vostra població.
Poca cosa creiem que es pugaa
aportar més del que han dit aquests destacats intel·lectuals. La documentació
històrica ens dóna clarament el nom del nucli de població Castelló, que
moltes vegades ha anat seguit d'un determinatiu de Xàtiva, de San Felipe, o de
Carcaixent.
Durant l'edat mitjana, aquest
nucli de població va pertànyer al municipi de Xàtiva, aleshores molt més extens
que en l'actualitat, i s'anomenava Castelló de Xàtiva, amb determinatiu
indicador de la denominació geogràfico-política a la qual pertanyia. Aquesta
denominació conviu en la documentació amb la de Castelló simplement, com
es veu en el Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I.
L'any 1587, per un privilegi de
Felip II, el lloc de Castelló fou segregat del municipi de Xàtiva i
convertit en municipi independent, per la qual cosa hi va ser designat la Vila
Nova de Castelló; no obstant això, en el mateix document apareix la Vila
de Castelló o simplement Castelló. En un document posterior del
mateix Felip II, de l'any 1594, hom l'anomenà Castellón de la Villanueva.
Aquestes circumstàncies indiquen
que la referència a la Vila Nova o Villanueva es tractava, més que d'un
autèntic nom propi, d'una designació genèrica que indicava que la població
anomenada comunament Castelló havia assolit la categoria de vila que
abans no tenia. Per això el municipi continuà sent designat Castelló (o
en castellà Castellón) en nombrosos documents dels segles XVI al XVIII, i
aquest nom va ser emprat també pels cronistes i historiadors de l'edat moderna:
Pere Antoni Beuter, Martí de Viciana, Gaspar Escolano, etc. També apareix Castelló
en els mapes de l'època: Oertel i Kremer (s. XVI) i Cabanilles s. XVIII).
Després de la batalla d'Almansa,
el 1708 Felip V li llevà la condició de municipi independent, i va ser integrat
en el de Carcaixent; per això en aquesta època es designat amb el nom de
Castellón de Carcagent i encara apareix documentat també alguna vegada
Castellón de San Phelipe. Pel Decret de 20 d'agost de 1735 recuperà la condició
de municipi i hi apareix anomenat Villa de Castellón. Des d'aleshores han
conviscut el nom popular Castelló i el nom oficial Villanueva de
Castellón.
Però, en l'època actual, la
recuperació del valencià en tots els àmbits de la vida, familiar però també
oficial i públic, és un desig creixent de molts valencians i concretament del
vostre municipi. L'ús del valencià implica que s'utilitzen les denominacions
toponímiques populars valencianes i és ací on el nom de les poblacions té una
importància cabdal pel seu valor designatiu emblemàtic del col·lectiu humà que
representa.
A l'hora de decidir quin és el
nom que cal adoptar per a designar el municipi, és imprescindible comptar amb
la voluntat del consistori com a representant de la voluntat popular. En aquest
sentit i amb una posició conciliadora, l'escrit del director general de
Política Lingüística de data 20 de gener de 1993 citava les dues formes que
s'han apuntat modernament, Castelló de la Ribera i Vilanova de Castelló,
i encoratjava la corporació municipal a prendre una decisió tot oferint
l'assessorament necessari.
Una vegada demanat aquest
assessorament, hem de fer palesa l'opinió nostra i en ella tenim en compte la
denominació clàssica, els informes elaborats pels erudits esmentats els
dictàmens del Consell Valencià de Cultura i de l'Institut de Filologia
Valenciana i l'ús popular del topònim.
El nom històric, autènticament
tradicional i popular, és el de Castelló, que prové del llatí
CASTELLONE, diminutiu de CASTELLU 'fortalesa, castell'. És el més antigament
documentat, el que figura com a element comú en les diverses denominacions al
llarg de la història i el que continua viu en l'ús oral de la població, de la
comarca i de les zones veïnes. La forma oficial Villanueva de Castellón
és una designació administrativa que no té tradició oral, cosa que seria
impossible, d'altra banda, ja que es tracta d'una zona valencianoparlant;
l'híbrid Villanova, que se sent a dir modernament, no representa més que una
semiadaptació espontània, reflex de fins a quin punt el nom oficial ho ha estat
assimilat ni per la pròpia població ni pels pobles de la rodalia. La forma
Vilanova de Castelló, que s'ha proposat recentment com a alternativa en
valencià, encara que lícita des del punt de vista estrictament lingüístic, hem
de ser conscients que és una simple traducció literal del nom oficial, sense
tradició ni ús oral que l'avale. Per tant, si ens remetem a les dades
objectives, és Castelló el nom de la població.
