fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

assegador

1. Hi ha actualment un cert embolic sobre si la forma fixada actualment és assegador o assagador (veg. vies pecuàries):
    
   

   assagador	assegador / assegador	assegador
   [versions antigues d'alguns diccionaris], DGFPASTOR	DCVB, DVAL	DIEC, GDLC, GD62, Salt

2. La forma assagador apareix com a nom propi en toponímia (no sé fins a quin punt reflectint la pronúncia local):

   
   camí de l'Assegador (Alginet)
   camí Assagador (Tavernes de la Valldigna)
   camí Assagador de la Tancada (Gandia)
   bassa de l'Assagador (la Salzadella)
   [però camí de l'Assegador a Xaló]

   Apareixen en l'ús genèric les dos formes (i diria que amb un cert desencontre de criteris):

   
   assegador de la Ratlla (Almassora)
   assegador de la Cova Roja (Benassal)
   asssegador de la Barraca (Carcaixent)
   assegador de la Llonganissa (Xàtiva)
   

   ---

   
   assagador de la Paridera (Benifaió)
   assagador de la Canyadeta (Canals)
   assagador del Clot de Segarra (Oliva)
   assagador Real (la Salzadella)
   assagador de la Foia del Molí (Suera)
   assagador de la Cuta (Vilallonga)
   

   [Font: Toponímia dels pobles valencians (AVL)]

   Cal indicar que el PDL-IEC només recull la forma assagador; que el DVAL inclou les dos formes; i que el DCVB remet de assegador a assagador i dóna les pronúncies i localitzacions següents:

   Fon.: asaɣaðó (Calasseit, Morella); asaɣaðóɾ (Castelló, València); asaɣaóɾ (València); aseɣaðó (Benassal).

   Eixa indicació del DCVB no coincidix amb el que indica el DCOROM (veg. més avall).

3. COLOMINA recull la forma assegador:

   assegador (Alt, Tarb, la Vila, Brm). RLlorens defineix així l'assega(d)or:"camí per al pas de ramat; solia usar terrenys o llocs de planíssia, com ara barrancs o secans; generalment no era terra de ningú". Apareix com a introductor de nombrosos NLL a Callosa, Benidorm, etc.

4. JMartinesXIX indica també indica la mateixa pronúncia assegador a l'Alfàs del Pi:

   Potser en tenim un exemple en posició intervocàlica (entre dues aa) en assador, var. d'assagador. Hi ha a les hores d'ara a l'Alfàs del Pi, a la part de l'Albir, el topònim el pla de l'Assagador (pronunciat assegador). Segons em comunica per carte (7-XI-1994) el professor Vicenç Rosselló, apareix en doc. de darreries del s. xvii (1686) l'Asador (Arxiu del Regne de València, Processos, 3, Apèndix, 8314). Nosaltres havíem advertit (Martínez 1992: 199, n. 8) en les Observaciones d'Antoni Josep Cavanilles (1997, II: 240) el Pla del asador, referit al mateix lloc.

5. El DCOROM fa les reflexions següents (en resum):

   Assagador o més aviat assegador 'camí tradicional de bestiar' ha estat sovint interpretat com un derivat de saga, potser amb raó, però almenys és cosa ben dubtosa. [...]

   A la Vall de Gallinera pujàrem llarga estona per un asẹgaór que era empedrat, com si fos una antiga calçada romana o visigòtica. [...]

   S'observa que uns diuen assagador i altre assegador. J. G. M. escrivia el 1956: «als afores de Val., a Gandia etc. assagador; molts, però, en diuen assegador: Maestrat, Llíria, Carlet»; el 1960 rectifica una mica: «vulgarment solen dir més assegaor».

   En efecte això és el que he pogut comprovar, i en una proporció considerable: amb a a 19 poblacions, a 2 ho vaig sentir de totes dues formes, i en 63 només amb e.

6. Quant a l'etimologia, ho haurem de deixar per a més avant, ja que tenim dos possibilitats (segons el DCOROM) que no han quedat encara ben resoltes (i no cal que insistim que no cal apel·lar al mossàrab quan no veiem clara la història del mot). Tal com indica el GDLC:

   [d'origen incert, potser d'un verb assagar, der. de saga, o també d'un ll. secutorium 'que segueix' i un verb freqüentatiu *secutare, amb influx àr]