Ara bé, aquest nom, com ha
ocorregut també històricament, necessita algun complement que el diferencie
dels altres castellons: Castelló de la Plana, Castelló de les
Gerres. És cert que hi ha municipis que tenet incorporat l'element Vilanova
d'una manera tradicional, i que els seus noms són plenament lícits i
tradicionals. No es tracta de bandejar aquest referent per impropi sinó perquè,
en el cas que ens ocupa el nom del nucli de la població existia com a municipi
ja abans de la constitució com a vila nova. Existia el topònim i existia el
nucli de població a què es referia, el que canvià amb el privilegi de Felip II
fou la consideració administrativa de la població. El manteniment de forma
ininterrompuda del topònim simple Castelló, en convivència, és cert, amb
els noms que administrativament ha tingut, es veu de manera clara en els textos
escrits al llarg de la història de la població, en les cançons populars, les
dites i refranys, etc., i naturalment en l'ús oral.
Per això creiem que l'expedient
de canvi de denominació del municipi ha de partir d'aquest topònim i no hauria
de basar-se en la traducció del nom oficial. Una qüestió diferent és com es
diferencia el topònim Castelló dels altres municipis que contenen aquest
element. L'element Vilanova, com ja hem dit, no és el més adequat perquè altera
la naturalesa del topònim, converteix el vertader topònim en simple element
determinatiu diferenciador i, al contrari, consagra com a nucli el que hauria
de ser, en tot cas, un complement auxiliar amb funció simplement aclaridora.
Amb la forma Vilanova de Castelló, la tendència natural a abreujar els
topònims compostos faria que el vertader topònim Castelló fóra
considerat element secundari i omissible, i la forma popular esdevindria, amb
el temps, Vilanova.
La forma habitual de determinar
el nom d'un nucli de població consisteix a afegir el nom d'una entitat
geogràfica, política o històrica relacionada amb la població en qüestió,
especialment la comarca o subcomarca, regió o sobregió. Així es formen
denominacions oficials com Albalat de la Ribera, Atzeneta del Maestrat,
Benifairó de Valldigna, Benifairó de les Valls, Castelló de la Plana, la
Granja de la Costera, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Quart de
les Valls, etc. Per això, l'any 1932 una comissió d'experts formada per
destacats especialistes com Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner i Marco,
Nicolau Primitiu, Josep sanchis Sivera, Ernest Martínez Ferrando, Joan Coromines,
Josep M. Casacuberta i Felip Mateu i Llopis, proposà Castelló de la Ribera
com a denominació d'aquest municipi.
Cal destacar que aquesta
denominació satisfà totes les exigències de correcció ortogràfica i gramatical,
i d'adequació a la tradició onomàstica valenciana. D'una banda, es recupera com
a element principal del topònim el nom popular i tradicional de Castelló,
i de l'altra es cobreix la necessitat de distingir-lo, amb un determinatiu
adequat, d'altres poblacions amb el mateix nom. En topònims amb una designació
composta, la primera part sol ser la que correspon al nom popular, mentre que
la segona sol quedar com un complement omissible que s'explicita en els àmbits
oficials i quan cal diferenciar la població d'altres del mateix nom. Això és el
que observem, a més dels exemples esmentats, en casos com la Vall d'Uixó, la
Vila joiosa,(popularment, la Vall, la Vila ...) o en les diverses poblacions
anomenades la Pobla, el Ràfol, etc. De la mateixa manera, els diversos
municipis anomenats Castelló són així designats en la zona on s'ubiquen
i quan cal diferenciar-ne un dels altres s'hi afig el complement específic: Castelló
de la Plana, Castelló de Rugat.
La denominació de Castelló
de la Ribera compta amb una tradició en l'ús culte valencià de més de 60
anys i és arreplegada en la major part de nomenclàtors, enciclopèdies i en tota
mena de publicacions en la nostra llengua i és la forma proposada per destacats
lingüístes, geògrafs i escriptors d'ideologies diverses i per institucions com
l'Institut de Filologia Valencana i el Consell Valencià de Cultura, una còpia
del dictàment del qual es pot veure punxant sobre els enllaços. Per tot això,
considerem que la forma valenciana més adequada del nom d'aquest municipi és
CASTELLÓ DE LA RIBERA
Signat:
G E N E R A L I T A T V A L E N C I A N A
Conselleria de cultura,
educació i ciència
Servei
d'assessorament lingüístic i traducció